Clavells vermells a la platja d'Argelers

El diumenge vaig anar a Argelers amb un grup de dones que volien conèixer de prop els escenaris de l'Exili Republicà.
Plovia molt, feia fred i vent...però això no va aturar-nos, al contrari. Ens va servir per posar-nos  a la pell dels republicans que van patir aquella presó sense sostre aquell hivern de 1939.

L'autocar va arribar fins al llindar de la gran platja nord d'Argelers. Jo anava explicant els fets vivencials dels testimonis que m'han explicat directament la seva experiència dins aquella platja.
Al final del relat, sense pensar-s'ho massa, tota la gent de l'autocar va baixar a la platja amb un clavell vermell a la mà.
Persones de totes les edats van desafiar la pluja, el vent..i apropant-se a les onades, van dipositar les flors.

Les onades les recollien i se les enduien mar endins...en memòria de tots els exiliats.

Va ser un moment bellíssim, excepcional, del qual em costa trobar els mots precisos per poder-vos traspassar totes les emocions que representava aquell petit gest.

Clavells vermells a Argelers...com una taca roja dins la grisor d'un passat, que molts s'entossudeixen en mantenir-lo dins la foscor de l'oblit.