Escola Bressol MATERNITAT D'ELNA a Mataró

Fotografia de J.Roca

El passat 18 de maig es va inaugurar a Mataró, l'escola bressol municipal MATERNITAT D' ELNA, en homenatge a un altre espai de nens que l'any 1939, en un temps d'entreguerres, van viure feliços sota la tutela d'Elisabeth Eidenbenz.
L'ajuntament de Mataró amb el seu batlle al capdavant, sempre ha estat sensible als valors de la història de la Maternitat d'Elna.
Per això, la proposta que en el seu dia va encapçalar el regidor d'ensenyament, Pep Comas, en posar-li aquest nom a una futura escola bressol, avui ja és una realitat.
Aquesta llar d'infants és un exemple més de com aquest episodi de dones que lluitaren en favor de la vida, ha arribat a les persones del carrer, integrant la història en la quotidianitat de les seves vides.

la carta d'una embarassada que també vindrà a la convocatòria de les Elnes. I ja són 48 nenes les confirmades¡¡

De fet, són 44 més dues embarassades que porten l'Elna encara dins la panxa, i 2 Elnes que estan lluny i no podran venir. Una a Alcarràs i una altra a Estocolm. Les dues ens han enviat una fotografia perquè malgrat la distància d'una manera o altra surtin a la fotografia col.lectiva.
Reprodueixo la carta que he rebut de la mare embarassada perquè penso que explica perfectament el sentiment d'aquesta trobada.

Des de la sèrie el Compte Arnau de TV3 i el paper d'Elna fet per l'Ariadna Gil vaig dir-me que si mai tenia una filla es diria així , llavors, tan sols era una adolescent. Més endavant, vaig descobrir la història de la Maternitat d'Elna , però sobretot, el paper rellevant de l'Elisabeth Bidenbenz i com una dona, per ideals, conviccions i sobretot moral, va ser capaç de salvar tota una generació de nens/es perduts .... I és que sense ella, aquesta odissea no s'hagués escrit mai. Aquesta fita històrica, no cal oblidar que sóc néta d'exiliats republicans, va fer-me decidir encara més pel nom d'Elna si mai tenia una nena....

La Setmana Santa de l'any passat, quan ja estàvem a la recerca d'un/a fill/a, de tornada de Carcassone vaig voler parar per visitar la Maternitat, però estava tancada. Tanmateix, l'emoció d'estar-hi davant i de pensar en el miracle de la vida i la bondat entre aquelles quatre parets em va emocionar.... Quatre fotos d'aquell dia plasmen aquesta emoció...

Avui, estic embarassada de cinc mesos i mig i el destí a volgut obsequiar-me amb una Elna ... em sento molt feliç i afortunada per portar una nena al món i sobretot per donar-li aquest nom... un nom és per sempre, i dirà molt de la meva filla.... per això, no em val només que m'agradi sonorament, o perquè és curt, vull que signifiqui alguna cosa important. Aquest gest, és un petit homenatge a tots aquells nens/es que no van ser salvats; a tots els infants d'Elna; a la protagonista d'aquesta història, l'Elisabeth, pel seu coratge i valentia; a tots els republicans que van creure perdre-ho tot, menys la dignitat humana i, sobretot, perquè en la consciència de tots evitem tanta i tanta misèria a través de les guerres.

També vull aprofitar per felicitar l'Assumpta Montellà pels seus dos llibres, per la valentia de fer públic i accessible a molta gent aquestes veritats de la nostra història recent que, sovint, alguns volen tapar amb el vel del pas del temps. Gràcies!

Finalment, voldria saber si, les no nascudes, però ja presents, (la meva Elna ja belluga amb força dins meu) també podem afegir-nos a la crida del 8 de juny. Seria tot un plaer poder participar en aquesta crida, al cap i a la fi la meva nena portarà aquest nom en honor a tot aquest capítol de l'èxode dels republicans, a la desfeta de la guerra i a un cant per l'esperança, perquè és l'últim que es perd quan tot està perdut perquè, al cap i a la fi, sempre queda, en algun racó de món, una bona persona que fa possible la llum. Estaríem molt agraïdes de poder ser-hi....

Meritxell de Fàbregas

Isabel Clara Simó també s'afegeix a la crida de les Elnes

És possible que recordeu el llibre La maternitat d'Elna, on Assumpta Montellà, després d'una rigorosa investigació, ens descrivia la vida de la suïssa Elisabeth Bidenbenz, que, com a infermera de la Maternitat del poble d'Elna, va salvar la vida de 597 infants, fills d'exiliades catalanes i espanyoles que, altrament, haurien mort en les penoses condicions dels camps de concentració francesos. La història posa un nus a la gola, i el primer que sents és una immensa gratitud per aquella dona heroica, rescatada suara de l'oblit. Ara està a punt de fer 95 anys, i l'Assumpta ha tingut una idea singular: assabentada que a Catalunya hi ha 75 nenes que es diuen Elna, ha pensat reunir-les i fer-ne una fotografia per a l'anciana. Ara bé, és difícil trobar-les, i l'Assumpta em demana si puc fer públic el seu e-mail (amontella.c@gmail.com) per si algun lector en té notícia. La trobada serà el 8 de juny als Hivernacles del Parc de la Ciutadella, a les 12 del migdia.

El fet ha interessat ja el cinema i el teatre, i es preparen sengles estrenes de les vicissituds de l'Elisabeth en aquells moments dramàtics. I tanmateix, el nazisme no ha mort. No sols no ha mort sinó que sembla que està ben viu, arrecerat en el discurs racista que uns irresponsables construeixen sobre el dolor dels immigrants. El fet és que l'ou de la serp està essent intencionadament covat o ingènuament alimentat per uns violents que no saben com canalitzar la seva violència. Els sents tot el dia acusant els altres de nazis, sens dubte per aquell moviment de projecció que fan els qui, essent alguna cosa que condemnen en el seu interior, ho apliquen als altres. Caldrà suportar molt de dolor (encara!, encara!) per neutralitzar-los.

Publicat al diari Avui 21 de maig 2008

Felipe Saez, un nen d'Elna des de Mèxic

En Felipe Saez, el fill de la Maria Garcia ( la veiem l'altre dia en una fotografia en la retrobada amb l'Elisabeth), ha escrit en un foro per la memòria sobre la convocatòria de les Elnes i el projecte cinematogràfic d'en Manuel Huerga sobre la Maternitat d'Elna.
Diu així:

«Estimados amigos: La foto que se encuentra en este artículo es la del reencuentro, después de 66 años, de la señorita Elizabeth, directora de la maternidad de Elne y María García Torrecillas, encargada del cunero de dicha maternidad durante dos años y medio. Este reencuentro se llevó a cabo entre el 17 y el 20 de Abril de este año y aparte de ser muy emotivo, forma en este momento, parte de la historia de la maternidad. El hecho de que una persona se llame Elna (el nombre correcto es Elne) no tiene un significado mayor para los que nacimos en la maternidad. Tendría significado si se hubieran puesto Elizabeth que para nosotros es un nombre que salvó la vida de 597 madres y otro tanto de niños. Con respecto a la película de Manuel Huerva, según tengo entendido, quiere hacer una película comercialona que no se apegará a la verdadera historia de la maternidad, espero que me equivoque y recapacite el señor. Sobre la Maternidad de Elne no se puede escribir una novela, se tiene que escribir lo que realmente sucedió y los personajes deben apegarse a la realidad, no a la ficción.»

Tot i que aprecio moltissim a en Felipe, per tant les meves reprovacions són fetes des de l'afecte i respecte més profund, no estic massa d'acord en les seves apreciacions.
Les nenes amb el nom d'Elna (Elne és en francès) com les que porten també el nom d'Elisabeth (ahir vaig explicar un cas) tenen el simbolisme que recorden la gesta de l'Elisabeth d'una manera o altra, i de fet, si vas a mirar no importa el nom, sinò la vinculació que un mateix li dòna.
Referent a la pel.licula d'en Manuel Huerga, trobo agossarada la seva opinió quan encara no s'ha vist res i no és coneix el projecte.
Malgrat tot, entenc que ha de ser molt difícl mantenir l'objectivitat necessària quan una de les principals protagonistes de la pel.licula serà la seva pròpia mare.
Estarem atents al blog d'en Manuel Huerga per seguir el projecte.

el dia 8 de juny, tothom que vulgui acompanyar-nos, a l'Hivernacle

Aquests dies molta gent m'ha preguntat si la trobada de les Elnes el dia 8 de juny era exclusivament per elles.
Doncs a tothom els he dit que pot venir qui vulgui, sense límit de noms ni edat, i que només reservarem les Elnes per la fotografia. Però m'han sorgit dos casos curiosos.
Ahir vaig rebre una trucada d'una mare amb una filla amb el nom d'Elisabeth, en honor a la nostra heroina particular, i em preguntava si també podia venir a fer-se la fotografia, perquè el motiu de la crida també l'afectava a ella...
Avui, he rebut un mail d'una dona embarassada que porta a dins seu una petita Elna...i que també desitjava venir.
Us adoneu de la força que agafa aquesta trobada?
Quan he acabat de llegir aquest mail m'he emocionat veient com podem avançar donant-nos les mans.
Som incapaços d'aturar guerres i conflictes armats però no per això hem de desistir en intentar-ho de nou.
Històries com la trobada d'Elnes em fa reflexionar que encara hi som a temps si a aquestes petites Elnes els hi expliquem el perquè de tot plegat.
Potser quan siguin grans recordaran aquesta fita i això les ajudarà a encarar un mon millor.

una petita Elna

De tota aquesta campanya per a trobar les Elnes, voldria destacar un mail de l'Esther. Ella ha accedit que il.lustri aquest post amb una fotografia seva carregada de simbolisme. També ha escrit un text per a compartir amb nosaltres, on queda molt clar que l'esperit de la Maternitat d'Elna ens ajuda a intentar ser una mica millors, cadascun dins el nostre petit trosset de mon.
Diu així:

Hi ha indrets que tenen un poderós poder evocador i simbòlic. Trepitjar el Castell de Montsegur, per exemple, em va apropar al patiment de tants bons homes que van resistir durant mesos el setge croat i que, finalment, van morir cremats per mantenir-se ferms en les seves creences considerades herètiques pel poder dominant. Sempre que trepitjo el Fosar de les Moreres recordo la resistència heroica i el patiment de la derrota al setge de Barcelona al 1714. Havent llegit el llibre de l’Assumpta Montellà La Maternitat d’Elna. Bressol dels exiliats, sovint recordo la cita que en fa de la Mercè Domènec, una de les dones que hi va donar a llum: “El dia que va néixer el meu fill a la sala de parts de la Maternitat, no em vaig poder reprimir les llàgrimes.Tothom es pensava que plorava d’emoció, però només jo sabia que plorava pel nen enterrat a la sorra d’Argelers”. Des del moment que la meva filla va arribar al món, sento que tinc una “consciència de classe” més pel fet de ser mare, en virtut de la qual, sento un íntim deute de gratitud infinita vers l’Elisabeth Eidenbenz, la dona que va salvar la vida de 597 infants -i potser de moltes de les seves mares- entre el 1939 i el 1944. La meva filla es diu Elna. Al seu pare i a mi ens agrada molt la Catalunya del nord de les Alberes, i hi anem tant com podem. Quan hi sóm, ens agrada voltar pel país i visitar els indrets interessants, així que coneixem i estimem molt la població d’Elna. Aquesta estimació per la població i pel Rosselló en general, el fet de ser un nom català, amb una important significació històrica i amb una sonoritat que trobem molt bonica, van ser els primers motius que ens van dur a triar aquest nom per a la nostra filla. El seu pare i jo vam portar la nostra filla a la Maternitat d’Elna quan encara no havia fet quatre mesos i ens agrada tornar-hi de tant en tant. Segur que durant un temps aquest indret serà per a ella un bonic lloc amb una gran casa plena de llum i un gran jardí on córrer. Amb el temps, però, i en la mesura que pugui entendre-ho, li explicarem a l’Elna la història de la senyoreta Elisabeth i llavors sabrà que es tracta d’un lloc molt especial i tindrà un motiu més per estar ben orgullosa del seu nom.

la recerca de les Elnes a Catalunya Ràdio.

Avui en la secció de blogs del programa del Matí de Catalunya Ràdio de l'Antoni Bassas, un dels seus col.laboradors, en Victor Correal ha fet esment a aquest blog i a la crida d'Elnes.
Si ho voleu escoltar: blog Victor Correal/ El Matí de Catalunya Ràdio
Aquest enllaç ha estat possible gràcies a l'Albert Cuesta, amic i blogaire que va convèncer a en Victor Correal que la història valia la pena.
Entre tots, al final aconsseguirem reunir totes les Elnes¡¡¡

article de Màrius Serra sobre les Elnes

Nenes a la Maternitat d'Elna jugant amb l'aigua i prenent el sol l'any 1942 a la França ocupada pels nazis.
Veient aquesta imatge s'entén allò que deia l'Elisabeth Eidenbenz : la Maternitat d'Elna era una illa de pau enmig d'un oceà de destrucció

Razones para llamarse así
Màrius Serra La Vanguardia - 15/05/2008
De niño, siempre fui el único Màrius de la clase y diría que del colegio. Al principio eso me inquietó, pero con el tiempo fui cogiéndole gusto. Estaba claro que mis padres lo habían escogido porque mi tío ya se llamaba Màrius. Pero a él, nacido en Vilanova i la Geltrú en los felices años veinte y al que sólo conocí enfundado en el hábito de monje cartujo, ¿por qué narices le habían bautizado con un nombre tan poco usual en su época? Pues por pura gandulería. Como no se estilaban los diccionarios de nombres, mis abuelos empezaron a estudiar los que salían en el santoral día tras día en un Calendari del Pagès. Lo cierto es que atacaron con entusiasmo sus 365 páginas pero se cansaron pronto. Sólo llegaron al 19 de enero, gloriosa onomástica que san Màrius comparte con san Canut. Por esa comprensible pereza lectora mi tío se llamó Màrius, yo me llamo Màrius y mi sobrino veinteañero también. No me quejo, aunque Canut tampoco estaría mal, con la de canas que me están saliendo. Tanto narcisismo onomástico viene a cuento porque el próximo 8 de junio un grupo de niñas homónimas se harán una foto histórica. Hace tres años se publicó La maternitat d´Elna (Ara), un libro de Assumpta Montellà que relata un episodio de nuestra guerra sucedido en la localidad norcatalana de Elna. Entre 1939 y 1944 la suiza Elisabeth Eidenbenz salvó la vida de 597 niños al darles cobijo en una residencia regida por una fundación de capital suizo. Eran los hijos de las internas en los campos de refugiados republicanos de Sant Cebrià, Argelers y Ribesaltes. Recuerdo que su lectura me impresionó, entre otras cosas porque mi tío, que antes de cartujo fue rojo, estuvo preso en el de Barcarès. Montellà transmite con tanta viveza el calado del episodio que su libro ha tenido una secuela insospechada: desde el 2005, 75 niñas catalanas han recibido el nombre de Elna. Ahora, aprovechando que el próximo 12 de junio Elisabeth Eidenbenz cumple 95 años, convocan a estas Elnas a hacerse una foto conjunta para poder regalársela. La convocatoria es el domingo 8 de junio a mediodía en el Hivernacle de la Ciutadella, de modo que las parturientas sin nombre decidido tienen todavía tres semanas para traer una Elna al mundo y que salga en la foto.Por fortuna, el espíritu humanitario llevó a los suizos a Elna y no a otros municipios roselloneses de nombre menos eufónico: Banyuls, Bulaternera, Parestortes, Pollestres, Queixàs... Aunque llevar un topónimo de nombre tampoco es tan extraño. Montserrat o Núria lo son. En la web de Idescat compruebo que en el censo actual existen entre uno y cuatro catalanes que se llaman Barcelona, Igualada, Lloret, Manresa, Madrid o Vic, y más de cuatro que se llaman Salou. A eso lo llamo yo denominación de origen, y no a llamarse Vinyet (y ser de Sitges), Tura (Olot) o Guisla (Vilanova). En la Italia de Mussolini floreció una curiosa moda onomástica. Se lo leí a Roberto Rossellini en una entrevista. El cineasta explicaba que, tras la firma el 27 de septiembre de 1940 del pacto entre alemanes, italianos y japoneses, la euforia fascista hizo que muchos padres bautizaran a sus retoños con el nombre que reunía las tres primeras sílabas del eje Roma-Berlín-Tokio, es decir, Ro-ber-to. En honor a la hija de mi amiga Empar Moliner busco en Idescat cuántas niñas se llaman Ginebra y resulta que las hay en tres comarcas (incluso hay constancia de niños de una graduación similar, llamados Ron, Rom o Gin). En la lista de nombres femeninos, Elna ocupa el número 1.722 y Ginebra el 2.312. Brindemos por todas ellas. ...

ja hem trobat 14 Elnes

De moment amb el boca orella, ja hem trobat 14 nenes amb el nom d'Elna i disposades a venir el dia 8 de juny a l'Hivernacle de la Ciutadella, per fer-se la fotografia.
Encara en falten però confio que amb l'ajuda dels mitjans de difussió la setmana vinent, en trobarem moltes més.

la retrobada de dues amigues després de 70 anys

Són l'Elisabeth Eidenbenz i la Maria Garcia, infermera de la Maternitat d'Elna, que des de Mèxic ha volat fins a Viena per abraçar, segurament per darrera vegada, a la seva amiga de l'ànima.
Juntes van passar revolts difícils de la vida, i ara, en el seu darrer tram de trajecte volien acomiadar-se.
Dones valentes, que amb 94 (a punt de fer els 95) i 91 anys, l'any 1939 ens van obrir camí a totes nosaltres amb el seu exemple i manera d'entendre la vida.
Una abraçada a totes dues des d'aquest trosset de mon virtual.

crida a totes les Elnas de Catalunya

El proper 12 de juny, l'Elisabeth Eidenbenz, fundadora de la Maternitat d'Elna, compleix 95 anys.
Pensant pensant que li podíem regalar, vaig recordar que de tota la moguda que s'ha fet a casa nostra, llibre, conferències, pel.lícula, obres de teatre, etc, etc...el que li ha fet més il.lusió ha estat saber que hi ha 75 nenes nascudes a partir del 2005 que es diuen Elna perquè d'una manera o altra s'han involucrat amb la història de la Maternitat.
Ella mateixa diu que, malgrat haver passat 70 anys, els nens continuen essent el motor d'aquesta història.
Doncs amb aquesta reflexió al cap, vaig pensar que el millor regal per l'Elisabeth seria reunir a totes les Elnas que pogués trobar i fer una fotografia de totes elles.
La fotografia seria un regal meravellos per l'Elisabeth el dia del seu aniversari.
Doncs això, passeu la veu blogaires, i ajudeu-me:

El proper 8 de juny, diumenge, a les 12 del migdia, trobada de totes les Elnas a l'Hivernacle del Parc de la Ciutadella de Barcelona.

el Setè Camió al cinema

Finalment ja es pot fer oficial: el Setè Camió també arribarà a les pantalles de cinema. Aquesta setmana passada hem arribat a un acord amb Mediapro per fer plegats un projecte cinematogràfic sobre la meva recerca del Tresor de la República i que vaig publicar amb el llibre El Setè Camió.
Amb Mediapro repetim, doncs ells també són qui portaran al cinema la Maternitat d'Elna
I jo que em pensava que el Setè Camió sempre seria un llibre amb complexes per la força del seu predecesor, la Maternitat d'Elna...
Doncs això, 4º edició ja acabada de sortir i també pel.licula. Més no es pot demanar.
Però la vida continua i com diu aquell:...quan més treballo més sort tinc.
I perquè cal continuar, fins a vacances encara queda un tram intens de feina. Per qui em vulgui acompanyar:

5 maig: 20 h. Castellserà / La Maternitat d'Elna
8 maig 20 h. Lliça d'amunt / La Materniat d'Elna
10 maig 13 h. La Roca del Vallès / El Setè Camió
14 maig 17,30 h. Alella / La Maternitat d'Elna
16 maig 19,30 h. Les Franqueses / Presentació del llibre "el meu germà Pol" de Isabel Clara Simó / l'Espolsada Llibres
21 maig 12 h. Cardedeu / Xerrada IES el SUI / La Maternitat d'Elna
21 maig 20 h. Cardedeu / Presentació documental El LLegat de la Maternitat / Centre Cultural Cardedeu
22 maig 20 h. Granollers / Col.loqui amb Lluís Arcarazo /Dones de Granollers
23 maig 9 h. Sant Andreu de la Barca / IES El Palau / La Maternitat d'Elna
23 maig 20 h. Granollers / Ateneu / Maternitat d'Elna
24 maig 9 h-20 h. Cardedeu-Elna / Sortida a Elna i al Museu de l'Exili de la Jonquera
27 maig 20 h. Cassà de la Selva / El Setè Camió
29 maig 19 h. Lliça d'amunt / Escola d'Adults / La Maternitat d'Elna
30 maig 19 h. Sta. Perpetua de la Moguda / La maternitat d'Elna
31 maig 18,30 h. Mataró / Presentació llibre El Montnegre / llibreria Actua
5 juny 19 h. Esplugues / La Maternitat d'Elna /
6 juny 19 h. Sant Llorenç de Morunys / La maternitat d'Elna
12 juny 9 h-17 h. Cardedeu-La Jonquera / Sortida El Setè Camió
14 juny 9h- 20 h- Mataró-Elna / Sortida a La Maternitat d'Elna
18 juny 18 h. Arenys de Munt / Les dones en la Guerra Civil
20 juny 19 h. Torrebesses / El Setè Camió
28 juny 19 h. Sant Joan de les Abadeses / La Maternitat d'Elna
1 juliol: VACANCES¡¡¡¡¡