dimecres, 31 d’octubre del 2007

encara queden persones que estimen els llibres


Persones com Jordi Nadal, que ahir va començar una nova aventura amb la seva editorial PLATAFORMA.
No estan els temps per començar nous negocis tan arriscats com una editorial, però en Jordi Nadal són dels que creuen que els somnis es poden fer realitat.
Ell estima els llibres, i pels llibres és llença de cap convençut que un mon sense llibres no és possible.
Ha invertit tots els seus estalvis i les seves il.lusions en aquest projecte editorial en pro de la cultura.
Això sol ja mereix tot el meu reconeixement i suport.
Sort¡
Assumpta

dilluns, 29 d’octubre del 2007

la força de les paraules


Ahir parlàvem de la força de les paraules, dels llibres...i navegant pels blogs amics, vaig trobar aquest fragment que parla de les paraules...
I la fotografia mostra com els lectors llegeixen malgrat les bombes...
Diu així:
"... Es poden fer llargues llistes de noms, de paraules, per la neu, el gel, el vent, la pluja... però, poeta, m'agrada mirar: com cau la neu, com brilla el gel, com bufa el vent i com mulla la pluja... i, m'agrada llegir: com altres senten fred en caure aquesta neu, s'enlluernen en veure brillar aquest gel, s'arrauleixen en bufar aquest vent i es mullen amb aquesta pluja... Saps? Sí que tenen màgia, però crec, que aquesta augmenta i els hi dóna l'eternitat, quan no van soles, quan no són buides, quan porten sentiments i silencis, quan t'emocionen i quan et deixen sense... paraules."
És del blog de l'Ariadna.
gràcies
Assumpta

dissabte, 27 d’octubre del 2007

ja tenim camio



Ahir va ser el tret de sortida per presentar en societat el meu llibre "El Setè`Camió". L'acte és va cel.lebrar en el Museu de Granollers amb una bona assistència de públic i amics.
Com deia en la presentació, el llibre "El Setè Camió" neix amb un repte important, que és estar a l'alçada de les expectatives després de l' èxit de "La Maternitat d'Elna".
Però ahir vaig aprendre una cosa important, que és la força que tenen els llibres.
Perquè?
Doncs perquè pràcticament de les 150 persones que assistien a la presentació, un 90% eren lectors de la Maternitat d'Elna.
Lectors que després han esdevingut amics i amigues, amb els quals he compartit emocions contingudes, i no tan contingudes, però que ha servit per encetar nous camins en el tren de la vida amb viatgers que d'altra manera mai hagués conegut.
I això gràcies a un llibre, la "Maternitat d'Elna".
Si en tenen de força les paraules¡¡¡
I seguint amb el que deia al principi. Tots aquests amics han continuat en el mateix vagó, seguint de prop el naixement del nou llibre.
Que si la mina, l'or, el camió perdut, i si anem a la Vajol...tots compartint aquesta nova aventura.
Doncs una prova més de la força de les lletres i de l'amistat, va ser al final de l'acte, quan una colla d'amigues van apropar-se i van regalar-me el camió de la fotografia.
Elles sabien que, feia dies jo havia demanat un camió antic per posar-lo a la porta del Museu de Granollers com a carta de presentació. Un camió de la República, de veritat, com homenatge al protagonista del meu llibre.
Però no va poder ser. L'únic camió que vam trobar de l' època estava exposat en el Museu de Terrassa i sense possibilitats de venir a Granollers.
Doncs bé, finalment hem tingut camió a Granollers.
És que algú en dubtava?
Moltes gràcies,
Assumpta

dimarts, 23 d’octubre del 2007

El Sete Camio a Granollers


El proper dia 26 d'octubre, divendres, a les 20 h. en el Museu de Granollers, presentaré el meu llibre "El Setè Camió; el tresor perdut de la República".
Serà l'estrena d'aquest llibre, que neix amb el repte d'arribar tan lluny com el seu predecessor, "La Maternitat d'Elna".
No són comparables i això ajudarà que el Setè Camió tingui un recorregut diferent.
Per aquesta presentació podrem gaudir d'un luxe: encetarà l'acte el Catedràtic de la Universitat de Girona, en Salomó Marquès. És un d'aquells historiadors poc convencionals, directe, amb un llenguatge planer, que sempre parla com qui no vol la cosa, però que t'atrapa amb la seva ironia i saviesa .
Ell ha prologat el llibre, i escoltar-lo és un privilegi
Esteu tots convidats i si veniu podrem parlar abastament sobre la nostra memòria històrica, políticament tan retallada.
Assumpta

diumenge, 21 d’octubre del 2007

Prou ¡¡


Avui, en el Palau Sant Jordi, érem 12.000 que hem dit prou ¡¡
No calen més paraules.
Assumpta

dissabte, 20 d’octubre del 2007

Recuperar la dignitat: el retorn de tots els Papers de Salamanca


Cal tornar a reivindicar-los? Doncs sí, perquè no ens els tornen.
Resulta que n’han tornat ben pocs. Falten els més personals, moltes cartes de soldats republicans a les seves families fetes des del front, cartes de persones que encara avui poden estar vives. Cartes que sabem que hi són perquè s'han consultat, que van ser robades als soldats republicans presoners, perquè s'utilitzaven com a base de dades per la repressió franquista.
Cartes que servien per alleugerir la pena, el desencant, l'enyorament, la tristesa...i mai van arribar al seu destí perquè la grapa obscena del franquisme les va interceptar.
Hem de dir prou d'una vegada i no podem deixar que els nostres polítics van votant tot el que els hi presenten, els hi prometen i no compleixen, es prenen acords que són paper mullat, resolucions que no es porten a terme...sempre pendent del calendari electoral.
I els nostres amics del PSOE, ara mirant les properes eleccions, han de ser més "espanyols que mai.
Hem de ser exigents, i no deixar passar ni un dia més.
I als polítics, que segur apareixeran per el Palau Sant Jordi, exigir-los que vagin tots a l'una amb una actitud menys submisa, menys dòcil i molt més decidida, perquè han de saber, han d'assumir, que la dignitat està per sobre de les seves polítiques partidistes.
Hem de dir prou¡ tots a una¡ una sola veu¡
demà tots al Palau Sant Jordi, a les 17 h.
Per la dignitat, per la nostra dignitat, pels que queden i sobretot pels que ja no hi són.
Aquells que van morir defensant uns ideals, oblidar-los seria matar-los dues vegades. Aquesta segona amb la bala de l'oblit.
Assumpta

divendres, 19 d’octubre del 2007

El meu nom es Assumpta, aqui i a la Xina Popular

Com en Carod Rovira en la seva intervenció a TVE, "...el meu nom és Josep Lluís, aquí i a la Xina Popular" , a mi també em va passar una cosa similar a Madrid.
En una conferència a la Complutense, quan el moderador va començar a llegir les seves notes per a presentar-me, va quedar encallat en el mot "Assumpta".
Va dir-me a cau d'orella:
¿Assumpta es español?
Es catalan. Li vaig contestar.
¿Pero tiene traducción al castellano? va continuar.
Si, es Maria Asunción, pero mi nombre es Assumpta.
Pues ya son ganas de tener un nombre exòtico...
Doncs això... el meu nom és Assumpta, aquí i a la Xina Popular.

dimecres, 17 d’octubre del 2007

Pedradas i Muguruza

Avui m'ha sorprès el post de PEDRADAS (link del meu apartat de favorits) per la sensibilitat del meu amic Iturri, de com els bascos tenen aquesta austeritat tan autèntica fins i tot quan parlen de sentiments.
La mort sempre desconcerta malgrat l'esperis.
El meu pare, (l'aita, com diria Txaro), malgrat el temps transcorregut des de la seva mort, el buit de la seva absència cada dia és més gran.
La cançó de Muguruza del post de Pedradas hi encaixa perfectament.
Gràcies Iturri.
Assumpta

dimarts, 16 d’octubre del 2007

TV3 i El Sete Camio


El departament de documentals i nous formats de TV3 va interessar-se per aquesta història del darrer camió Ens vam entendre i ells han fet un documental titulat també "El Setè Camió".
Seran tres capítols previstos per la primera setmana de novembre. Encara no saben si serà en el 33 o en el primer canal de TV3.
Mentre esperem, us adjunto la fotografia de la careta del documental.
Si la revista Sapiens ja ha provocat curiositat pel lloc, després del reportatge haurem de regular el trànsit a l'accés del búnquer d'en Negrín...

Assumpta

diumenge, 14 d’octubre del 2007

Sapiens; una revista que arriba lluny



Ahir vaig anar a la Vajol per palpar l'ambient i començar a preparar la presentació del llibre "El Setè Camió".
Quan vaig arribar al búnquer d'en Negrín, un lloc habitualment solitari, hi havien dos cotxes aparcats, i en els següents cinc minuts van arribar tres cotxes més.
A la tarda, va continuar la corrua de cotxes, buscant l'amagatall secret d'en Negrín.
Tots portaven sota el braç la revista Sapiens, on al seu darrer número ja parlaven del "Setè Camió".
Sapiens, realment té un públic entusiasta, com una colla d'amics que havien arribat fins al búnquer seguint les indicacions de la revista, i al final van ajudar-me en la logística de la futura presentació del llibre.
Entre tots vam obrir una gran porta, encallada pel temps, i necessària obrir-la si volem que entri la gent el proper dia 9 de novembre.
Qui diu que la Història és avorrida...
Ah¡... a la Vajol tot tranquil. La majoria de vajolencs il.lusionats amb el llibre i la presentació.
Només uns "caciquillos" estan una mica nerviosos.
Com diu en "Rufaques", un dels testimonis del "Setè Camió" i a punt de fer 95 anys: "...en aquest poble no hi para mai ningú...però des que vas fer el llibre, sembla que això s'anima..."
I espera, Rufaques...

dissabte, 13 d’octubre del 2007

12 octubre: Nobel per a Doris Lessing


Avui, si parléssim de "la Hispanidad" i fóssim rigorosos, ens hauríem de remuntar a textos del monjo Bartolomé de las Casas, que explicava amb pels i senyals tota la barbàrie dels espanyols amb els pobres indians.
Avui és un bon dia per a repassar Història i decidir que no és un bon moment per treure pit i sentir-se orgullós d'aquesta diada, com demanen en Rajoy i en Zapatero.
Avui en tot cas, és una bona ocasió per rellegir o descobrir a Doris Lessing, flamant Nobel de Literatura, amb una obra indispensable per a feministes i reivindicadores de la igualtat de gènere.
D'ella m'agrada particularment una frase: "Escriviu i llegiu tal com viviu"
Només una petita ombra enfosqueix la meva alegria d'aquest Nobel. En tots els diaris que en feien ressò de la notícia, apareixia com especialista de Doris Lessing, fardant fins i tot de tenir amistat íntima i continuada amb ella (?), l' escriptora que tanta mania té a les bacallaneres.
Hauríem d'avisar a la Doris Lessing, que si un dia convida a sopar a l'escriptora famosa, que no li faci bacallà a la llauna...

Assumpta

dimecres, 10 d’octubre del 2007

Pressions perque no surti a la llum el llibre "El Sete Camio"


Jo em pensava que aquestes coses només passaven a la Rússia de Putin, però aquest vespre he rebut pressions de persones de l'Alt Empordà perque retiri el llibre "El Seté Camió" de les llibreries.
És veritat que el llibre conté secrets inconfessables sobre irregularitats del dipòsit secret d'en Negrín a la Vajol, on es guardava l'or de la República, i que amb el caos de la retirada, alguns lingots es van perdre pel camí.
Malgrat tot, el llibre es respectuós, limitant-me només als fets històrics complementats amb testimonis d'aquella època, els quals, en molts casos, els seus noms són pseudònims justament per preservar la identitat de persones que han explicat algunes veritats.
Però alguns saben llegir entre línies i l'article prèvi al llibre, de Sapiens, ha encès algunes llums vermelles.
En definitiva, que la por i l'or torna a condicionar als habitants de la Vajol i rodalies gairebé setanta anys més tard.
Evidentment, la presentació del llibre a la Vajol programada el proper dia 9 de novembre, promet ser distreta.
en seguirem parlant.
Assumpta

