avui el desenllaç en el 3º capítol del Setè Camió en el 33

Hem arribat al final del documental sobre "el Setè Camió" i avui veurem el darrer capitol en el 33.
Hi ha unanimitat en les opinions que he recollit en que en el segon capítol el ritme va baixar envers el primer.
Veurem el tercer quin final ens depara.
Personalment penso que l'emissió del reportatge, tot i que sigui en el 33, ha ajudat a la venda del llibre i això sempre és positiu. Però inevitablement ha generat l'eterna polèmica: és millor el llibre? és més entenedora la història en el documental? poden més les imatges?
El debat està servit.
Al marge, el camió continua rodant a bon ritme. De cara a Sant Jordi encetarem la 4º edició i altres projectes encara no tancats envers aquesta històra.
De moment us deixo el post acompanyat per aquesta magnífica postal, que com molts ja deveu haver llegit en el llibre, formava part d'una col.leció d'un gitano de Perpinyà.
Una postal que ja sabeu vaig comprar a preu d'or sota la mirada murria del gitano que em va captar el gust i ganes de tenir-la.
Doncs bé, l'anècdota és que el gitano va venir a la presentació que vaig fer a La Vajol. Ho havia llegit en els diaris i va pensar:"...aquesta portada del llibre és la postal d'aquella noia..."
Enmig de tots els assistents d'aquell vespre en el búnquer, vaig divisar de lluny al gitano. Al final de l'acte se m'apropà i continuant amb la mirada de murri, va dir-me:"...veu com al final ha estat vosté qui ha fet negoci amb la postal?..."

s'acumulen els temes... des de Tàrrega fins la Jonquera

La setmana passada vaig estar a Tàrrega per unes conferències sobre la Maternitat d'Elna.
De fet ja no era la primera vegada que anava a la capital de l'Urgell doncs a principis del 2006 havia fet la primera conferència sobre la importància de la Maternitat en temps de guerres i penúries.
Un dels que escoltaven atents era en Josep Minguell (en la fotografía), artista de Tàrrega especialsita en frescos i autor d'obres importantísimes arreu de casa nostra.
En Josep Minguell tenia aleshores el projecte per fer uns frescos en la parròquia Mare de Deu de l'Alba de Tàrrega. El seu rector, Mossen Illa, havia quedat captivat per la història i els valors de la Maternitat d'Elna, i sota la seva tutela, vaig anar desgranant els diferents episodis d'aquestes dones, totes mares en temps de guerra.
En Minguell, artista com ha de ser, va beure de la seva inspiració, fruit de la xerrada i el col.loqui posterior, i el seu recent treball en els frescos de la Parròquia de Tàrrega, s'entreveuen elements de la Maternitat d'Elna.
Quan en Josep Minguell m'explicava la setmana passada el perquè de cada trosset del seu fresc repetint el discurs de la Maternitat d'Elna, m'entrava un calfred en veure com aquesta història quedava immortalitzada en les parets de la Parròquia.
I pensava que, realment no és pot anar més lluny...
Que passarà quan veiem La Maternitat d'Elna a la gran pantalla? Suscitarà tantes emocions?
I de la boira de l'Urgell he passat a la tramontana de l'Alt Empordà.
Avui dins el Museu de l'Exili, el MUME, he afinat temes pendents de la comarca, entre ells, la convocatòria pel dia 3 de febrer per anar al Coll de Llí i commemorar l'exili perquè la convocatoria segueix en peu malgrat els carnavals.
Diumenge, 3 de febrer a les 11 del matí a l'entrada del corriol del coll de Lli, en el km. 3,5 de la carretera entre la Vajol i Manrella. La resta es farà a peu (uns 20 minuts) fins la fita fronterera.
Per a més informació podeu adreçar-vos al meu correu electrònic.
I parlant de territori, que us ha semblat el segon capítol del Setè Camió del 33?
En queda el darrer pel proper dimecres.
I si esbrineu entre línies on està l'amagatall de l'or enterrat, no vingueu el dia 3 amb el detector de metalls...doncs l'or demana discreció...

Un intensiu de Memòria Històrica a Tàrrega

Demà al matí, desafiant la boira aniré a Tàrrega per donar unes quantes conferències sobre la Maternitat d'Elna i l'Exili aprofitant que l'exposició itinerant sobre el tema ha recalat a la capital de l'Urgell.
A Tàrrega, a Bellpuig i a Agramunt, sempre he trobat una bona acollida i sobretot una sensibilitat molt especial per a recuperar el seu passat, i això venint de zones més rurals no és gens fàcil.
Fins dimecres doncs, estaré perduda entre papers, arxius i ciutadans de l'Urgell que volen fer l'exercici de fer memòria.

comentaris i valoracions del documental

Ja hem vist el primer de tres capitols del SETÈ CAMIÓ.
Crec que el ritme és ràpid i no aburreix, i la metàfora d'anar treient el talc per arribar a desenterrar la història, té molta força.
De moment, aquesta setmana el Setè Camió ha avançat dues posicions en la llista de llibres més venuts a Catalunya , i s'apuntala en el nº 7.
Bon número...

El Setè Camió arriba a TV3

El proper dia 16, a les 22 h. pel canal 33 s'estrena el primer de tres capítols del Setè Camió, reportatge que arrenca de la meva investigació i que busca encaixar les darreres peces del trencaclosques.
El seu director, en Felip Solé, va saber de la meva recerca sobre aquest camió i de la imminent sortida del llibre. De seguida va quedar atrapat per la història i la seva intriga, proposant-me una col.laboració per posar imatges a la recerca del Setè Camió.
El resultat són tres capítols interessantissims i molt ben lligats malgrat les dificultats per obtenir imatges en moments plens de secrets i silencis dels testimonis.
Bona feina, us ho recomano. Recordeu, dimecres dia 16 a les 22 h. en el 33.
I si en voleu un tastet, en el diari Avui d'avui, en les pàgines centrals hi ha un bon reportatge.

Passeu la veu...tots al Coll de Llí el 3 de febrer del 2008

S'apropen les dates per commemorar la retirada, l'exili de molts ciutadans obligats a marxar de casa seva per un dictador que va morir en el llit.
Al contrari de molts d'ells que hi deixaren la vida per aquests camins d'exili.
Era el febrer del 1939 i l'Alt Empordà va ser testimoni de primera fila d'aquesta marea humana, dels "vençuts" com explicaria perfectament Benguerel en el seu llibre.
Camins rurals anaven plens de gom a gom fugint com podien, i tancats deprés com a gossos en el camp d'Argelers.
Encara no hi hagut cap govern, ni cap Estat que els hi hagi demanat perdó,
Només recentment la inauguració ( restringida per autoritats) del Museu de l'Exili a la Jonquera pot començar a recomposar l'oblit,
Però com sempre, la societat civil va per davant dels nostres polítics, i espontaneament en una presentació del llibre El Setè Camió a la llibreria L'Illa de Mollet, els assistents es van comprometre a reparar aquest buit de la nostra memória, arrossegant a persones de diferents poblacions de Catalunya en la seva iniciativa.
Tots plegats s'han posat d'acord per portar una placa de recordatori en el Coll de Lli, el pas fronterer entre la Vajol i Les illes
i per on va passar a l'exili el President Companys i molts compatriotes nostres
Aquesta placa ha estat reivindicada llargament a l'Administració durant anys, i veient la nul.la resposta, el proper 3 de febrer, diumenge, es col.locarà la placa commemorativa pagada per tots els assistents.
De moment hi ha 2 autocars de Mataró, 1 de Granollers, 1 de Mollet, 1 d'Igualada, 2 de Cardedeu i 1 de Barcelona
Però el més impressionant és copsar com les persones que hi aniran volen participar activament cadascuna amb el que sap fer. Qui canta en una Coral ha engrescat als seus companys per a cantar-hi una cançó, qui toca un instrument, el portarà per deixar anar unes notes en aquell paisatge d'exili, un rapsoda vol llegir un fragment d'en Rovira i Virgili, un historiador llegirà unes cartes anonimes d'exiliats, un mestre portarà als seus alumnes perquè entenguin tot d'una la força de la raó...
Passeu la veu...tots al Coll de Llí el 3 de febrer del 2008

Nit de Reis: Nit Màgica

Per a mi hi ha dos nits màgiques durant l'any. La primera és la nit de San Joan, la nit més curta, la nit del primer amor i la del primer bes...
L'altra és la Nit de Reis, la nit d'il.lusions, de cares embadalides de nens i nenes esperant els Reis d'Orient, que porten coses a la gent.
Avui doncs és la nit de Reis, una altra més.
A Cardedeu ja fa anys que els Reis arriben amb tren de rodalies (sense retards perquè la Maleni no ho controla) i segueixen el seu recorregut pels carrers del poble ben acompanyats per cavalls.
Jo mateixa vaig participar d'aquesta comitiva de patges a cavall durant molts anys...i ara és la meva filla qui segueix la tradició muntada en el seu cavall escortant al Rei de torn.
Però avui encara ha estat més especial doncs el meu home ha fet de Rei Melcior...amb les seves barbes blanques.
El seu discurs m'ha agradat perquè el fragment final deia així: ...però hi ha nens en altres llocs del mon que no ens demanen joguines com vosaltres. Són nens que passen gana, nens que lluiten en les guerres, nens orfes...i ells ens demanen només una cosa: PAU EN EL MON
Però la màgia de la nit encara havia d'arribar.
Al final de la cavalcada, quan he recollit al meu home de la seva carrossa, no he pogut ressistir la temptació de remenar dins la caixa de les cartes recollides durant la cavalcada.
N'hi havia un munt entre xumets deixats amb la bona voluntat d'iniciar la jove vida ja amb un vici menys.
Entre totes les cartes, una m'ha quedat als dits, la primera que he trobat...l'he obert. Era d'una nena que demanava felicitat per la seva familia. El seu nom: Elna.
És l'atzar... la força del destí, o potser la màgia de la Nit de Reis.

comenzar de zero?

Avui és el primer dia del 2008, tradicionalment l'inici de moltes coses.
Tinc que confessar però que ahir a la nit no vaig aguantar massa estona desperta, A les 11 ja feia tintines esperant les maleides campanades, i a l'hora justa vaig brindar amb poc entusiasme i vaig fer cap al llit.
No és que sigui aburrida de mena però la nit d'ahir em sembla plena de conceptes artificiosos.
Jo ja vaig començar l'any el passat 22 de desembre, quan entravem al solstici d'hivern.
Era la nit més llarga i el dia més curt, però encetàvem un nou ritme. A partir d'aleshores els dies s'allarguen i sota els nostres peus la natura comença a treballar per esclatar a la primavera.
Les antigues civilitzacions sempre han començat de zero durant el solstici i no el dia de la rauxa del confeti i el tanga vermell.
Permeteu-me doncs que us convidi a estar amatents al nou cicle de la vida que ens porta ja 9 dies d'avantatge enverns el nostre calendari consumista.