els nostres adolescents s'emocionen

Ho deia en l'anterior post. Aquesta setmana he continuat explicant la Maternitat d'Elna a diferents IES de casa nostra. Concretament a Mataró, Centelles, Tordera i Vidreres.
En tots ells, les primeres files sempre buides...cal mantenir les distàncies...però en una de les xerrades, al final s'apropa una adolescent i em pregunta: li puc fer una abraçada?
Increible...per fí, distancia zero.
Amb tot, si els alumnes estan emocionats, és perquè al darrera hi ha la feina del dia a dia dels seus tutors.
Gràcies, a en Toni de Mataró, l'Enriqueta de Vidreres, la Laura de Tordera i l'Itziar de Centelles, les meves xerrades aconssegueixen fer desapareixer les distàncies.
Però una flor no fa estiu i cal seguir.

la força de la Maternitat d'Elna; una història que remou ben endins

Aquests darrers dies de "gira" per explicar la Maternitat d'Elna bàsicament a les noves generacions, he copsat una demanda cada vegada més intensa d'aquesta història per part dels nois i noies que m'escoltaven.
A Blanquerna amb en Manuel Huerga, els estudiants de Periodisme van fer un munt de preguntes (futurs periodistes) i després, des de l'anonimat del correu electrònic, els missatges dels mateixos alumnes eren més íntims, més de dins...però tots amb unes ganes de trobar referents, models a seguir.
És evident que la protagonista d'aquesta història, l'Elisabeth Eidenbenz, marca amb la seva manera d'entendre la vida, uns valors inequívocs: la generositat, la solidaritat, el pacifisme, la coherència. I això als nostres adolescents no se'ls hi escapa.
Després de Blanquerna em tocava anar altra vegada a Donostia, i allí vaig fer un intensiu de xerrades amb IES donostiarres que s'apropaven a conèixer l'exposició de la Maternitat d'Elna instal.lada en el Centre de Kultura Ernest Lluch.
No crec que els nois i noies bascos siguin diferents dels catalans, però amb ells va passar-me una cosa que mai havia experimentat.
Quan ja anava per la meitat de la meva explicació sobre la Maternitat d'Elna, alguns nois i noies es van posar a plorar, contagiant a la resta del grup.
Veure adolescents emocionar-se d'aquella manera va deixar-me sense paraules.
Ens va costar a tots continuar. Al final, algunes noies van acomiadar-se amb un petó, una abraçada...i els nois, més a distància, un eskerrik asko (gràcies) amb el desconcert encara a la mirada.
Però la sorpresa final va venir quan vaig llegir els seus comentaris en el llibre de visites que hi ha a l'exposició. Un d'ells va fer saltar-me les llàgrimes . Deia així:
...quan he arribat era un soldat senegalés i quan he sortit era un nen enterrat a la sorra d'Argelers.

resum de tot plegat

Porto dies amb el blog abandonat, i no és per falta de ganes d'entrar i actualitzar, però l'activitat del dia a dia, viatges, conferències...m'ha deixat sense temps material.
I és una llàstima doncs aquests darrers quinze dies han estat plens d'emocions, conèixer persones, indrets especials..que de ben segur haguessin donat per incorporar comentaris i compartir les vivències.
Amb tot, intentaré fer un resum del que ha estat aquests quinze dies atapeïts.
Amb l'energia renovada després de les vacances de Setmana Santa vaig encarar una tanda de conferències, de les quals les que marcava més el ritme eren les programades al Pais Basc.
He volgut posar una fotografia del Centre de Cultura Ernest Lluch de Donosti, un lloc en el qual quasi podria haver instal.lat un llit i una taula doncs m'he passat la majoria d'aquests dies atenent a tots els bascos i basques que volien saber sobre la Maternitat d'Elna.
Amb tot no voldria deixar de fer esment a altres llocs de casa nostra on sempre he trobat una acollida sensacional.
A Valls vaig retrobar vells amics en la seu dels Estudis Vallencs i a Mollet, un grup de dones van demostrar-me una vegada més la força que tenim les dones dins la nostra societat.
A Vallbona d'Anoia, el ritme suau d'quella població va regalar-me un respir enmig d'una bona colla d'amics, com el grup de l'Aula d'extensió universitària per a la gent gran,d'Arenys, de Vic i de Vilanova i la Geltrú, sempre tan amatents i nombrosos, que fan sentir-me útil.
Ells mereixerien un post apart i el deixo pendent perquè realment és un col.lectiu que cohesiona perfectament el teixit social dins les persones de més edat.
No podria deixar d'esmentar la conferència del Setè Camió a Olot, de les millors en quan a ambient i participació, sempre ben dirigida i organitzada pels amics historiadors de la Garrotxa.
I per tancar aquest circuit, em queda Flix.
Va ser molt especial aquesta anada a les terres de l'Ebre perquè tornava el mateix dia de Donosti, estava mentalment i físicament cansada...Flix estava molt avall en relació a les meves coordenades...però vaig deixar l'autopista de banda i vaig començar a baixar per les petites carreteretes...Reus, Borges, Falset, Mora, Ascó...i finalment Flix, sempre amb l'Ebre a la vista.
Vaig arribar d'hora...i el riu amb la seva riba em va enamorar. M'agradaria haver posat en el post la fotografia que tinc gravada en la retina: un transbordador de fusta, amb els arbres amb un verd nou tot just estrenat per la primavera, i la llum sempre envolvent d'una tarda tranquila.
Va ser un altre respir "lo riu".
La conferència a la seva biblioteca, plena de carinyo i atencions em feia pensar que malgrat els kilometres, valia la pena.
I per tancar aquests dies de recordatori, ahir va ser un del més simbólics i carregat de força.
Em tocava conferència del Setè Camió a Sant Andreu, en l'Auditori Can Fabra organitzat pel Centre d'Estudis Ignasi Iglésies.
Abans caldria explicar que els seus components són un grup d'historiadors poc convencionals, i com jo, defensors de la memòria oral.
No era casualitat que haguessin organitzar la xerrada justament un 14 d'abril.
Junts ja hem compartit veritables aventures i també la passió per la Història. En el sopar posterior, tota la conversa va girar a l'entorn de les memòries d'en Benet, les d'en Pujol, les d'en Riquer...l'arxiu Tarradellas, Montserrat...
Malgrat el cansament, ens faltaven hores per a seguir parlant i parlant...d'Història i d'històries.
Tot un plaer i un carregar bateries, us ho asseguro¡¡
Al final, el campanar de Sant Andreu ens avisava que a l'endemà calia matinar.

A partir de demà una altra tanda de conferències, on m'agradaria seguir comptant amb els vostres comentaris.

-16 abril /10h. mati: Blanquerna/ taula rodona sobre Maternitat d'Elna amb Jordi Creus (Sapiens) i Manuel Huerga (Director cinema)
19,30 h. Centre Cultura Ernest Lluch/ Donostia: Taula Rodona sobre Memòria Oral com a eina d'investigació, amb Miquel Torner (Marxaire de Mataró) Toni Strubell (Comissió de la Dignitat) moderat per Javier Vizcaino

-17 abril / 20 h. Espai Via Fora / Donostia: presentació el Setè Camió

-18 abril / 10.h. - 18. h. / Centre Cultura Ernest lluch/ Donostia/ Visita guiada exposició Maternitat d'Elna a les escoles de Donostia

-22 abril / 10 h. Auditori Sta. Anna / Mataró: Xerrada Maternitat d'Elna
19.h. /La Jonquera: presentació "el Setè Camió" en el MUME (Museu de l'Exili)

-23 abril / 10 h. Auditori IES Pere Barnils de Centelles: Xerrada Maternitat d'Elna
19.h. signatures llibres a Cardedeu

- 24 abril / 16,30 h-18.h./ Vidreres: IES Vidreres: Xerrada La Maternitat d'Elna
21 h. / Vallromanes: Sopar tertúlia la Maternitat d'Elna

-25 abril / 19,30 h / Vidreres: Col.lectiu Vitralls: Xerrada La Maternitat d'Elna

-26 abril / 19 h. / Mataró: Dins els actes organitzat per Intermon: Xerrada la Maternitat d'Elna.

I això és tot, malgrat que m'he quedat amb les ganes d'insertar fotografies de tots els llocs que he anomenat...i més comentaris, i la proclama d'en Macià quan, en un dia com ahir, 14 d'abril, va proclamar la República. ..i tantes coses pendents que estic segura, quan em mori, en el meu epitafi algú escriurà: amb una vida no en va tenir prou per fer tot el que volia fer...amén.

tots els colors del verd

Encara porto a la retina tots els colors del verd, com diria Raimon, del Pais Basc.
Increible veure com els hi surt el verd per tot arreu...i l'aigua també.
Que donaria en Francesc Baltasar per tenir una mica del cabal del pantà d'Itoiz amb un 98% de la seva capacitat...
De moment ens conformarem en passar un comentari de l'amic Iturri d'un dels seus blogs.
Diu així:

Hace un año, en marzo de 2007, tuve la oportunidad de conocer a Assumpta Montellà. Una persona que tampoco conocía, Txaro Barinaga, me dijo que una amiga suya quería presentar la edición en castellano del libro La maternidad de Elna en la casa de cultura. Y cerramos el día y la hora. Hice una crónica del acto sobre la presentación del citado libro.

Entonces no imaginaba que aquella presentación traería tanta cola. Antes del verano comencé a hacer gestiones con la Generalitat, porque me enteré que circulaba por Cataluña una exposición itinerante. El llamado Memorial Democratic pretendía hacer una versión en euskara-catalán-castellano de la muestra y cerramos que estuviera en San Sebastián con motivo del VI Festival de Cine y Derechos Humanos.

Estuve en Elna a finales de julio. Creo que no conté nada de aquello, pero ya no me acuerdo bien. Lo que sí recuerdo fue lo emocionante que fue pisar la maternidad donde nacieron casi seiscientos niños entre 1939 y 1944 gracias a la labor, sobre todo, de Elisabeth Eidenbenz. Allí vi una exposición semejante a la que durante estos días estará en Donostia.

Aquí tenéis la postal conmemorativa de la exposición. De todas formas, voy a poner aquí abajo los actos. Si no podéis pasaros por la inauguración esta tarde, apuntaros las otras dos citas que hay durante este mes de abril.

Fechas de la exposición: 3 de abril – 3 de mayo

Lugar: Centro Cultural Ernest Lluch. Anoeta pasealekua, 7 (junto a la puerta 8 del Estadio Anoeta).

Horarios: 16:00-20:30 de lunes a viernes / 16:30 – 20:30 sábados.

Inauguración: 3 de abril, 19:30 horas.

Actividades complementarias:

9 de abril. 19:30 h. Salón de actos del Centro Cultural Ernest Lluch:

"El legado de la maternidad de Elna". Proyección del documental escrito y dirigido por Assumpta Montellà y Toni Espinosa y posterior charla con los autores.

16 de abril. 19:30 h. Salón de actos del Centro Cultural Ernest Lluch:

Mesa redonda con la participación de Assumpta Montellà (historiadora); Miquel Torner (Marxaires Mataró-Canigó) y Toni Strubell (Comissió de la Dignitat). Moderador: Javier Vizcaíno (periodista)

17 de abril. 19:30 h. Espai Catalunya Topalekua (Federico García Lorca, 10 bajo)

Cena-presentación del libro "El setè camió: el tresor perdut de la república" de Assumpta Montellà, con presencia de la autora.

17 y 18 de abril. Visitas guiadas a la exposición para grupos escolares, de la mano de Assumpta Montellà. Sólo con cita previa en el teléfono 943 481919.

La Maternitat d'Elna al Pais Basc

Ernest Lluch Kultur Etxeak Elna-ko amaetxearen istorioaren inguruko erakusketa inauguratuko du datorren apirilaren 3an. Erakusketa maiatzaren 3a arte izango duzue ikusgai eta, denbora horretan, antolatu ditugun beste jardueretan parte hartzeko gonbita luzatu nahiko genizueke lerro hauen bitartez.

No us heu equivocat de blog, simplement que he volgut posar en euskera l'anunci de l'exposició itinerant de la Maternitat d'Elna que s'innaugura demà, dia 3 a Donostia.
Per la majoria us quedarà una mica lluny per venir però igualment podeu passar la veu als vostres amics bascos perquè s'apropin i coneguin aquesta impressionant història.