Però feia un dia d'estiu, amb un cel blau i ambient de platja ja al municipi rossellonès I quan vaig adonar-me la meitat dels alumnes s'havien tret els mitjons i les sabates i xipollejaven al mar d'Argelers .
Explicar aleshores el drama que van patir els exiliats en aquella mateixa platja l'any 1939 era una tasca complicada.
Aleshores vam decidir recórrer 30 kms. més i arribar-nos fins a Ribesaltes. Allà encara queden restes dels barracons del gran camp de concentració, on foren tancats els republicans i els jueus durant la IIGM..
Mentre passejàvem entre les runes dels barracons, aquells crits i riures dels alumnes van anar emmudint, fins quedar-nos tots en silenci.
Les pedres van començar a parlar, i restes de filferrades posaven l'accent a un drama que aquells adolescents no sabien...
una alumna em va dir: ...per aquesta mateixa finestra de filferrades, algú aleshores miraria el cel blau també...qui deuria ser? pot estar viu encara? si està viu, haurà tornat?
Preguntes sense resposta però que ensenyen més que un discurs acadèmic.
A la tornada, ens vàrem adonar que tot el recinte està sota vigilància militar. Havíem entrat a la zona de barracons per una estepa plena de bardisses i després camp a través per un polígon mig abandonat, i ara que sortíem per l'entrada natural, vam veure un cartell amb un INTERDIT DÉPENSER, ZONE MILITAIRE que imposava una mica, tot i que no es veien militars enlloc.
Quan ja saltàvem la tanca (ens feia mandra tornar pel bardissar), vam escoltar un clic. Havia sonat l'alarma discretament!
Mentre corríem cap l'autocar, ja amb el motor en marxa, un alumne em pregunta: aquesta activitat de l'INTERDIT és per pujar nota, oi?
Me'l vaig mirar, i vaig entendre per la seva mirada riallera que havia traduït correctament el mot INTERDIT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada