dissabte, 16 de novembre del 2013

Una ofensa a la memòria


Tal dia com avui, un 16 de novembre de 1938, sota una fina capa de neu es retirava un vençut exèrcit republicà de les terres de l'Ebre.

Avui, 75 anys més tard, també ha nevat a la Terra Alta, com si la meteorologia volgués ser fidel a la memòria.

A Corbera d'Ebre estava previst tot un seguit d'actes per commemorar aquest final de la batalla, però la neu ha espantat als polítics i altres autoritats que havien de retre homenatge als morts anònims que van donar la vida per la llibertat.
Només un petit grup de Santa Perpètua de Mogoda ha arribat a la Terra Alta, esquivant ports de muntanya tancats de bon matí, per fer cap a Corbera.
...aquells soldats es mereixen que al menys algú arribi fins aquí malgrat la neu, per recordar-los...deia una dona del grup després d'un emotiu minut de silenci davant la serra de Cavalls. Més d'un plorava.

...el pare va lluitar aquí...
...l'oncle no va tornar mai de l'Ebre...
...quin fred devien passar...

De lluny escoltava aquesta lletania de la gent recordant als seus morts, i jo tenia al cap una notícia del diari que em regirava per a dins mentre passejava per Corbera. La notícia diu així:

Kindelán va tenir un paper destacadissim en la Batalla de l'Ebre. De fet les runes del poble vell de Corbera son obra seva.
Com és possible que això passi? És que ningú  veu que  és una ofensa a la memòria de tanta gent? I ens quedarem muts?

Quan marxem de Corbera, la pluja desfà la neu...només queda aquell cel gris de plom, el mateix cel on Kindelán enviava els seus avions, sense pietat. El mateix Kindelán que avui és homenatjat a Madrid.

I ens quedarem muts?


(Amb el grup de Santa Perpètua de Mogoda a les Camposines fent un minut de silenci en memòria dels soldats morts a l'Ebre)