dilluns, 27 d’octubre del 2014
la Maternitat d'Elna torna al teatre
El llibre La Maternitat d'Elna s'ha convertit ja en un clàssic. Només així s'entén la seva permanència en les llistes de llibres mes venuts, i continua sent el fil conductor de moltes de les meves sortides d'exili.
En el seu dia va arribar als escenaris teatrals, de la mà de Rosa Galindo,amb la companyia GALILEI. I aviat podrem explicar novetats del projecte cinematogràfic. (lo bo és fa esperar...)
Mentrestant, us podem anunciar que pel proper dia 17/12 s'inicia la reposició de l'obra teatral fins el dia 23/12.
Si algú s'ho va perdre en el seu moment, ara pot aprofitar per anar-hi amb preus ajustadissims:
- 18€ tarifa normal
- 12€ tarifa per a grups (mínim10 persones)
Podeu fer ja les vostres reserves al 93.319.23.97 o entrades.plataforma@gmail.com
Recomanadíssim!!
En el seu dia va arribar als escenaris teatrals, de la mà de Rosa Galindo,amb la companyia GALILEI. I aviat podrem explicar novetats del projecte cinematogràfic. (lo bo és fa esperar...)
Mentrestant, us podem anunciar que pel proper dia 17/12 s'inicia la reposició de l'obra teatral fins el dia 23/12.
Si algú s'ho va perdre en el seu moment, ara pot aprofitar per anar-hi amb preus ajustadissims:
- 18€ tarifa normal
- 12€ tarifa per a grups (mínim10 persones)
Podeu fer ja les vostres reserves al 93.319.23.97 o entrades.plataforma@gmail.com
Recomanadíssim!!
divendres, 15 d’agost del 2014
la "V" de l'any 1938
Un dels regals que m'han fet pel meu sant ha estat tota una col.leció de cartells catalans, entre els quals hi ha tots els corresponents a la Guerra Civil espanyola.
Repassant-te'ls m'ha fet obrir els ulls la "V" del cartell dibuixat per Josep Renau el maig de 1938.
"V" de victòria quan faltaven pocs mesos per encetar la Batalla de l'Ebre, on l'aviació republicana pràcticament va ser inexistent.
Potser pensaven que guanyarien...eren coetanis i no tenien perspectiva, i per a nosaltres ara és evident que aquella guerra estava perduda per la República.
És per això que m'agradaria avançar-me 100 anys i veure que va passar amb la nostra "V" de l'ANC del 11/9/2014.
Potser els historiadors d'aleshores analitzaran el nostre moviment social i diran:
...mira que anaven amb el lliri a la mà...que no ho veien que allò mai seria possible? que no ho sabien que Espanya mai ens deixaria ser independents?
O pel contrari diran:
...aleshores va començar tot! Aquella generació van fer possible el que era impossible!
Que en penseu?
divendres, 25 de juliol del 2014
Obert per vacances
Miquel Espargaró, un soldat de la lleva del biberó
Avui, 25 de juliol, diada de Sant Jaume, es commemora el 76º Aniversari del començament de la Batalla de l'Ebre.
M'hauria agradat anar fins a Pàndols, com l'any passat, i veure als biberons que avui feien la seva darrera trobada, ...és llei de vida...
Però fatalitats justament de la vida, avui donàvem el darrer adéu a un bon amic...i no he pogut anar a la meva cita de la cota 705.
Juliol sempre serà el mes de la Batalla de l'Ebre, i també mes de Les Santes de Mataró, amb olor d'estiu i vacances. Un bon moment per parar i tornar a engegar i reobrir aquest blog abandonat.
OBERT PER VACANCES...em deia fa poc una bona amiga. I vaig pensar que era un bon títol per obrir de nou aquesta finestra al món, tancada des de fa mesos perquè un dia toca l'altre i les hores s'escolen entre els dits sense adonar-te, i ja és demà...altra vegada.
Aquest ha estat un curs intens, des del 8 de març, dia de la dona treballadora, que no hem parat quiets, anant amunt i avall representant el gènere femení dins el món laboral amb el llibre El Silenci dels Telers.
