diumenge, 11 de juliol del 2010

un dia que farà història



Després de veure la manifestació de Barcelona 2010, vaig entendre que al poble no se'l pot manipular quan aquest te les idees clares.
Aquests darrers dies hi havia un tremolor de cames per com seria la capçalera.
Primer sense lema i només senyera, després amb lema partit i senyera.... que ingenuos són els polítics...
Ahir això es va arreglar sol. La capçalera va ser el poble que de manera espontània es va posar davant la classe política perquè entenguessin el missatge: El poble encapçalava!
I el lema, va sortir de dins, no va ser pactat amb aquells equilibris que ... diguem nació amb boca petita i el verb decidir que no es noti....
Doncs el poble ho va decidir també ràpid i sense matisos: Independència.
Podem estar d'acord o no amb el crit reiterat una i altra vegada, però això és el que més s'escoltava.
Si el President Montilla li feia por la foto d'ell amb les paraules Som una Nació, nosaltres decidim, el mar d'estelades que hi havia darrera d'ell...ahir no el deixerien dormir...
Ara cal reflexionar a tots, polítics i ciutadania. La manifestació ha estat una reacció al TC, ara ens falta l'acció.
Però permeteu-me que comparteixi amb vosaltres el sentiment que vaig tenir dins aquella riuada. Com deia el poeta Maragall: Adéu Espanya.