dijous, 25 d’octubre de 2012

Cartes del món de les colònies i el tèxtil

Arran de la publicació del llibre El Silenci dels Telers, m'han arribat cartes i correus electrònics de molta gent. 
Som un país on el tèxtil, amb les fàbriques, tant a colònies com les petites fabriquetes, han estat present dins la quotidianitat de les nostres vides durant dos segles.Venim d'una societat industrial, és el nostre pòsit, i això es nota molt quan mires cap enrere.

Les cartes m'han emocionat, perquè hem recuperat un passat que ens pertany a tots. Tothom té una mare, àvia, tieta... que va passar anys davant dels telers. 

Avui m'agradaria compartir amb vosaltres, lectors, unes quantes d'aquestes cartes, fragments, retalls de memòria.

...Primer de tot, vull donar-te les gràcies per tot el treball que has fet i que encara estàs fent, de donar a conèixer la veu de les dones de casa nostre, les colònies tèxtils. Gràcies, per la manera que ho dius i fas sentir-ho a tothom qui t'escolta.

Dissabte a la tarda, a la torre, vas fer-me remoure el fons del cor, vas emocionar-me; els sentiments de dins el cor van sortir a través de llàgrimes i em vas fer reafirmar el que ja sentia i que sento molt més encara, que m'agrada ser, i dir que sóc, filla i dona de colònia. Amb molt orgull del que van fer la meva mare, el meu pare, les meves àvies i avis, tiets i molta família.

...
...escoltant-te he entès moltes coses del meu passat, de la meva mare i avia, quan es tancaven tot el dia a la fàbrica perquè avui jo fos com sóc. He plorat recordant a la mare que ja no hi és, i l'he vist altre vegada amb el seu cabasset anant a la fàbrica...

...avui he plorat molt mentre l'escoltava, perquè m'he adonat de tot el que va fer la meva mare, i com diu vostè és injust oblidar aquelles dones que van lluitar tant per tirar endavant a tota la família, i ho van aconsseguir...

...vosté m'ha fet sentir dona de colònia, orgullosa del meu passat i també orgullosa que el seu llibre fara justícia a la memòria de tantes dones, entre elles la meva mare, i la meva àvia, que cuidava a tothom a casa mentre la mare treballava a la fàbrica...

...llegint el seu llibre he entès el que volia dir treballar als 7 anys, com la meva àvia, que quan jo era petita ens ho explicava i aleshores no li donàvem importància.
La meva filla té ara 10 anys, i no puc imaginar que nenes com elles ja treballaven aleshores, com la meva àvia, que avui, recordant-la, m'han sortit llàgrimes galtes avall...

...soc dona de colònia, i estic contenta en veure que algú parla del nostre món, de nosaltres...i que també recorda a les que ja ens han deixat, com la Maria Macià.

...el seu llibre és un homenatge a la meva mare. Llegeixo i la veig a ella...

...no recordava haver plorat per un llibre, però l'he començat pensant que seria un llibre de història i he acabat reconeixent a la meva mare i a la meva àvia, i m'ha agafat per sorpresa. El seu llibre m'ha fet mirar enrera i recordar-les, i no he pogut evitar emocionar-me. Gàcies...




1 comentari:

Pakiba ha dit...

Hola Assumpta ,et dono les gràcies per la interesant presentació que has fet del teu llibre "El silenci del telers" i ara mateix em poso a llegir-lo amb moltes ganes per gaudir de la seva historia.

Una forta abraçada.
Paki