- La Maria Margó i Oró, és la noia de la portada. La data és imprecisa, entre 1933 i 1935. Està nuant una peça al teler, a la sala
de telers de pana de la Colònia Güell.
La seva mirada em recorda els versos de Vicent Andrés Estellés: - ...un silenci, un desig rabent, un estupor,
- un rellotge parat, que algú ens havia
- donat perquè a la fi el poguéssim obrir,
- com des de nins volíem,
- i no tenia res interessant a dins ...
- I ens tornàrem a riure!
- El temps estava en l'aire. I allargàvem les mans
- cercant grapats de temps. Però el temps tampoc no era ...
- Potser ha estat aquesta mirada de la Maria Margó que ha atrapat al lector quan veu el llibre a l'aparador, com un primer impuls...i després s'adona que embolcalla 21 històries de dones.
- I no pots deixar de llegir perquè són vides reals, de dones, davant dels telers...Dones que formen part del nostre propi passat, nosaltres que venim d'un passat tèxtil, ara enyorat...
- Potser per això i per altres coses, avui cel.lebrem la 4ª edició de "El Silenci dels Telers" i també perquè tal dia com avui, de l'any 1993, ens deixava Vicent Andrés Estellés.
- Recordar-lo és tenir-lo altra vegada.
dimecres, 27 de març del 2013
4ª edició "El SIlenci dels Telers"
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada