diumenge, 30 de desembre del 2007

Alforja

Ahir tocava anar fins al Baix Camp (Tarragona) per fer una conferència a Alforja (sense article) .
Vaig arribar aviat per conèixer de prop l'indret i mentre prenia un café, van explicar-me,que segurament el nom del poble tenia el seu origen en una antiga alqueria sarraïna, que explotava mines d'argent. El topònim és esmentat en un pergamí de Ramon Berenguer IV, datat al s. XII.
En els s. XIII i XIV, hi hagué a Alforja una activa comunitat jueva i l'any 1393, el poble hagué de comprar el perdó reial a Joan I pels excessos contra els jueus, que es produïren dos anys abans. Al llarg dels s. XIII i XIV, tingué prosperitat econòmica i fou membre de la Comuna del Camp,
Durant la guerra dels Segadors, participa d'una manera molt activa en la lluita, juntament amb tots els pobles de la Comuna.
També durant la guerra contra Felip V, com a la resta de llocs del camp, es posà al costat de l'arxiduc Carles i aportà soldats a la lluita.
Com podeu llegir, un poble amb molta història...i és nota quan et perds pels seus carrerons estrets.
Ara que tenia fresca la novel.la EL FALCÓ del COMTE i que tanta polsaguera ha aixecat en el meu post anterior, pensava que trepitjava entorns d'aquells dies que anomena l'escriptora.
El motiu però, de la meva anada a Alforja era una conferència sobre la Maternitat d'Elna i l'Exili. Reunits tots en el local de l'Ateneu Local, ens aplegarem un bon grup de persones amatents amb el tema de l'exili.
En acabar, el més preuat, escoltar les petites històries locals enmarcades dins la Història global
"....aquell el van matar a l'any 1939 no per la guerra civil sinò perquè encara cuejava un tema de les guerres carlines..."
"...a casa el pare va haver de marxar a l'exili l'any 39 perquè havia col.lectivitzat el camp i es clar...calia marxar...el van tancar a Argelers"
"...la mare va quedar sola, amb els nens petits i sempre amb els de dretes fent-li la punyeta..."
I així, només parant l'orella, vas desgranant històries...tot un privilegi.
Moltes gràcies per la vostra acollida,
Fins la propera.
Una abraçada.