la Fira de Frankfurt


Avui moltes persones em preguntaven si no havia anat a Frankfurt, per allò que els escriptors desplaçats amb la delegació del govern de la Generalitat han estat curosament seleccionats i restringits.
Sempre he vist l'ampolla mig plena i per tant penso que els escollits finalment, podran representar molt be, no només les lletres, sinó tota la nostra cultura.
Amb tot, voldria dir que mai m'he sentit escriptora. La meva professió és historiadora, i en tot cas, he intentat posar per escrit allò que he trobat i penso que val la pena explicar.
Res més, cap més pretensió.
No obstant, us explicaré una anècdota que va relacionat amb l'ofici d'escriure, sigues escriptora oficial o no.
En una diada de Sant Jordi, va tocar-me anar a signar "Maternitats d'Elna" a la llibreria ONA de Barcelona. Hi havia un munt d'escriptors, tots molt coneguts i de vàlua, que esperaven el seu torn.
Jo entre ells em sentia una mica fora de lloc.
Tots anavem desfilant per la taula presidencial on els propietaris de la llibreria ONA ens donaven la benvinguda i el torn per prendre la paraula davant el públic assistent.
A mi em tocava entre "L'àvia Remei", una senyora simpatiquíssima que fa llibres sobre cuina, i una altra escriptora que no diré el nom per educació.
L'escriptora en questió, molt coneguda, va dir en veu alta i clara que es negava a participar en una taula rodona on hi havia bacallaneres (es referia a l'àvia Remei perquè el seu darrer llibre tractava de receptes vàries sobre el bacallà) i altres professions que no tenien l'estatus d'escriptors.
Làvia Remei i jo ens vam mirar i només ens va sortir una riallada que va contagiar a totes les persones que ens escoltaven.
L'escriptora famosa es va aixecar i va sortir dignament de la sala.
Des d'aquell incident a vegades m'he preguntat qui és escriptor? neix d'un mateix? ho decideixen els lectors? les editorials? cal escriure molts llibres per aconseguir la categoria d'escriptor? i si no que li preguntin a l'autor de "l'Esglèsia del Mar".
Ara, en ocasió de la Fira de Frankfurt, no ens han convidat ni a mi ni a la bacallanera, però a l'escriptora famosa, tampoc.
I aixó em demostra que a Frankfurt s'està fent bona feina.

Assumpta

dilluns, 8 d’octubre del 2007

Irena Sendler, una altra heroina desconeguda

Irena Sendker,
una altra Elisabeth Eidenbenz.

Amb només 29 anys, l'any 1942 va treure del gettho de Warschau (Polònia) 2500 nens, els quals va salvar la vida.
Els hi donava identitats falses i els donava en adopció a families no jueves de Polònia.
Va anotar els seus noms verdaders en paper de fumar, guardats en ampolles que va enterrar en el seu jardí, perquè ella creia en la pau i sabia que aquells nens sobreviurien a la guerra, i que més tard podrien retrobar als seus familiars.
Disortadament la majoria dels pares d'aquells nens moriren ene ls camps d'extermini nazis, però ells han sobreviscut.
Ara tots ells demanen el Nobel per Irena.
Ella, amb 97 anys, viu en un geriatric de Varsòvia.
Diu que va fer el que tocava i es lament de no haver fet més.

Igual que l'Elisabeth Eidenbenz,
heroines enmig de les guerres.

Assumpta

dissabte, 6 d’octubre del 2007

presentacio del llibre "El Sete Camio" a la Vajol


Ahir vaig estar a la Vajol per tal de concretar els preparatius de la presentació del Llibre "El Setè Camió" programada pel proper dia 9 de novembre.
Ja sabeu que es farà en el mateix búnquer abandonat on va estar amagat el tresor de la República. Búnquer construït pels homes de Negrín en el poble de la Vajol i que encara està dempeus.
La Vajol és un poble petit, llogarret de frontera, i amb un ritme lent, que a vegades desespera i altres et complau.
Els mòbils no tenen cobertura i els seus carrers són de vianants, no per cap ordenança municipal, sinó senzillament perquè són massa estrets pels cotxes.
Allà el temps s'atura, i els seus habitants sempre et veuen com un foraster.
Personalment m'ha costat moltes hores poder bastir ponts de confiança amb ells per poder recuperar la història del Setè Camió, un fet històric succeït entre aquelles cases.
Alguns, coetànis d'aquell febrer del 1939, recorden en Negrín, sempre faldiller, com es mirava les noies que rentaven la roba en el safareig municipal, o l'Azaña amagant-se dins la caixa d'un rellotge antic de Can Barris de la Vajol, cada cop que picaven a la porta, per por que fossin els franquistes que ja arribaven.
Ara, els vajolens els ha sorprès que vulgui fer la presentació del llibre justament allà a la Vajol. No estan habituats als afalacs, i això que vinguin de la Generalitat i altres per només un llibre...els estranya.
Alguns estan contents, tenen bar, restaurant i faran calaix.
Altres, emmurriats diuen: "...que volen ara aquests...pots comptar....res de bo...són ben ximples fer la presentació en aquell niu d'en Negrin... si està ple de pols...marededeu aquests de ciutat...
En el fons però els hi fa gràcia poder veure als de la Generalitat i altres (nosaltres) com anirem amb una llanterna per un camí de cabres fins que arribarem en una clariana de bosc per entrar dins el santuari abandonat d'en Negrín.
A les 20 h. serà negre nit, i si bufa la tramuntana amanirà l'acte.
Malgrat tot, penso que valdrà la pena fer la presentació del "Setè Camió" justament allà on es va perdre la seva pista.
No cal que us digui que esteu tots convidats.
Ah¡ porteu sabates per caminar. La llanterna ja us la donaran allà.
Per fer alguna previsió, la foto adjunta és l'edifici en questió.

Assumpta

dijous, 4 d’octubre del 2007

Josep Mª Sole i Sabate, el mestre



Avui he assistit a la presentació del llibre "Companys, biografia històrica i humana" del Catedràtic Josep Mª Solé i Sabaté.
L'acte s'ha cel.lebrat al Palau de la Generalitat i l'ha presentat el Vicepresident Carod Rovira.
Malgrat la pompa i l'entorn de patums, tant a nivell d'historiadors com de polítics, m'ha sorprès una vegada més l'honestedat i la senzillesa del meu mestre, en Solé i Sabaté.
D'ell em surt la passió per la història i amb ell he compartit els meus millors moments professionals.
Avui, conscient que l'escoltaven molts polítics a la sala, el seu discurs ha acabat amb aquesta frase:"...ningú pot presumir de consciència nacional si abans no ha tingut consciència històrica".
O sigui, que no es pot presumir de país, si no en saps la seva història.
Més d'un polític assegut a primera fila d'autoritats no ha aguantat la mirada.
Solé i Sabaté, mestre de mestres.

Assumpta

dimecres, 3 d’octubre del 2007

ja ha nascut el Sete Camio


Diuen que fer llibres és com parir un fill.
No és ben be així, ni de bon tros, però realment quan tens a la ma el llibre, imprés i acabat per primera vegada, el rau-rau de la panxa és considerable.
Avui ja he vist el primer "El Setè Camió".
Amb aquella olor d'impremta i la il.lusió d'una cosa nova en el meu bagatge particular.
Espero i desitjo que rodi amb molta força.

Assumpta

dimarts, 2 d’octubre del 2007

The Legacy of Elisabeth Eidenbenz

Qui vulgui conèoxer més de l'Elisabeth Eidenbenz, aquí teniu un tastet,

Assumpta

elisabeth eidenbenz



Aquesta fotografia és l'icona de la Maternitat d'Elna, però per a mi és la fotografia d'una noia amb un pitxi blanc, amb una trena envoltant el cap i amb olor de colònia fresca.
Aquesta descripció és la que em donaven els primers testimonis quan m'explicaven que, una noieta que es feia dir Isabel, ajudava a les dones embarassades recloses en el camp d'Argelers.
Aleshores encara no sabia que parlaven de l'Elisabeth Eidenbenz.

Assumpta

de Solsona a Igualada

Avui torno a estar a Solsona, i és la tercera vegada que visito aquesta ciutat en poc temps per parlar de la Maternitat d'Elna.
La veritat és que em sento com a casa.
Aquest matí he compartit amb nois i noies de l'IES Ribalta les emocions que ens porta la història de l'Elisabeth Eidenbenz.
Com sempre que parlo amb les noves generacions, l'expressió dels seus ulls denotava com assimilaven els inputs que els hi feia arribar amb el meu relat.
Com esponges absorbint aigua, han retingut un passat que desconeixien, i alguns amb la guàrdia baixada, s'han emocionat.
Nois i noies de 3º i 4 d'ESO els més joves, atents en silenci fins al final de la xerrada. Una passada.
Quan acabo una conferència com aquesta arribo a la conclusió que persones com ells, que m'escolten, donen sentit a la meva feina.
Demà més, a l'IES Arrels també de Solsona.
Gràcies per la vostra acollida.

I mentre faig temps fins demà, començo a preparar les presentacions properes del "Setè Camió", el meu segon llibre.
Ja sabeu que teniu la primera cita el proper 26 d'octubre a Granollers. Una altra, única, el 9 de novembre a la Vajol (Alt Empordà) i una de molt, molt especial a Igualada el 17 de novembre, a la llibreria Llegim?.
Perquè és especial? per les seves dues propietàries, Concepció i Isabel.
Una d'elles està vinculada al "Setè Camió" perquè va donar-me pistes per seguir el misteri d'aquest camió.
Casualitats de la vida va fer que m'arribés a través d'elles un plànol d'un tresor amagat a la Vajol.
De petita sempre havia volgut tenir un plànol d'un tresor...però de gran he descobert que el veritable tresor és tenir-les a elles com amigues.

Assumpta