Alforja

Ahir tocava anar fins al Baix Camp (Tarragona) per fer una conferència a Alforja (sense article) .
Vaig arribar aviat per conèixer de prop l'indret i mentre prenia un café, van explicar-me,que segurament el nom del poble tenia el seu origen en una antiga alqueria sarraïna, que explotava mines d'argent. El topònim és esmentat en un pergamí de Ramon Berenguer IV, datat al s. XII.
En els s. XIII i XIV, hi hagué a Alforja una activa comunitat jueva i l'any 1393, el poble hagué de comprar el perdó reial a Joan I pels excessos contra els jueus, que es produïren dos anys abans. Al llarg dels s. XIII i XIV, tingué prosperitat econòmica i fou membre de la Comuna del Camp,
Durant la guerra dels Segadors, participa d'una manera molt activa en la lluita, juntament amb tots els pobles de la Comuna.
També durant la guerra contra Felip V, com a la resta de llocs del camp, es posà al costat de l'arxiduc Carles i aportà soldats a la lluita.
Com podeu llegir, un poble amb molta història...i és nota quan et perds pels seus carrerons estrets.
Ara que tenia fresca la novel.la EL FALCÓ del COMTE i que tanta polsaguera ha aixecat en el meu post anterior, pensava que trepitjava entorns d'aquells dies que anomena l'escriptora.
El motiu però, de la meva anada a Alforja era una conferència sobre la Maternitat d'Elna i l'Exili. Reunits tots en el local de l'Ateneu Local, ens aplegarem un bon grup de persones amatents amb el tema de l'exili.
En acabar, el més preuat, escoltar les petites històries locals enmarcades dins la Història global
"....aquell el van matar a l'any 1939 no per la guerra civil sinò perquè encara cuejava un tema de les guerres carlines..."
"...a casa el pare va haver de marxar a l'exili l'any 39 perquè havia col.lectivitzat el camp i es clar...calia marxar...el van tancar a Argelers"
"...la mare va quedar sola, amb els nens petits i sempre amb els de dretes fent-li la punyeta..."
I així, només parant l'orella, vas desgranant històries...tot un privilegi.
Moltes gràcies per la vostra acollida,
Fins la propera.
Una abraçada.

El Falcó del Comte

Aquests dies de festa, entre pollastres farcits i canelons he pogut acabar EL FALCÓ DEL COMTE d'Assumpció Cantalozella. Era un dels llibres recomenats per l'Espolsada Llibres i la llibreria Llegim? d'Igualada, i en tenia ganes d'entrar en una novela històrica, sobre el paper, escrita amb rigor històric.
Particularment les noveles històriques ambientades en l'etapa medieval no m'han emocionat massa i tant l'ESGLÈSIA DEL MAR com EL PONT DELS JUEUS, amb un gran èxit de vendes, no m'han fet ni fred ni calor, sobretot la darrera.
Per tant, vaig encetar les primeres pàgines del FALCÓ del COMTE a veure quin gazapo trobava.
Començo a llegir genealogies sobre la casa Comtal de Barcelona explicades en un format planer però impecable i sense errors, aturant-se de manera especial en les dues figures femenines que pel seu caràcter es presten més a la ficció: la gran Ermessenda de Carcassona i la comtesa Almodis precursora de l'amor cortès dels càtars.
El llibre segueix el curs de la història de la ma d'un jove, coetàni de Ramon Berenguer I amb uns origens misteriosos, clau de volta de tota la novel.la.
Usatges, potestas verídics serveixen per bastir l'argument fent tota una classe d'Història sobre el procès de feudalització a Catalunya.
Tota la documentació de l'època emprada ha estat supervisada per llatinistes i això és nota¡¡¡
Mentre llegia el llibre però...no em quadrava el títol; el FALCÓ del COMTE, llegenda coneguda sobre la mort del cap d'Estopes, en Ramon Berenguer II.
No entenia com un fet explicat en la pàg. 384 de 400, donava nom al llibre. El lector s'havia d'esperar fins gairebé al final de llibre ( si no sabia d'abans la llegenda del falcó) per entendre el perquè del nom.
Al final però vaig saber el perquè...i no l'explicaré... però és subtil el títol...si senyor.
Per tant, un 10 per el FALCÓ del COMTE.
Que n'aprenguin...com diria aquell, els Falcones i Gironell el que és una bona novel.la històrica.

Bon Nadal

Per desitjar-vos un Bon Nadal només un dibuix i un poema. Ambdós per a pensar una mica i fer el nostre Nadal més particular.

NADAL (Joan Salvat-Papasseit)

Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avencen, tots d'adreça al mercat.

Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.

Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-.
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.


(Perich)

jornades de la Catosfera a Granollers

Aquests dies he rebut mail d'amics que m'encoratjaven a participar a les jornades de la Catosfera del proper mes de Gener. Finalment m'he decidit, entre altres coses perquè Granollers em queda a prop de casa i em fa il.lusió conèixer de prop alguns blogaires.
Per col.laborar he triat el meu post sobre la Bacallanera i la Fira de Frankfurt

El Setè Camió a Torredembarra

Ahir al vespre plovia a les comarques tarragonines, divendres...segurament tothom estaria fent el sopar d'empresa per cel.lebrar el Nadal...no pintava massa bé la conferència.
Però quan vaig arribar a Torredembarra vells amics amatents amb la nostra història més propera ja m'esperaven a l'entrada del poble.
Amb tot, la sorpresa més gran va ser descobrir el lloc on s'havia de fer la presentació del meu llibre, El Setè Camió: Era un edifici gran i majestuós, il.luminat, i estava acaronat per totes les cases del barri antic. Era el Castellnou de Torredembarra. Vaig quedar impressionada de la seva bellesa.
A la fotografia podeu comprovar com estava fins fa pocs anys i com està ara.
L'interior, encara més bell que la seva façana.
El palau és una mostra importantíssima del Renaixement italià a Catalunya. L'estil del palau és de l'escola del Camp de Tarragona i l'edifici és atribuït als Blai, família d'arquitectes que també va construir la façana del palau de la Generalitat a Barcelona.
Va ser començat a construir el 1565 per Lluís d'Icart, senyor de la vila de Torredembarra.
L'edifici va ser projectat com una residència-fortalesa que dominés la població. Per aquest motiu es va construir al punt més alt de la vila i flanquejat per quatre torres que s'integraven dins el recinte murallat
Actualment el palau és la seu de l'ajuntament de la vila, el qual l'ha restaurat. En general, la majoria de castells i palaus no han tingut aquesta sort.
Tot un privilegi poder parlar entre aquelles parets tan plenes de Història.
I un regal de darrera hora. A Torredembarra vaig trobar el fill d'un dels conductors d'aquells camions que portava l'or de la República. No era el setè camió i conservava el resguard de l'or entregat, però és una peça més del nostre trencaclosques.

llums i ombres

Avui m'han fet dos petits regals. El primer, saber d'un reportatge d'una amiga meva, Txaro del Pais Basc, on explica la seva filosofia de vida a través de la fotografia.
Un tastet breu: ...LA VIDA Y LAS MANOS. Estos son los temas que prefiere fotografiar Txaro Barinaga-Rementería. Se puede decir que cuando sostiene una cámara de fotos intenta coger la vida en las manos. Sitios con vida, situaciones que le produzcan ilusión, actos con vida; tanto buenos como malos. Imágenes que tengan algo que ver con la vida, en resumen. Y a menudo aparecen las manos. “Me gustan mucho las manos. Siempre estoy mirando a las manos”. “La foto del embarazo expresa ilusión; las manos están dando protección a la nueva vida."
I l'altre regal, aquest d'en Xavier de Mataró: un llibre de l'escriptor japonès Tanizaki, "El Elogio de la Sombra".
Ambdos regals es complementen perquè la llum, necessària per fer les fotografies, no seria res sense l'ombra. Un fragment del llibre diu així: ...la bellesa perd tota la seva existència si és suprimeixen els efectes de la penombra..."
Tot plegat dos petits grans regals que volia compartir amb vosaltres. Gràcies

noves generacions

Ahir vaig donar una conferència a l'IES Banús de Cerdanyola del Vallès. El tema era la Maternitat d'Elna i els valors pedagògics d'aquesta història.
A l'acabament vaig demanar als alumnes assistents que aprenguessin de la solidaritat, la generositat, el pacifisme de l'Elisabeth Eidenbenz, la protagonista de la Maternitat d'Elna, doncs si aprofitaven aquests valors podien millorar el nostre futur dins un mon malmès.
La seva reflexió però va ser: ...si el mon està malament és per culpa de la vostra generació...la vostra herència no podia ser pitjor...i ara la responsabilitat és nostra per redreçar el rumb.

Doncs això, Reflexionem tots plegats. S'accepten comentaris.

premi blog solidari

Tenia pendent aquest post per explicar que la meva amiga blogaire Glòria, m'havia nominat amb aquest premi.
Moltes gràcies¡¡¡
De moment, em deixo uns dies de marge per pensar a qui passo el testimoni.

seguim...i encetem nou tema de recerca

Diumenge; una petita treva després d'una setmana sense descans on el meu refredat no ha ajudat gens per treballar amb alegria.
La setmana vinent, una mica més tranquila, segueixo amb conferències de la Maternitat i Setè Camió a Cerdanyola del Vallès i Sta. Coloma de Gramanet.
La resta del temps pensar ja en el proper treball d'investigació. Aniré fins a l'arxiu de Poblet per començar a buscar les pistes dels nazis a Catalunya, després a l'ANC(Arxiu Nacional de Catalunya)de Sant Cugat a veure que trobo...i al Monestir de Montserrat per saber més... i continuar fent recerca, que és "lo meu".
La fotografia és l'arribada de Himmler, primer lloctinent de Hitler i cap de les SS entrant a Montserrat.
Blocaires, si en sabeu d'algú que guardi dins la seva memòria fets relacionats amb la visita dels nazis al nostre país durant els anys 1940-1945 no dubteu en dir-ho.
En seguirem parlant.

la Maternitat d'Elna en teatre

Aquesta nit he assistit a l'estrena de "Punxes a la sorra" versió teatral del llibre "La Maternitat d'Elna".
Ha estat emocionant veure representat tot allò que tantes vegades he escoltat dels meus testimonis quan m'expliquen l'exili i l'infern d'Argelers.
El nen que dorm tapat per la sorra, el pa dur, els polls, el menyspreu dels gendarmes francesos...fins arribar a l'illa de pau enmig d'un oceà de destrucció que va ser la Maternitat d'Elna.
Les tres actrius han estat esplèndides cadascuna en el seu paper, en especial la Marta Asmarats com a mestre republicana que sense tenir el registre de la miliciana que donava més joc interpretatiu, ha aconsseguit brodar el seu personatge.
L'Aina ha estat molt creible dins la pell d'Elisabeth. El seu posat germànic no l'emprava només en la seva dicció, sinò també en els gestos, en el seu vestuari, en l'actitud ferma però alhora tendre.
I de la Marta miliciana ens ha fet posar a tots la pell de gallina amb la seva rabia i impotència tan ben representada
I tot ha estat possible gràcies a la seva directora, Montse, amatent en tots els detalls, i en Jordi, que ha sabut exprèmer els registres de més humanitat en aquesta història.
A tots, la més sincera enhorabona.

El Setè Camió a Mataró

Ahir a Mataró, a la llibreria Robafaves, vaig presentar el Setè Camió. I ho vaig fer enmig de dues dones d'aquelles que notes la força de la lluita permanent. Són la Joana i la Glòria, conegudes per atzar o per la força del destí.
Amb elles he compartit nits d'imsomni fent del blog el transmisor de sentiments a flor de pell, com diria la Glòria.
Amb la Joana també tenim en comú passejades a trenc d'ones...però ahir, acabades de conèixer físicament, que no virtualment, em sentia com si fossim amigues de tota la vida, amb la confiança que et dóna veure't cada dia.
La seva presentació prèvia al llibre va ser intimista i plena d'afecte. I després va venir un col.loqui intens sobre la memòria històrica, el dret a reivindicar la història dels vençuts, el compromís vers les noves generacions, mentre la història del Setè Camió anava quedant gravada en la retina dels assistents.
Al final de l'acte, una octaveta va caure a les meves mans: "Salvem Can Fàbregas de Mataró davant l'especulació de el Corte Ingles"
Doncs això que deiem, la lluita segueix.
Gràcies a tots els assistents i un petonàs per la Joana i la Glòria.

El Setè Camió a la llibreria 22 de Girona

Eren les dotze tocades d'aquesta nit quan caminava en solitari per Girona. Havia deixat ja el restaurant on havia sopat amb en Salomó Marquès, la Montse, l'Anna Maria, l'altra Montse...amics tots ells més enllà de la nostra passió per la Història.
Avui, ells més uns seixanta gironins, m'havien acompanyat en la presentació del Setè Camió en la llibreria 22, un clàssic dins les llibreries emblemàtiques del nostre país, amb en Guillem com "alma mater" d'aquell mon de llibres.
La presentació ha estat perfecte perquè estava entre amics incondicionals que segueixen fa temps la meva trajectoria.
Gironins que coneixen terres d'exili perquè tenen en Mon Marqués sempre a punt per explicar la Història trepitjant territori.
En definitiva, persones que estimen el seu país i per tant, també la seva Història.
Un plaer i un privilegi poder explicar històries davant d'aquest públic i dins aquest marc de la 22.
Però permeteu-me que us digui un petit plaer afegit: la passejada nocturna per Girona
Caminar pel seu casc antic mentre sonaven les campanades de la seva Catedral que treia el nas per damunt les teulades, travessar el riu per aquell pont que deixa a la vista el darrera d'aquelles cases, la plaça de la Independència amb les seves arcades, les llambordes brillants de carrer antic...
Impossible quedar-se al marge d'aquest encant que té Girona.
Gràcies per fer-me sentir un dels vostres, com si estiguès a casa.
Una abraçada,

setmana farcida d'actes

Diumenge al vespre. És l'hora de preparar l'agenda de la setmana i ja començo a veure que em faltaran hores per a tot.
Dimarts 11: presentació Setè Camió a la llibreria 22 de Girona
Dimecres 12: presentació Setè Camió a la llibreria Robafaves de Mataró
Dijous 13 (Santa Llúcia dia del l'any gloriós...): Vic. Estrena obra de teatre "Punxes a la sorra" adaptació de la Maternitat d'Elna
Divendres 14: 9h. xerrada Maternitat d'Elna Escola Pia de Granollers
16,30 h. xerrada Maternitat d'Elna Col.lectiu dones del barri de la Ribera
19,00 h. Pregò fira de Nadal de Cardedeu
21,30 h. xerrada Maternitat d'Elna Dones de Cardedeu
Dissabte 15: 20,00 Presentació Setè Camió a la llibreria Badallibres de Cardedeu
Per qui vulgui acompanyar-me, serà benvingut/da

Fins sempre Sebastià

Qui no ha llegit el Zoo d'en Pitus, per a un mateix o pels nostres fills.
Doncs ahir va morir el seu autor, en Sebastià Sorribas i per tant, una part de la nostra cultura col.lectiva ha perdut una d'aquelles baules que enllacen una generació amb una altra.
Però En Tanet, en Fleming, en Juli, en Manelitus, en Cigró i en Pitus han quedat en bones mans, perquè estic segura que la meva filla i molts nens i nenes de la seva edat, els han guardat dins el seu bagatge personal.
Fins Sempre

Memòria Oral

En Joan, blogaire, em passava en un comentari de post el record i malsons que tenia el seu pare d'Argelers. No calen més paraules.

"Amb els crits de – Ale, Ale – i paraules mal sonants i tot sent acompanyats i vigilats per soldats negres del Senegal, va arribar a la platja de nit i a punt d´alba va veure la gernació estirada per terra, alguns tenien fet un clot a la sorra per tal d´estar una mica més protegits, al migs del sorral, uns tubs clavats amb una simple bomba feia de fon de aigua, (salobre clar) a la vora del aigua era el lloc per fer les necessitats, quasi tothom tenia diarrea per l´efecta de l´aigua.

És cridaven noms per poder-se trobar, se sentien gemecs de dolor, gent de totes les edats amb poca o no tanta salut, ferits i gent que morien, dintre del camp se volia o intentada posar orde no era estrany que alguns grups potser més disciplinats i organitzats fessin valdrà amb violència un cert estatuts.

Formats en files de quatre i agafats de la mà, anaven a prop dels filfarrats, on un camió repartia un pa, ja et pots imaginar la cridòria, empentes i cops per poder tenir un tros més d´aliment, lo més cruel fet per els Francesos era la rampinya continuada, a més, el qui feia intent d´escapar aquells soldats senegalesos pegaven amb la culata del fusell, o disparaven trets, moltes persones van morir."

persones compromeses amb les veus silenciades

Ahir vaig assistir als darrers preparatius de l'obra de teatre "PUNXES A LA SORRA" inspirada en la història de La Maternitat d'Elna.
Mentre escoltava els comentaris de l'assaig, de les actrius, la directora i el guionista que ha fet l'adaptació, recordava l'origen d'aquest projecte.
Va ser en una conferència fa ja un any llarg a Manlleu. Entre el públic assistent estaven algunes de les actrius i la directora; ens vam conèixer al final de la presentació, durant el col.loqui, i va ser a l'uníson com elles i jo vam tenir el mateix rampell: ...és podria fer una versió teatral...és una història que t'atrapa...
Al cap de 15 dies elles ja feien un petit tast intervenint en una presentació de la Maternitat d'Elna a Tagamanent, emocionant a tothom.
I el temps va passar...elles fent teatre ... jo presentacions. Fins que un dia van avisar-me que havien continuat treballant amb la idea de la Maternitat d'Elna , i que ja tenien data per estrenar l'obra: el 13 de desembre del 2007 a Vic.
El gran dia s'apropa. Elles amb nervis, il.lusió i emocions contingudes, es preparen per pujar a l'escenari.
Durant hora i mitja tres dones ens explicaran una història de dones. Que passava a l'any 1939 amb les dones a Argelers, fins a quines condicions extremes van arribar per a sobreviure, elles i els seus nadons. Una història que ningú hi havia pensat abans...perquè sovint la dona és invisible en la Història.
Però la Marta, la Montse, l'altra Marta, l' Aina i en Jordi, no només fan teatre, sinó que són persones compromeses amb la recuperació de la història del nostre país.
El proper dia 13 de Desembre recuperaran el só d'unes veus silenciades per l'oblit i amb la seva obra retran un homenatge a totes aquelles dones, fent que el seu patiment no hagi estat estèril.
Moltes, moltes gràcies

Argelers no respecta la Memòria Històrica

Fa uns dies vaig acompanyar un antic exiliat per la Catalunya Nord. Anàvem sense pressa recorrent tots els indrets per on havia passat i recordava cada dia, cada hora, cada minut d'aquell sagnant exili en terres franceses.
Quan vam arribar a Argelers ens aproparem a la platja...aquella extensió de sorra maleida que quan bufava la tramuntana se't posava a tot arreu...
Però a l'entrada de la platja no hi havia les filferrades de l'any 1939...la modernitat havia canviat l'escenari i ara era l'entrada d'un pub musical.
Parlant amb uns francesos asseguts en la terrassa del bar musical, quan van saber que feiem allà, ens van fer fora de mala manera: ...aquí ja no queda res¡¡
El meu amic exiliat va dir-me:...els temps no han canviat gaire...ara també ens fan fora.
Només en una punta del passeig marítim resta un monolít en record de tos els exiliats de l'any 1939 tancats en aquella platja.
Totes aquelles veus han estat silenciades pel pas del temps i l'oblit governamental i civil.
Esperem que la pel.lícula d'en Huerga faci d'altaveu per reparar aquest greuge

La Bressola, un exemple a seguir

La Bressola són escoles laiques catalanes de la Catalunya Nord que fomenten la nostra llengua en l'ensenyament, on l'Estat és tan o més jacobí que el nostre. Per tant, no ho tenen fàcil.
Fa uns dies van demanar-me una conferència de la Maternitat d'Elna pels seus centres de la Catalunya Nord.
Cap problema, al contrari. Estic orgullosa en poder contribuir amb el meu granet de sorra perquè la nostra Història arribi als catalans del Nord. Una història que paradoxalment, va nèixer en aquelles terres.

"El Setè Camió" a Mataró

Per fí ja tenim data per presentar el llibre "El Setè Camió" a Mataró.
Serà el 12 de desembre a les 19 h. al Robafaves.
Voldria que fos una mica especial, poc convencional, i havia pensat que em presentessin dos blogaires que sovintejen pel meu blog: la Joana i la Glòria
No ens coneixem, o potser si, no ho sé...segur que ens hem vist en algun moment o altre, malgrat fa anys que no segueixo les forces vives de Mataró, però les he conegut a través dels seus escrits i sempre han demostrat sensibilitat envers la recuperació de la nostra memòria col.lectiva.
Doncs això, Joana i Glòria. Teniu lliure el dia 12 a les 19 h.?
I la resta de blogaires, quedeu tots convidats a Mataró, la meva ciutat, la millor del mon.

Sant Antolí i Vilanova

Ahir vaig anar a Sant Antolí i Vilanova, en el cor de la Segarra, per parlar dels meus dos llibres, "La Maternitat d'Elna" i "el Setè Camió".
No coneixia aquest indret format per 13 llogarrets, aixoplugats dins el municipi de Ribera d'Ondara. En total 54 kms i 531 habitants.
Sant Antolí i Vilanova és un d'aquests nuclis poblats, i quan m'apropava a les primeres cases, no veia ningú pels carrers, dissabte a la tarda, tothom a casa...però la primera senyal que tindría una sorpresa va ser quan vaig apropar-me a l'única persona que transitava pel carrer per preguntar-li on estava l'Ajuntament.
Va dir-me: "... vosté és la conferenciant oi? ...miri tot recte, no te pèrdua, i nosaltres ara venim...vaig a buscar la Maria, la Paquita, la seva filla...i allà ja l'esperen.
A la sala d'actes de lAjuntament m'esperava la Montse, nerviosa i il.lusionada: "...he parlat amb tot el poble i vindran, segur¡"
I efectivament va venir tot el poble, inclòs l'antic capellà i l'alcalde.
Més de 30 persones van escoltar-me amb una il.usió com poques vegades he trobat. Vaig signar més llibres que qualsevol capital de comarca.
Però el millor va ser l'agraiment intens en les seves mirades per haver compartit amb ells les meves històries.
En tot cas, l'agraiment ha de ser meu cap a ells per la seva càlida acollida.
Moltes gràcies i fins sempre.