dimarts, 29 d’octubre del 2013

Sortir del túnel

Després de 40 dies sense donar senyals de vida en aquest blog (fins i tot un seguidor m'ha deixat un comentari que m'ha deixat perplexa: "...Assumpta descansa en pau, no t'oblidarem..."), avui torno a escriure i amb ganes de tornar a activar aquesta finestra al món.

Perdoneu aquest parèntesi, però he estat immersa en un començament de curs intensíssim, amb un refredat important dins la meva motxilla diària, que no m'ha deixat cap minut de treva per poder apropar-me a l'ordinador al final del dia.
Refredat a banda, les sortides d'exili, conferències, projectes audiovisuals...i sobretot acabar el nou llibre de l'Ebre, que finalment hem retardat la seva publicació per la primavera del 2014, m'han tingut allunyada del blog.

Però ara ja tinc més controlat aquest tsunami de principi de curs, i ja em veig una mica les orelles, sortint del túnel, com en la fotografia que adjunto al post.

Aquest túnel però correspon a unes trinxeres dels soldats de la batalla de l'Ebre. INCREÏBLE!!
Ja sabeu que m'agrada trepitjar territori per buscar les històries anònimes...doncs en aquest forat vam trobar trossos de plats i restes de llaunes de sardines.

Només així puc entendre el que m'expliquen els testimonis del meu nou llibre sobre la Batalla de l'Ebre, soldats de 17 anys amagats en aquests cataus per sobreviure a les bombes...
Allà dins, sota terra, amb el bastonet a la boca per evitar  l'efecte expansiu de les bombes, els soldats republicans resistiren 115 dies. Jo només vaig aguantar poc més de dos minuts...

Anirem parlant del nou llibre, que promet! Però també us explicaré tot el que he fet durant aquests 40 dies en que he estat "missing".

Fins demà!