La Maternitat d'Elna versió butxaca als IES de Catalunya

Fa mesos que estic fent xerrades als IES de Catalunya sobre la Maternitat d'Elna, de manera espontània, convidada per professors que han captat ràpidament els valors pedagògics d'aquesta història.
Vist que és una pràctica molt positiva per la bona reacció dels joves, he decidit treballar en una proposta formal perquè la versió butxaca sigui una lectura recomanada pel curs vinent a partir de 4º d'ESO i 1º-2º de Batxillerat.
Crec que és fonamental potenciar el model d'una dona com Elisabeth Eidenbenz entre els nostres adolescents. Potser així aconsseguirem que el seu futur sigui una mica millor que el nostre present.
I si en voleu una mostra de les seves reflexions que m'arriben per mail, aquí us en deixo unes quantes:

...no puc entendre com no ens havien explicat abans el drama d'Argelers...

...m'ha fet plorar el seu relat perquè m'he vist jo mateixa allà, enmig de la sorra, i els polls...i com una dona, l'Elisabeth em treia d'aquell infern. Ha de ser impressionant que es rescatin d'allà dins i poder continuar vivint amb dignitat...

...a mi no m'agrada la Història, jo sóc de Tecnologia, però he entès que vostè no només explicava Història, sinó que també era una part del nostre passat...

...he tardat uns quants dies a escriure perquè volia pair tot el que ens havia dit. M'ha fet pensar en tot el que tenim ara i amb el que no tenien aquells altres nens...

...el que més m'ha impressionat és el fet que la senyora Elisabeth ho feia tot sense demanar res a canvi. Això avui ja no passa...

...quan he arribat a la seva xerrada era un guàrdia senegalès i quan he sortit era un nen enterrat a la sorra d'Argelers...

...el meu avi va estar a Argelers, ho he sabut quan he arribat avui a casa i encara em rondava pel cap la seva història. Li he preguntat per les seves batalletes i m'ha dit que ell era un d'aquells desgraciats d'Argelers. S'ha posat a plorar quan li he explicat que vostè ens havia relatat tot el que van passar. M'ha fet molta pena i per primera vegada he entès que les seves batalletes són importants. El meu avi m'ha dit que li doni les gràcies...

...vostè hauria d'explicar aquesta història als polítics i que aprenguin de persones que van estar al servei dels demés...no com ells...potser caldria posar aquest llibre a l'assignatura de Participació per la Ciutadanía i treure del temari les collonades del sistema...

Contrabandistes de la Llibertat

Contrabandistes de la Llibertat és un projecte de llibre que tenia calendari de sortida per finals de mes, just abans de Sant Jordi.
Però no hem arribat a les dates previstes per un cúmul de circumstàncies que ens ha obligat ajornar la seva sortida fins la propera tardor.
Amb tot, aquest retard no és negatiu, ben al contrari. Al disposar de més temps per tancar temes amb tranquilitat, han aparegut nous passadors i noves històries inèdites que abans no havien sortit a la llum.
Això passa sovint amb les recerques històriques, que mai es tanquen del tot, i aleshores quan tens el llibre acabat, surten testimonis d'aquells que podrien haver canviat alguna cosa del que ja has escrit. Em va passar amb la Maternitat d'Elna i amb el Setè Camió.
Amb Contrabandistes de la Llibertat ha passat el mateix, i de cop i volta, s'han obert portes de testimonis fins ara callats.
Valdrà la pena doncs, l'espera. Us ho puc ben assegurar.

avui... i cada dia, DIA DE LA DONA TREBALLADORA

Avui commemorem el DIA DE LA DONA TREBALLADORA perquè volem recordar un altre 8 de març de 1911 quan van morir 140 treballadores d'una fàbrica tèxtil de Nova York que feien vaga i l'empresari va tancar.les dins i va calar foc a la fàbrica. Ell perdia la fàbrica però preferia això que respectar els drets d'aquelles dones...
A casa nostra també teníem injusticies socials vers el gènere femení, com aquelles primeres dones del tèxtil de quan l'incipient revolució industrial a casa nostra, treballaven sense descans quan la 'igualtat entre gènere en la massa obrera era una quimera. O aquelles nenes petites que s'endinsaven en aquell mar de telers i amb els seus ditets lligaven els nusos del fil que es trencava i així la producció no parava...
Però avui deixeu-me que faci esment d'una dona molt especial i per un motiu molt concret. Estic parlant de l'Elisabeth Eidenbenz. Ella ha arribat al tram final de la seva vida i està hospitalitzada en una clínica de Zuric.
Estavem tan acostumats a veure-la tan forta sempre...que semblava com si el rellotge biològic li regalava engrunes del seu temps.
Ella ha estat icona de la dona treballadora en els darrers anys. Avui mateix, a la tarda, explicaré la seva petita història a Santpedor per bastir aquesta diada.
Però com ella mateixa em va explicar un dia:...el món està ple de persones, homes i dones, no importa el gènere, el més important és ser bones persones. El que si ens diferencia són les hores del dia. Per la dona amb 24 no en tenim prou i cal esgarrapar minuts d'aci i d'allà per acabar la feina. Al final el nostre dia sempre té mes hores que les 24 oficials.
I ara, els deus que reparteixen els temps de la vida, sembla com si volguessin fer-nos entendre que l'Elisabeth Eidenbenz és troba ja en aquells minuts de descompte, els mateixos minuts que ella esgarrapava d'aci i d'allà per acabar la feina...