correllengua a Cardedeu

Ahir vaig anar de convidada per fer un dictat popular a Cardedeu, dins els actes del Correllengua.
No vaig poder estar-me en fer una reflexió prèvia abans de començar, donat que el públic era d'un segment jove.
Ja que l'acte era reivindicatiu per difondre l'ús del català, vaig denunciar aquest nou model de comunicació dels mòbils i xats, on les vocals desapareixen, i la llei del mínim esforç per escriure ha esdevingut la norma, empobrint el llenguatge.
No anem be amb aquest estalvi de lletres, prou que ens passen el ribot els polítics de Madrid com perquè nosaltres mateixos retallem la nostra llengua, cedint als arquetips de les noves tecnologies.
Desconec encara el resultat del dictat popular, quantes faltes d'ortografia, qui en va fer menys, més ...
Només desitjo no trobar-me cap redactat criptològic.
Assumpta

dones

Ahir vaig assistir a un sopar de dones de Granollers. Dones que he conegut gràcies a la Maternitat d'Elna, on una història de dones ens va captivar a totes.
Amb elles he compartit un espai d'enriquiment col.lectiu gràcies al debat i a la reflexió conjunta.
Són dones que no es deixen regatejar el respecte i el seu espai vital. I quan dic regatejar vull dir que no cedeixen al : ...hem d'entendre, hem de perdonar, hem d'oblidar, hem de cedir....amb la parella, a casa, a la feina, amb els fills.
Són dones fortes perquè saben fer valer la força dels seus criteris, que es belluguen per tal de fer trontollar tot allò que ens oprimeix, per canviar una mica el mon.
I podria dir el mateix de les dones de Mataró d'en Pla d'en Boet, de Rocafonda, de l'UAB, d'Igualada, de Cerdanyola, de Llinars, de Cardedeu, de Bigues...i la Joana Torres i les seves amigues blogaires..i la Txaro del Pais basc, i la Montse que està lluitant per sortir endavant a l'UVI del Clínic, i la meva filla Joana...i de tantes més.
A totes, gràcies.
Per a vosaltres el millor poema:

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida . I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
(Maria Mercè Marçal)

Assumpta

es busca camio antic

Avui he dedicat tot el dia a la recerca d'un camió prou antic perquè sembli un camió de la Guerra Civil Espanyola.
Segur que esteu pensant en El Setè Camió. Doncs si.
Per la presentació del llibre a Granollers hem pensat en posar a la porta del Museu un camió antic. Estarem en dies de zona de vianants i per tant un camió allà al mig no farà nosa i si molta patxoca.
He anat a Sils al Museu de l'automòbil antic, i d'allà cap a altres col.lecionistes però de moment no he trobat cap camió una mica antic.
No cal que sigui de la Guerra Civil, ja em conformo en un dels anys 50-60 i amb una lona i caixes simuladament antigues amb el rètol de la República, ja faríem el fet.
Per tant, amics del blog. Qui sàpiga d'algun camió per deixar-lo tres dies, que aixequi la ma. Per suposat totes les despeses de transport, assegurança, etc, anirien a càrrec nostre.
Els de Mataró, recordeu aquell camió antic que portava begudes d'en Caballé? Sabeu si existeix encara?
moltes, moltes gràcies,
Assumpta

calendari de presentacions i xerrades

Per qui vulgui acompanyar-me

2-3 octubre 9 h. IES Ribalta /Solsona.................Maternitat d'Elna
4 octubre 17 h. Club Sant Jordi / Gràcia ............ Maternitat d'Elna
9 octubre 17 h. Club Sant Jordi / Sant Pau...........Maternitat d'Elna
10 octubre 17 h. Club Sant Jordi/Sagr. Familia.....Maternitat d'Elna
21 octubre 12 h. Palau Sant Jordi........................ Papers Salamanca
26 octubre 20 h. Museu Granollers......................El Setè Camió
7 novembre 18 h. Bellpuig...................................Maternitat d'Elna
7 novembre 20 h. Agramunt................................Maternitat d'Elna
9 novembre 20h. La Vajol (Alt Empordà)..............El Setè Camió
15 novembre 20 h. Mollet....................................El Setè Camió
16 novembre 20 h. Alcarràs (La Franja) ...............Maternitat d'Elna
20 novembre 18,30 h. La Garriga.........................Maternitat d'Elna
22 novembre 20 h. Badalona...............................El Setè Camió
23 novembre 20 h. Piera......................................El Setè Camió
26 novembre 17 h. AEU/Via Augusta 205.............Maternitat d'Elna
28 novembre 20 h. C.Cultural Sta.C.Gramanet......dones de l'Exili
29 novembre 20 h. Mataró...................................El Setè Camió
11 desembre 20 h. Llibreria 22 Girona..................El Setè Camió
13 desembre 20 h. La Roca del Vallès...................El Setè Camió
14 desembre 20 h. Bada LLibres Cardedeu............El Setè Camió
18 desembre 17 h. Vidreres..................................Maternitat d'Elna
31 gener 2008 19 h. auditori Corachan.................Maternitat d'Elna
9 febrer 2008 19 h. Ceret (Catalunya Nord)............El Setè Camió
1 abril 2008 Donosti...........................................Maternitat d'Elna

Assumpta

el sete camio a sapiens

Avui ha sortit a la revista Sapiens el meu article sobre el Setè Camió (pàg.52-59)
És un bon tastet per fer boca abans no surti el llibre el proper dia 13 d'octubre.
Desitjo que us faci agafar ganes de saber-ne més.
Assumpta

adreça desconeguda

Aquesta nit he començat i he acabat de llegir el llibre "Adreça desconeguda" de Kressmann Taylor.
Són poques pàgines, 76, i amb lletra grossa.
Mai havia trobat una millor síntesi de l'explicació del nazisme, del perquè els alemanys del 1933-1934 van quedar atrapats per la seducció de Hitler.
El llibre és la correspondència de dos amics, un jueu de San Francisco i un alemany de Munic.
Amics de l'ànima, com germans...
Poc a poc l'alemany justifica la dolorosa necessitat de purgar els jueus.
Com diu literalment:

...et parlo amb tota franquesa si et dic amic meu que no t'he estimat per la teva raça, sinó malgrat la teva raça...i al cap i a la fi el problema dels jueus només és un incident...el que compta és el renaixement d'aquesta nova Alemanya de la ma del seu gentil lider...

La resta continua amb un ritme in crescendo de dolor contingut per ambdues parts fins que un dia una carta és retornada. El motiu: "adreça desconeguda"
El final, en part previsible i en part inesperat. S'ha de llegir.
A mi m'ha recordat una escena de la pel.licula CABARET de Bob Fosse, quan en una festa campestre un noiet ros amb ulls blaus canta l'exaltació dels valors de la raça ària.
Avui, diumenge gris i plujós, recomano la lectura i la pel.licula.
És una bona manera de saber història i entendre moltes coses.
Assumpta

dignitat i coherencia

Aquests dies he estat remenant papers i escoltant històries vàries de la nostra guerra i exili. Una de molt particular m'ha fet parar l'orella. És la història de l'Antoni Garcia, mort fa un any a França.
Va ser voluntari de la República, va passar a l'exili, en el camp de Septfonds. Allà va ser torturat pels nazis, i explicava que va voler aprendre paraules ofensives en alemany perquè els cops fossin més forts i així perdre el sentit.
Va ser portat al camp de Dachau i allà va ressistir fins l'arribada dels aliats.
Dies abans de ser alliberats, els que fins aleshores havien estat els botxins, es vestien amb el trajo de ratlles per pasar desaperçebuts. L'Antoni Garcia però, els coneixia molt be i va organitzar la captura per entregar.los presoners als aliats quan arribessin.
Un d'ells, d'esquena, intentava fugir, però el seu aspecte no era magre com els presoners, ben al contrari. L'Antoni el va perseguir i quan es va girar, va reconèixer el més sanguinari del seus carcel.lers, el que havia matat amb tot el sadisme que és capaç l'èsser humà, a companys seus.
L'Antoni explicava: ...y cuando se giró i le vi, me volvi loco...y le maté...
Quan els aliats van entrar, van saber de la revenja i van decidir afusellar l'Antoni. Però l'oficial que comandava l'ordre, el va deixar escapar.
L'Antoni va viure amagat a França amb identitat falsa durant molts anys, fins que va prescriure la recerca contra ell.
Va intentar refer la seva vida a Mountouban. Mai va poder dormir una nit sencera amb la seva dona perquè els malsons el despertàven continuament.
Un dia arriba una notificació del govern alemany amb l'anunci d'una pensió per haver estat "treballador" d'un camp nazi.
L'Antoni va refusar la pensió i va portar el govern alemany als tribunals perquè rectifiquesin l'enunciat.
En tot cas, ell havia estat un esclau del nazisme.
Després d'anys de lluites juridiques va guanyar el cas, proclamant-se oficialment "esclau del nazisme". Amb la compensació económica que li van donar, no sabia que fer-ne perquè deia que no era just que els treballadors alemanys actuals paguessin els errors d'altres. I que la dignitat no es comprava ni es compensava amb diners
Am els diners rebuts finalment va compar-se un Mercedes, el més car que va trobar i que valia tota la quantitat de marcs que li donaven.
Era la seva manera de retornar els diners.
El Mercedes està encara en el seu garatge de Mountouban amb 5 kms. en el comptador.
Quan va morir el dictador els seus familiars el van animar a tornar, però ell va prometre que no tornaria fins que s'instaurés de nou la República.
Com diria Montserrat Roig: "...tots els qui moriren a la deportació nazi, i als qui l'han sobreviscuda amb dignitat, són homes i dones millors, i els seus ideals esdevé per a nosaltres una flama fecunda i esperançadora."

Assumpta

carta d'una adolescent

"Sóc una de les alumnes que l'han escoltat avui en la seva xerrada sobre la Maternitat d'Elna, i voldria dir-li ara el que no he pogut dir en públic.
Aquesta història m'ha deixat molt tocada perquè he pogut comprovar que encara hi ha persones que estimen i que ajuden als que no tenen res.
I li dic això perquè no cal remuntar-se al passat, ni a les guerres, perquè ara també hi ha persones que necessiten ajuda com la que va donar l'Elisabet.
Miri, jo mateixa donaria el que fos per haver estat allà a la maternitat d'Elna, malgrat les guerres i la gana, i la sorra, i el fred, perquè algú, l'Elisabet, m'hauria ajudat.
No estic sola però em sento sola, que és pitjor.
Vostè no ha explicat avui una classe d'història, que era el que jo em pensava, sinó que ha vingut a parlar d'amor i de sentiments, i això jo no m'ho esperava. M'ha deixat tocada.
Perquè? perquè ningú m'estima, ningú m'escolta, i perquè Elisabets com la seva no en queden.
O potser si, però no a prop meu.
M'ha fet plorar sense llàgrimes, en silenci, però no per la seva història, sinó per la meva.
Que més vol que li digui, vosté continuarà fent la seva vida explicant les seves històries i segurament llençarà aquest tros de paper un cop llegit, però al menys sabrà que algú l'ha escoltat amb el cor a la ma."

Aquesta carta està signada amb nom i cognom, però prefereixo deixar-la en l'anonimat. Només voldria afegir que és una alumna de 2º de Batxillerat de l'IES Comellas de Granollers.

Assumpta

lingot d'or

Avui m'ha arribat la notícia que van trobar una petita barreta d'or a prop d'un forat gran en el camí vell de França entre el municipi d'Agullana i la Vajol.
Segur que pertany al Tresor de la República i a un dels camions que s'exiliaren el febrer del 1939.
Qui ha trobat la barreta d'or em demana mantenir-se en l'anonimat, entre altres coses, perquè no el pensa tornar a cap govern, ni d'abans ni d'ara.
Tot és respectable.
Amb tot, m'agradaria que quan llegiu "El Setè Camió; el tresor perdut de la República" no us quedeu només en l'or perdut que encara falta trobar, ni que aneu a la Vajol amb detectors de metalls i altres artilugis.
Jo no he buscat l'or malgrat les temptacions, perquè em sembla l'anècdota del tema, i no vull fer cap concessió a la frivolitat quan van morir moltes persones que defensaven els ideals d'un govern legítim.
No m'agradaria que la Vajol es convertís en un segon Dorado.
Les persones que vulguin conèixer aquell territori s'ha d'apropar perquè allà es va decidir el darrer tram d'una guerra ja perduda.
En Companys, l'Azaña, l'Aguirre, en Negrín...tots caminaven per aquells carrers estrets mentre esperaven passar a França.
I els vajolencs coetanis d'aquells dies se'n recorden d'ells i expliquen la seva visió dels fets històrics.
Això si val la pena, i caminar pel coll de Lli fins a França, el mateix corriol per on va passar el President Companys, i sentir a la pell la tristesa de l'exili de tanta gent...els quals molts ja no han tornat mai més.
L'or el deixem pels buscadors de tresors, que també n'hi han.
Assumpta

cartes rebudes; emocions contingudes

El passat dia 15 vaig fer una conferència més sobre la Maternitat d'Elna a Solsona. No disposava de massa temps, doncs hi havia una patum del govern de la Generalitat, el Sr. Vendrell, i no podiem allargar-nos en els discursos.
Vaig optar per llegir una carta d'un senyor de Valls. La carta la portava a la cartera des de feia setmanes. Vaig intentar llegir-la a Prada el passat mes d'agost durant les ponències de l'UCE, i no vaig poder acabar-la. L'emoció va colapsar-me.
Ho vaig tornar a intentar a Solsona. Aquesta vegada si, malgrat la meva veu trencada.
Crec que val la pena compartir-la amb vosaltres. Diu així:

...el dia que vaig assabentar-me de la seva conferència, vaig pensar que valdria la pena venir a escoltar-la doncs el tema d'aquesta maternitat ja l'havia sabut pels diaris però en desconeixia els pormenors.
El que no esperava era el seu relat sobre el camp d'Argelers, i sincerament, no estava preparat per escoltar el que vostè va explicar.
Jo vaig ser un d'aquells "pobres diables" que diu vostè, deixat a la sorra l'any 1939.
Allà hi vaig deixar el pare i el germà gran, morts tots dos a la platja d'Argelers. Encarcarats pel fred i per la mort.
Aleshores no vaig plorar, el dolor era tan gran que vaig fer una cuirassa perquè res sortís o res entrés.
Avui, aquesta nit, escoltant-la a vostè, he plorat.
Que n'es d'absurda la vida i els sentiments, i ho dics perquè després de conèixer de prop la història de la Maternitat d'Elna, m'adono que calia obrir la ferida molt abans i netejar-la be: Però em mancava persones com la seva Elisabeth, que ho donaven tot a canvi de res en un moment on sobreviure era el més important.
No n'estic gens orgullós d'aquella època, perquè vaig fer mal, perquè ningú va donar-me la ma, perquè tot el mon era dolent.
Si hagués tingut a prop l'Elisabeth potser no hauria tardat setanta anys en plorar pels meus.

Manel (Valls febrer 2007)

No sabria afegir més paraules per explicar millor aquest sentiment.
Assumpta

Solsona /Maternitat d'Elna

Avui em toca conferència a Solsona doncs arriba l'expo itinerant de la Maternitat d'Elna.
Una vegada més quedo perplexa de com aquesta història arriba fins tan lluny.
Segons em diuen els de la Generalitat, hi ha llista d'espera per aconseguir tenir l'exposició de la Maternitat d'Elna en el municipi corresponent fins a mitjans s del 2008¡¡¡
No la podríem portar a Granollers? o a la Garriga?
Lectors i lectores del blog, us animeu a organitzar-ho?
Ara aviat començaran a rodar la peli i el tema tornarà a estar en boga.
I parlant de la pel-lícula, el rodatge comença finalment el febrer del 2008 però desconec quines seran les actrius principals.
Diu en Huerga (entrevista en el RAC1) que no es pot dir res fins que es pugui explicar tot obertament, però que tots els actors són de primera fila.
Qui vulgui un paper d'extra o figurant, que m'ho faci saber.
Demà més.
Assumpta

Diada Nacional a l'andalusa

Un any mes de Diada Nacional.
I per a mi ha estat especial perquè he fet una conferència sobre l'onze de setembre de 1714 en castellà en el Casal d'avis de Bellavista de les Franqueses.
Ha estat més una classe de Pedagogia que d'Història, malgrat que no en sabien res de la nostra història.
Quan he acabat, s'apropa un senyor gran, i amb el seu accent andalús, em diu:

Oiga, yo no sabia que ustedes tenian tanta historia...llevo casi 50 años en Catalunya y yo sin conocerlo...

Només m'ha sortit el comentari: ...es que Franco llegó antes que ustedes y borró nuestro pasado.

I l'avi andalús contesta: ...Ya,... cuando pasaban el NODO en mi pueblo decian de Catalunya:

"Cataluña, una bonita region española situada en el noreste de la peninsula Iberica. Sus bosques de pinos llegan hasta la misma orilla del mar y en sus comarcas interiores todavia se encuentra algun lugareño que habla un dialecto provinciano, el catalan."

Pero que la Generalità de Montilla sea tan antigua, no lo sabia yo... conclou.

Doncs això. potser aquesta nit algun andalús del barri de Bellavista valorarà una mica més el fet que Montilla sigui President de la Generalitat.

Ja em donaria per ben pagada.
Assumpta

reflexions onze de setembre

Tot preparant una conferència sobre la Diada, he repassat moments estelars d'aquella derrota del 1714.
5.000 catalans contra 40.000 felipistes. Era una batalla perduda abans de començar, però tot i així es va lluitar fins a la mort per defensar les llibertats.
Per a mi la Diada és un record per a tots ells, perquè la commemoració de la seva lluita és el que ens fa tenir present que avui encara estem en lluita, potser també perduda...
però que cal resistir fins que no guanyem la capacitat de decidir el nostre futur en llibertat.
Visca Catalunya ¡
Assumpta

onze de setembre

El dia onze de setembre faré una conferència sobre la nostra identitat en el Casal d'avis del barri de Bellavista a Les Franqueses del Vallés, en castellà ¡¡
Així m'ho van demanar des de l'ajuntament perquè l'escenari de la conferència és bàsicament castellanoparlant.
Després del meu desconcert inicial, vaig acceptar perquè per a mi serà un repte intentar explicar a un públic d'edat avançada, per tant ja fa anys que estan a Catalunya (i no si val l'excusa que no entenen el català) el perquè de les nostres reivindicacions nacionalistes, d'on venim, i ara que estem en ple debat nacionalista, a on volem anar.
Com deia al principi, un bon repte perquè el que seria fàcil és explicar davant un públic majoriatiament català, allò que ja coneix (els fets històrics de 1714) i que vol tornar a escoltar.
El públic de les Franqueses, en aquest cas, no parlen el català (?) i segurament parteixen de zero en tot aquest tema.
Veurem com me'n surto...
Assumpta

presentacions i conferencies

"El Setè Camió" , el meu nou llibre a punt de sortir (el 20 d'octubre) comença a rodar amb força. Presentacions a Cardedeu, La Roca, Mataró, Igualada, Badalona, Arenys, Mollet...i una de molt especial. El dia 9 de novembre a les 20 h. a la cambra cuirassada d'en Negrín en el poble de la Vajol (Alt Empordà).
Que millor que explicar aquesta història en el lloc on succeiren els fets...
Els vajolencs diuen que encara queda or per descobrir.
Jo de moment, em conformo en explicar la seva història.
Assumpta

final de vacances i proper llibre

Demà comencem el nou ritme amb projectes prou engrescadors com el meu nou llibre: "El SetèCamió".
Després de la Maternitat d'Elna, ha costat molt trobar alguna cosa interessant per explicar, però la meva tossudesa una vegada més m'ha portat a conèixer una altra bona història.
Per tothom que vulgui saber-ne més el dia 25 de setembre a la revista Sapiens, i el 26 d'octubre la primera presentació del llibre en el Museu de Granollers,
demà més,
Assumpta