dimarts, 19 de març del 2013

La ruta dels llibres

                                ruta de El Setè Camió (fotos Marinakis Jones)
Seguir la pista de l'or perdut de El Setè Camió, s'ha convertit en una de les rutes més apassionants de l'exili republicà.
Ja fa temps que amb els lectors ens endinsem per La Vajol (Alt Empordà) per conèixer aquells camins de contrabandistes i resseguir la Història dels darrers dies de la Catalunya republicana.
He compartit amb molts col·lectius la "febre de l'or" que es desferma quan parles del carregament perdut de El Setè Camió. Però també és  emocionant veure com entren dins la Història tot trepitjant territori.
La ruta de El Setè Camió et transporta dins el túnel del temps cap un passat, que de manera inquietant s'assembla massa al nostre present, sobretot si comparem discursos de polítics d'aleshores i d'ara.
Però...on és aquest camió? i l'or?...
El darrer capítol d'aquest llibre encara està per escriure...però mentrestant anem col·locant peces del trencaclosques per intentar que encaixin. I aleshores en tindrem la resposta.

                        El Canigó des de la finestra de la maternitat d'Elna (Foto Cesc Compte)

La Ruta de la Maternitat d'Elna, sobretot amb la reobertura de l'edifici, és un èxit assegurat. He intentat aglutinar el rigor històric de l'exili republicà dins territori francès, amb les emocions dels testimonis vivencials, i que són el fil conductor per explicar aquesta petita-gran història.
El resultat és un allau de peticions per conèixer de prop la casa, Argelers...

Per a mi, acompanyar a la gent en aquesta ruta se'm fa molt dur, perquè hi ha un desgast emocional quan intento frenar les glopades d'emocions que venen a l'evocar les converses que he mantingut amb mares, nens,  o amb la mateixa Elisabeth Eidenbenz.
Amb tot, no me'n cansaria mai d'ensenyar cada racó d'Argelers, ni deixar de llegir cartes, ni d'explicar casos concrets d'exiliats que prenen protagonisme per la seva particular història. I evidentment, cada vegada que traspasso la porta de l'edifici de la Maternitat d'Elna, sento una mena de pessigolleig a la panxa, com si aquell lloc tingués una energia especial.

Per a tot plegat, Elna és una sortida única i obligatòria si vols conèixer de prop la figura d'Elisabeth Eidenbenz i els seus valors. Perquè com diu el batlle d'Elna, Nicolas Garcia, l'edifici no és només un museu, sinó també un lloc per fer perviure els valors que defensava Elisabeth Eidenbenz. Anar-hi és conèixer de prop aquests valors i fer-te'ls teus.
Cada grup o col·lectiu expressa de manera diferent les seves emocions, i això fa que cada sortida sigui única.

Lector que acabes d'entrar al blog, no t'ho pensis més. Agafa el plànol i endinsa't dins la Història.
T'atraparà! segur.