Desprès de quasi 1 any sense bellugar aquest blog (Twitter i Facebook han robat protagonisme) he decidit que aquesta finestra torni a ser un enllaç potent per explicar sentiments, emocions, pensaments...no només meus, sinó també de molts lectors i persones que vaig trobant, que vaig coneixent, i que volen compartir amb mi tot el seu bagatge.
Molts de vosaltres m'heu acompanyat a les sortides històriques de "La Maternitat d'Elna", "115 dies a l'Ebre" o "el Silenci dels Telers", i per tant, sovint m'heu fet confiança en explicar-me retalls del vostre passat que d'una manera o altra us lliga al meu relat.
"...el meu avi va estar a Argelers...i el fred, la gana, els polls eren presents en el seu record..."
...el meu pare era de la lleva del biberó...mai explicava res. Ara entenc perquè no parlava... perquè feia massa mal...
...la meva mare treballava 14 hores i només tenia 12 anys... en una colònia..."
Sóc una privilegiada per la feina que tinc, per poder apropar-me i escoltar una i mil històries.
Fa poc un noi va fer-me una descripció perfecte:
...tu ets una col.lecionista d'històries...
va dir-me, i em va fer somriure. Però després va continuar, i vaig acabar plorant.
...Quan has explicat que la sala de parts de la Maternitat d'Elna es diu "Marruecos" m'ha fet mal, ho he trobat injust.
Hauries de parlar amb algú del museu perquè canvïin el nom.
Perquè d'exilis hi entenc. Jo també vaig haver de marxar del meu país, de "Marruecos". No t'explicaré perquè vaig marxar, és massa llarg... però sí que vull que sàpigues que vaig arribar a Espanya dins un camió amb més gent.
Ens ofegàvem, ens faltava l'aire...i de menjar ben poc, quasi res. No em surten les paraules... em van fer mal...
Podràs canviar això de "Marruecos" de la Maternitat d'Elna?...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada