dimarts, 20 de maig del 2008

una petita Elna



De tota aquesta campanya per a trobar les Elnes, voldria destacar un mail de l'Esther. Ella ha accedit que il.lustri aquest post amb una fotografia seva carregada de simbolisme. També ha escrit un text per a compartir amb nosaltres, on queda molt clar que l'esperit de la Maternitat d'Elna ens ajuda a intentar ser una mica millors, cadascun dins el nostre petit trosset de mon.
Diu així:

Hi ha indrets que tenen un poderós poder evocador i simbòlic. Trepitjar el Castell de Montsegur, per exemple, em va apropar al patiment de tants bons homes que van resistir durant mesos el setge croat i que, finalment, van morir cremats per mantenir-se ferms en les seves creences considerades herètiques pel poder dominant. Sempre que trepitjo el Fosar de les Moreres recordo la resistència heroica i el patiment de la derrota al setge de Barcelona al 1714. Havent llegit el llibre de l’Assumpta Montellà La Maternitat d’Elna. Bressol dels exiliats, sovint recordo la cita que en fa de la Mercè Domènec, una de les dones que hi va donar a llum: “El dia que va néixer el meu fill a la sala de parts de la Maternitat, no em vaig poder reprimir les llàgrimes.Tothom es pensava que plorava d’emoció, però només jo sabia que plorava pel nen enterrat a la sorra d’Argelers”. Des del moment que la meva filla va arribar al món, sento que tinc una “consciència de classe” més pel fet de ser mare, en virtut de la qual, sento un íntim deute de gratitud infinita vers l’Elisabeth Eidenbenz, la dona que va salvar la vida de 597 infants -i potser de moltes de les seves mares- entre el 1939 i el 1944. La meva filla es diu Elna. Al seu pare i a mi ens agrada molt la Catalunya del nord de les Alberes, i hi anem tant com podem. Quan hi sóm, ens agrada voltar pel país i visitar els indrets interessants, així que coneixem i estimem molt la població d’Elna. Aquesta estimació per la població i pel Rosselló en general, el fet de ser un nom català, amb una important significació històrica i amb una sonoritat que trobem molt bonica, van ser els primers motius que ens van dur a triar aquest nom per a la nostra filla. El seu pare i jo vam portar la nostra filla a la Maternitat d’Elna quan encara no havia fet quatre mesos i ens agrada tornar-hi de tant en tant. Segur que durant un temps aquest indret serà per a ella un bonic lloc amb una gran casa plena de llum i un gran jardí on córrer. Amb el temps, però, i en la mesura que pugui entendre-ho, li explicarem a l’Elna la història de la senyoreta Elisabeth i llavors sabrà que es tracta d’un lloc molt especial i tindrà un motiu més per estar ben orgullosa del seu nom.