dimecres, 17 d’octubre del 2007

Pedradas i Muguruza

Avui m'ha sorprès el post de PEDRADAS (link del meu apartat de favorits) per la sensibilitat del meu amic Iturri, de com els bascos tenen aquesta austeritat tan autèntica fins i tot quan parlen de sentiments.
La mort sempre desconcerta malgrat l'esperis.
El meu pare, (l'aita, com diria Txaro), malgrat el temps transcorregut des de la seva mort, el buit de la seva absència cada dia és més gran.
La cançó de Muguruza del post de Pedradas hi encaixa perfectament.
Gràcies Iturri.
Assumpta