dilluns, 11 de novembre del 2013

El Silenci dels Telers a la biblioteca de St. Antoni de Vilamajor...i segueix l'enigma

Demà, dimarts, a les 19,30h. presentem el llibre El Silenci dels Telers a la Biblioteca de Sant Antoni de Vilamajor. Si et queda a prop, vine, i et quedaràs atrapada per les històries d'aquestes dones de colònies. 
Intentaré fer-vos entrar en aquell món tancat, amb soroll de telers i flaire d'oli brut de màquina...amb ulls de dona, com els de la Margo, la noia de la portada.
No us pregunteu mai quina vida tenia aquesta noia? que era per a ella la felicitat? les seves aspiracions en la vida? anar més enllà dels telers?....
Preguntes i preguntes, moltes d'elles sense resposta. Però algunes si que les tenim, i demà us les explicaré.
Recordeu, a les 19,30h.

I per sumar-me al record del poeta Miquel Martí i Pol, que avui fa 10 anys de la seva mort, us deixo un poema d'ell dedicat a la dona i a les fàbriques:


L’ELIONOR

L’Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: <> i <>.
La gent se l’estimava,
l'Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l’escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l’opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l’Elionor no hauria
pas sabut dir d’on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L’Elionor, d’acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: <> i <>.



I seguim amb l'enigma. Teniem cadires, un bon pati de butaques...i ara un piano. Des de la finestra es veu el mar...encara res?