dilluns, 5 de juliol del 2010

trobada d'Elnes a Girona

L'Elna quasi adolescent
L'Elna més gran de les petites

L'Elna més gran
Les Elnes més petites

La trobada d'Elnes d'aquest any era tota una incògnita. Pràcticament no havíem fet difusió i només pel blog ho sabien poques mares d'Elnes.
Des de l'any passat no s'havien fet res més i de manera institucional (Memorial Democràtic i Ajuntament d'Elna) es va quedar en fer les trobades cada dos anys.
Però hi havia ganes en conèixer les noves Elnes nascudes aquest darrer any i vam organitzar una trobada espontània, sense preparar res més que el dia, l'hora i el lloc: Girona, a les escales de la Catedral a les 12 del migdia, del dia 4 de juliol.
No vam ser la multitud d'altres vegades però deunidó per no haver fet cap propaganda, només amb el boca-orella...
Aquesta vegada eren les Elnes petites, nascudes dins el context d'una història recuperada. Vaig reconèixer mares que m'havien escoltat en conferències meves, que estaven embarassades o s'hi van quedar poc després. Veure les petites Elnes em va emocionar moltíssim, i realment entenc el que diu la mateixa Elisabeth Eidenbenz, quan es refereix a la Maternitat d'Elna com un cant a la vida.
També vull fer esment a les dues Elnes més grans, que des de la seva perspectiva d'adolescents es miraven les petites Elnes amb un punt de divertiment però orgulloses en ser conscients del significat del nom que porten.
Tot i la informalitat de l'acte, vam gaudir de la companyia del Batlle d'Elna, en Nicolas Garcia, sempre amatent al tema i que es mirava amb tendresa les petites Elnes. La seva presència va ser tota una lliçó de coherència envers el seu compromís amb aquesta història. No ha de ser fàcil defensar la nostra memòria històrica dins el territori francès...i ell ho fa amb tota la dignitat.
I per acabar aquest post, vull agrair als pares, mares, avis i avies d'Elnes la vostra sensibilitat. Sense vosaltres les petites Elnes no serien una realitat. Elles són i seran com els que les han precedit. Elles escamparan la nostra història només explicant el perquè del seu nom. Vosaltres les feu hereves d'un passat i feu que la memòria històrica no sigui només un gest sentimental de mirar enrere per donar veu a tanta gent injustament silenciada. Vosaltres mireu cap al passat, des del present, però amb projecció de futur, i això és molt important.

Quan marxava per aquells carrerons del call jueu gironí, vaig fer una darrera mirada al grup de pares i mares al voltant dels cotxets amb les petites Elnes que encara quedaven a les escales de la Catedral, i em vaig sentir orgullosa de ser una cadena de transmissió en aquesta història. Tinc que confessar-vos que vaig marxar amb els ulls humits però immensament feliç.
Una abraçada ben forta.