-->
El ejército del Ebro,
rumba la rumba la rumba la
El ejército del Ebro
rumba la rumba la rumba la
una noche el rio pasó,
¡Ay Carmela! ¡Ay
Carmela!
Una noche el rio pasó,
¡Ay Carmela! ¡Ay
Carmela!
Modesto es situà en l'altiplà de
Sant Pau de la Figuera, en el Priorat, preparant-se per dirigir la
gran batalla. Havia moltes incerteses els dies previs, però malgrat
els mals auguris, el desequilibri bèl·lic, i els riscos que
comportava aquella estratègia agosarada de prendre la iniciativa
intentant sorprendre l'enemic, Modesto lliurà l'ordre que fixava la
data i l'hora amb les instruccions concretes per iniciar el travessament de
l'Ebre.
Ordres que es van mantenir en el més
absolut secret fins el dia 23 de juliol, dos dies abans de començar
la batalla que decidiria la guerra.
L'Ebre era ample, amb força cabal
malgrat ser estiu. La foscor de la nit emparava el pas del
soldats republicans que sigil·losament entraven en territori enemic.
Durant les primeres hores d'aquella
nit, cap comandament militar, ni dels franquistes ni dels
republicans, sabia el que estava passant.
Pel bàndol republicà, el sigil·li de
l'operació no aportava informació immediata de com transcorria
el desplegament. Només s'escoltava el soroll somort dels rems de les
barques, i el xipolleig de les passeres lleugeres.
Cada barca transportava 10-12 homes. I
segons els càlculs previstos, haurien de travessar el riu 8.000
homes en la primera hora.
Les passeres eren blocs de suro de forma hexagonals, molt inestables si volies còrrer, però que permetia passar 3.000 homes en una
hora.
Les comportes, plataformes pesants
lligades a un cable aeri, estaven a punt, però només s'utilitzarien
en cas d'emergència.
I a l'altra banda del riu, els
marroquins de Franco estaven ben confiats. El general franquista
Yagüe, tot i que s'havia reforçat davant d'Amposta, no creia que
l'exèrcit republicà tingués agalles de prendre la iniciativa i
atacar. Estava tranquil.
...Atravesar el rio sin puentes, eso era una locura...pero cuando llegó la hora, como dicen en mi pueblo "de cabeza al rio"... joder ...me acuerdo que pensé, la suerte está echada...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada