dimarts, 21 d’abril del 2009

una setmana especial, arriba Sant Jordi.


Ahir vaig arribar a la Seu d'Urgell, on vaig fer una conferència sobre la Maternitat d'Elna en l'esplèndid marc de l'Església de Sant Agustí que acull la biblioteca municipal.
Durant la xerrada tenia al davant persones d'una edat que s'emocionaven sovint.
En un moment donat, vaig pensar en aturar la conferència veient el patiment d'algunes expressions...segur que estava explicant la seva pròpia història.
Finalment vaig continuar i quan vaig acabar, una d'aquestes persones em va dir, encara amb els ulls humits: ...jo tenia tres anys i mig quan vaig anar a veure el pare a Argelers, i tal i com el vaig veure...va ser tant gros el que vaig veure...que mai més s'ha m'ha tret del cap aquella visió...
Han passat setanta anys i el passat encara fa mal...

Avui, dimarts, pel matí em toca veure passadors de la zona per anar tancant temes sobre el meu proper llibre Els Contrabandistes de la Llibertat, i a la tarda conferència de la Maternitat d'Elna a Sort, a les 20h en la seva Oficina de Turisme.
I demà, dia 22, pel matí a l'Escola Pia de Mataró i a la tarda a Figueres, signant llibres del Setè Camió
El dia 23, Sant Jordi, el tinc lliure, per passejar, badar i comprar llibres. HI ha tants...que m'agraden...
el 24 cap a Elna amb l'Escola Ginebró, i el 25, a Belianes, poble de l'Urgell.

Enrere ja queden moments intensos del passat cap de setmana. Com l'estrena teatral de la Maternitat d'Elna a Cardedeu, amb les emocions a flor de pell.
Tinc arrels mataronines però veient el Centre Cultural ple de gom a gom, vaig entendre que bona part dels meus millors amics els tinc en el Vallès. Ja ho diu el poeta: com el Vallès no hi ha res...


O el diumenge pel matí, endinsant-me dins el refugi aeri del camp d'aviació 329 de Montornès del Vallès. Va ser tota una experiència. A mi que no m'agraden els forats perquè tinc claustrofòbia, en aquest cas va poder més les ganes d'entrar en aquest refugi que les meves pors.
Vaig quedar sorpresa de la feina que pot fer una brigada municipal d'un ajuntament, que sense subvencions i en temps de crisi, a cops de pala va treure i netejar de terra aquell forat de més de 160mt. de llargària.
Aquí es veu la feina de la gent anònima, com la tasca de l'arxiver de Montornès del Vallès, en Nicolau Guanyabens, que sempre està disposat a escoltar la gent gran del municipi, per recollir el seu passat i transformar-lo en un actiu del present, com el seu aeròdrom, el 329 de Montornès del Vallès. Bona feina!!
Aneu a veure'l. No us decebrà.