dimecres, 7 d’abril del 2010

una abraçada


Fa dies vaig estar a un IES de l'Alt Empordà. Em tocava conferència sobre la Maternitat d'Elna.
Em venia de gust anar pel meu Empordà, i veure el mar...
La professora de l'IES havia preparat bé als seus alumnes, i això es nota només mirant les seves cares tot just s'han assegut a les cadires. Eren nois i noies d'ESO, moguts però atents. De seguida va haver una connexió especial...potser perquè molts d'ells són propers a la frontera, tenen avis i besavis que han viscut l'exili...no ho sé, però les emocions estaven servides.
Al final vaig tenir un petit regal. Una de les noies que m'escoltava es va quedar asseguda a la seva cadira, sense moure's, malgrat que ja havíem acabat i la majoria dels seus companys eren fora de l'aula. Estava plorant desconsoladament. Vaig intentar reconfortar-la amb paraules, però ella se'm va apropar i em va fer una abraçada intensa, llarga...
No m'havia passat mai i em vaig sentir maldestre, no sabia massa bé com tornar-li tant d'afecte.
Pràcticament no hi van haver paraules, només l'abraçada. Després, amb la mirada furtiva va marxar esmunyint-se per la porta.
Pocs dies després vaig rebre un correu d'ella, i el voldria compartir amb tots vosaltres.
No se si ella vol fer-lo públic, per tant, deixeu-me que segueixi amb l'anonimat del centre, de la població i del nom de l'alumne.
diu així:

Hola Assumpta.
Em sap greu no haver pogut escriure't abans.
Doncs res, dir-te que la xerrada que ens vas fer va estar molt bé. Després d'aquesta hi vaig pensar en tot una mica, i no em sembla bé que gent que per exemple juga darrere d'una pilota (futbolistes) siguin tant famosos i guanyin milions d'euros, en canvi gent que formen part de la nostra pròpia història, que han patit molt i han tingut feines per dur un tros de pa a la boca moltes vegades no son ni reconeguts (són invisibles a la gent d'avui en dia). Gent que actualment s' interessen per la història passada, s'informa, busca a persones que han viscut aquells dies passats i parla amb ells (com tu, per exemple), aquestes persones no son reconegudes tampoc. La teva labor de anar explicant per els instituts crec que es un treball molt important per la joventut, perque reflexionin i ens donem compte de la sort que tenim de viure en l'actualitat i en aquest país (depèn en quins llocs passen fam). M'hagués agradat molt parlar amb tu més estona, però amb l'emoció i les llàgrimes, després de la xerrada no tenia paraules. Em va agradar molt que tu també t' haguessis emocionat, sàpigues que d'aquella abraçada mai m'oblidaré. Ja formes part de la meva història.
Espero que els viatges i tot lo demés et vagi molt bé.
Una abraçada molt forta.