Quin millor llibre per explicar com treballava la dona a casa nostra...amb jornades de 12 i 14 hores amorrades als telers.
Després va venir Sant Jordi, festa grossa, i per acabar, un final de trimestre amb sortides històriques a Elna i a l'Ebre, i conferències arreu del país. Semblava que s'acabava el món.
Mentrestant, el 115 dies a l'Ebre, ha continuat fent el seu camí, arribant a la xifra de 10.000 exemplars venuts! i molts testimonis que m'han fet arribar cartes, mails, etc. perquè s'han sentit representats pel llibre.
...llegint he recordat el pare...m'explicava el mateix...
...no volia llegir-lo perquè no volia patir, però finalment he tingut coratge i l'he llegit...i escolti, allò va ser ben be així...
...el meu pare era una biberó, i aquest llibre el faré llegir als meus fills, i als meus nets, perquè sàpiguen d'on venim...
Uns biberons que resisteixen, com l'avi Miquel Espargaró, que malgrat la poca mobilitat, encara li queda ànim ...per aguantar el pes de la Història... com diu ell mentre sosté la 3º edició del 115.
I continuem, ara que tenim OBERT PER VACANCES, podré treure el nas cada dia per seguir explicant-vos històries.
Avui, 25 de juliol, diada de Sant Jaume, es commemora el 76º Aniversari del començament de la Batalla de l'Ebre.
M'hauria agradat anar fins a Pàndols, com l'any passat, i veure als biberons que avui feien la seva darrera trobada, ...és llei de vida...
Però fatalitats justament de la vida, avui donàvem el darrer adéu a un bon amic...i no he pogut anar a la meva cita de la cota 705.
Juliol sempre serà el mes de la Batalla de l'Ebre, i també mes de Les Santes de Mataró, amb olor d'estiu i vacances. Un bon moment per parar i tornar a engegar i reobrir aquest blog abandonat.
OBERT PER VACANCES...em deia fa poc una bona amiga. I vaig pensar que era un bon títol per obrir de nou aquesta finestra al món, tancada des de fa mesos perquè un dia toca l'altre i les hores s'escolen entre els dits sense adonar-te, i ja és demà...altra vegada.
Aquest ha estat un curs intens, des del 8 de març, dia de la dona treballadora, que no hem parat quiets, anant amunt i avall representant el gènere femení dins el món laboral amb el llibre El Silenci dels Telers.
Quin millor llibre per explicar com treballava la dona a casa nostra...amb jornades de 12 i 14 hores amorrades als telers.
Després va venir Sant Jordi, festa grossa, i per acabar, un final de trimestre amb sortides històriques a Elna i a l'Ebre, i conferències arreu del país. Semblava que s'acabava el món.
Mentrestant, el 115 dies a l'Ebre, ha continuat fent el seu camí, arribant a la xifra de 10.000 exemplars venuts! i molts testimonis que m'han fet arribar cartes, mails, etc. perquè s'han sentit representats pel llibre.
...llegint he recordat el pare...m'explicava el mateix...
...no volia llegir-lo perquè no volia patir, però finalment he tingut coratge i l'he llegit...i escolti, allò va ser ben be així...
...el meu pare era una biberó, i aquest llibre el faré llegir als meus fills, i als meus nets, perquè sàpiguen d'on venim...
Uns biberons que resisteixen, com l'avi Miquel Espargaró, que malgrat la poca mobilitat, encara li queda ànim ...per aguantar el pes de la Història... com diu ell mentre sosté la 3º edició del 115.
I continuem, ara que tenim OBERT PER VACANCES, podré treure el nas cada dia per seguir explicant-vos històries.
dimarts, 22 d’abril del 2014
Sant Jordi 2014 i altres...
En Joan i en Dídac a Corbera d'Ebre
Des de la primera setmana de febrer, he estat immersa en una espiral de presentacions del nou llibre "115 dies a l'Ebre".
Ha estat una autèntica marató per anar als llocs, preparar-ho, i parlar amb una munió de soldats de la lleva del biberó, que encara viuen, i que volen sumar les seves vivències a cada final de xerrada
...trenquem el silenci d'una vegada!... em deia un avi de Mataró.
...pel pare...en memòria seva! ...marxava amb el llibre sota el braç una dona emocionada a Can Fabra.
La presentació oficial a Corbera d'Ebre (8/2) va ser una catarsi per a tots els assistents, impossible de resumir de tantes coses com van passar...
Però d'aquell dia, he triat un enllaç, el d'en Dídac, que va acompanyar-me, juntament amb en Joan Guasch, el biberó que surt en el llibre.
Són dues generacions, en Dídac poc més de 20 anys, i en Joan, cap als 94, compartint taula amb mi per explicar cadascú les seves pròpies reflexions davant d'una guerra de nens-soldats.
Ens acompanyaren més de 200 persones dins aquella església derruïda sense sostre de Corbera. Una imatge que per sempre més em quedarà gravada en la meva memòria.
Ara, quan miro enrere, veig el 8 de febrer lluny, molt lluny...de tantes activitats com hem fet amb tot el personal d'ARA Llibres.
El mes de març, amb la data significativa del dia 8, commemorant el dia de la Dona treballadora, va ser un anar i venir per tot el territori amb el llibre El Silenci dels Telers, exponent d'un món laboral femení.
I a finals de març, trencant totes les previsions, vam encetar una 2ª edició del "115" com ja es coneix popularment al nou llibre de la Batalla de l'Ebre.
A corre-cuita rectificacions de galerades i a impremta!
Amb nous exemplars del "115" amunt i avall sense parar per a totes les llibreries del nostre país... a l'Altell de Banyoles, a la Saltamartí de Badalona, a la Dòria de Mataró, a la Drac de El Prat, a la Pilona de Malgrat...més un munt de biblioteques.
i mentrestant m'arriben poemes com aquest, de la Lita de Mataró:
I ja som vigílies de Sant Jordi! el gran dia! Seguim corrents, tot a punt per a demà!
Per qui en vulgui acompanyar, aquí us deixo la meva agenda amb ganes de compartir tantes històries com vulgueu.
22 d'abril:
17h.-19h Carpa de les llibreries de Mataró, a la Plaça de Sant Anna
20h.-21h. Societat Cultural Sant Jaume de Premià de Dalt. Organitzat per Dones de Dalt.
23 d'abril:
8h.-9h.- Institut Pera Barnils de Centelles
11h.-13h.- Institut El Sui de Cardedeu
15h.-16h.- Cafè amb l'autora a les carpes de Breda (plaça de l'Església) organitzat per Dones de Breda.
17h.-19h.- Biblioteca Central de Terrassa (Passeig de les Lletres, 1)
20h.-21h.- Biblioteca Central Pare Miquel d'Esplugues de Llobregat.
ufff..... Demà, més.
Des de la primera setmana de febrer, he estat immersa en una espiral de presentacions del nou llibre "115 dies a l'Ebre".
Ha estat una autèntica marató per anar als llocs, preparar-ho, i parlar amb una munió de soldats de la lleva del biberó, que encara viuen, i que volen sumar les seves vivències a cada final de xerrada
...trenquem el silenci d'una vegada!... em deia un avi de Mataró.
...pel pare...en memòria seva! ...marxava amb el llibre sota el braç una dona emocionada a Can Fabra.
La presentació oficial a Corbera d'Ebre (8/2) va ser una catarsi per a tots els assistents, impossible de resumir de tantes coses com van passar...
Però d'aquell dia, he triat un enllaç, el d'en Dídac, que va acompanyar-me, juntament amb en Joan Guasch, el biberó que surt en el llibre.
Són dues generacions, en Dídac poc més de 20 anys, i en Joan, cap als 94, compartint taula amb mi per explicar cadascú les seves pròpies reflexions davant d'una guerra de nens-soldats.
Ens acompanyaren més de 200 persones dins aquella església derruïda sense sostre de Corbera. Una imatge que per sempre més em quedarà gravada en la meva memòria.
Ara, quan miro enrere, veig el 8 de febrer lluny, molt lluny...de tantes activitats com hem fet amb tot el personal d'ARA Llibres.
El mes de març, amb la data significativa del dia 8, commemorant el dia de la Dona treballadora, va ser un anar i venir per tot el territori amb el llibre El Silenci dels Telers, exponent d'un món laboral femení.
I a finals de març, trencant totes les previsions, vam encetar una 2ª edició del "115" com ja es coneix popularment al nou llibre de la Batalla de l'Ebre.
A corre-cuita rectificacions de galerades i a impremta!
Amb nous exemplars del "115" amunt i avall sense parar per a totes les llibreries del nostre país... a l'Altell de Banyoles, a la Saltamartí de Badalona, a la Dòria de Mataró, a la Drac de El Prat, a la Pilona de Malgrat...més un munt de biblioteques.
i mentrestant m'arriben poemes com aquest, de la Lita de Mataró:
Baixo de l’autocar
i s’obre una porta en el temps,
sota els peus
el corrent de l’aigua
flueix lleuger,
ja no és l’aigua d’aquell Ebre,
aquell , s’ho emportà tot amb ell.
El silenci del paisatge
calla l’horror adormit
i els arbres de la riba
semblen dir-me:
aturat, no passis d’aquí.
No passis a no ser que respectis
el llenguatge de les pedres
quan la mort parla
l’error erigit.
Davant el camí
resseguit de la boscúria
pelada de la llera :
el castell de Miravet
i el poble que es nega
cada cop que el riu creix.
El silenci dels nous arbres
crescuts en les trinxeres
vetllen la vida colgada
en un cementiri sota el cel.
El vent pentina els cabells
dels joves d’aquella lleva
que cridaven la mare morint
i els treu la pols als vestits oblidats
vius encara en la consciència
del seny apenedit.
Acabo la tarda abraçada
a una branca d’olivera,
i els ulls que miren
les bigues calcinades
del poble de Corbera.
Per qui en vulgui acompanyar, aquí us deixo la meva agenda amb ganes de compartir tantes històries com vulgueu.
22 d'abril:
17h.-19h Carpa de les llibreries de Mataró, a la Plaça de Sant Anna
20h.-21h. Societat Cultural Sant Jaume de Premià de Dalt. Organitzat per Dones de Dalt.
23 d'abril:
8h.-9h.- Institut Pera Barnils de Centelles
11h.-13h.- Institut El Sui de Cardedeu
15h.-16h.- Cafè amb l'autora a les carpes de Breda (plaça de l'Església) organitzat per Dones de Breda.
17h.-19h.- Biblioteca Central de Terrassa (Passeig de les Lletres, 1)
20h.-21h.- Biblioteca Central Pare Miquel d'Esplugues de Llobregat.
ufff..... Demà, més.
dilluns, 10 de febrer del 2014
en memòria de Maria Garcia
70 anys separen les dues fotografies. Són l'Elisabeth Eidenbenz i la seva fidel amiga Maria Garcia, una mare d'Elna que va quedar-se a la Maternitat d'Elna després de parir, per ajudar. I així va encetar-se una gran amistat entre les dues dones.
La Maria Garcia, nascuda a un poblet d'Almeria, estava a Barcelona quan va començar la Retirada cap a França.
Ella, enmig d'aquella riuada de gent, va anar a parar als camps de concentració francesos, i al saber que estava embarassada, va donar llum a la maternitat de la "señorita Isabel" a un nen preciós, en Felipe.
La Maria va estar-se a casa meva uns dies després de l'homenatge que li van fer des del Memorial Democràtic l'any 2006. D'ella recordo la seva veu càlida, i les seves "tortitas de maiz", que ens feia amorosament cada matí.
Avui m'ha arribat la notícia de la seva mort, i m'ha vingut al cap el retrobament de les dues amigues, ara ja per fi sense més separacions.
Descansa en pau, Maria. Des de casa nostra sempre et recordarem
dijous, 6 de febrer del 2014
el nou llibre "115 dies a l'Ebre" ja a la premsa
Fa pocs dies vaig presentar a la premsa el nou llibre sobre la batalla de l'Ebre i els seus protagonistes: els soldats de la lleva del biberó.
TV3 ja ha fet la seva aportació per la difusió en aquest reportatge dins el TN . I el proper 16 de febrer, diumenge, dins el programa Via Llibre del canall 33, veurem una entrevista amb profunditat.
us deixo alguns link més per si voleu entrar en les entrevistes ja publicades per la premsa
1link
2link
3link
4link
Però la cita important és dissabte vinent, dia 8/2 en directe, a les 17h. a l'Església del Poble Vell de Corbera.
Aleshores presentarem en obert "115 dies a l'Ebre" per a tothom que vulgui conèixer aquesta petita història de "biberons", nens soldats de la Batalla de l'Ebre.
no podeu faltar-hi!
TV3 ja ha fet la seva aportació per la difusió en aquest reportatge dins el TN . I el proper 16 de febrer, diumenge, dins el programa Via Llibre del canall 33, veurem una entrevista amb profunditat.
us deixo alguns link més per si voleu entrar en les entrevistes ja publicades per la premsa
1link
2link
3link
4link
Però la cita important és dissabte vinent, dia 8/2 en directe, a les 17h. a l'Església del Poble Vell de Corbera.
Aleshores presentarem en obert "115 dies a l'Ebre" per a tothom que vulgui conèixer aquesta petita història de "biberons", nens soldats de la Batalla de l'Ebre.
no podeu faltar-hi!
dijous, 30 de gener del 2014
Presentació del nou llibre "115" als escenaris de la Batalla de l'ebre
Ja estem tancant tots els preparatius per la presentació del nou llibre "115 dies a l'Ebre". I com no podia ser d'una altra manera, el marc de l'acte havia de ser en un lloc representatiu de la batalla: el Poble Vell de Corbera.
Escoltar els "biberons" que encara queden, explicar la seva particular visió de la batalla dins l'església sense sostre de Corbera d'Ebre, pot ser esfereïdor, i alhora alliçonador.
Si us decidiu a venir, porteu els fills i els nets. Potser seran adolescents de 17 anys, que si tiréssim enrere la màquina del temps, ells serien els nous "biberons".
Escoltar les veus dels antics combatents, encara fa mal. Caminar pels carrers derruïts de Corbera d'Ebre, ara a l'hivern, i sentir aquell bram allargat que fa el vent quan s'esmuny per finestres esventrades, et recorda a un altre xiulet mortal, el de les bombes. Aixecar la vista des de Corbera i veure la Serra de Pàndols i Cavalls, mítiques dins la memòria republicana, et fan venir llàgrimes als ulls...
Malgrat la tristesa que comporta el record d'aquella batalla, no us rendiu, i veniu.
Fa poc una senyora em va dir:
....ai no! n'estic tipa de recordar les guerres!....
Però un avi de la batalla li va contestar:
...Ells(els governs del moment) ens van abandonar a les trinxeres, sabent que no ens en sortiríem. Ara, la gent no pot passar pàgina d'aquella història, només perquè sigui massa trist, prou que ho sé...però oblidar seria tornar-los a abandonar.
La nostra-vostra presència, serà un homenatge per a tots ells.
divendres, 24 de gener del 2014
Estrenem nou llibre: "115 dies a l'Ebre"
Tancada des d'abans de Nadal per poder estrenar nou any amb nou llibre, i finalment és una realitat.
El "115 dies a l'Ebre" explicat en primera persona pels soldats de la lleva del biberó, encara vius, és una petita joia que conté les vivències d'aquests nois que van anar a la guerra, molts d'ells, sense saber-ho.
Por, desesperació, angoixa, terror, desesperança... són alguns dels sentiments que sentiren els "biberons" com els anomenaven per la seva joventut, quan foren cridats a lleves per anar a la Batalla del Merengue i de l'Ebre.
Només tenien 17 anys, els quals la majoria no sabien ni agafar un fusell i menys disparar-lo per a matar.
...jo no havia sortit mai de casa, i ara em cridaven per anar a la guerra...jo em sentia encara un noi, un nen...mare meva...quina por vaig agafar perquè sabia segur que no superaria aquella prova, que em matarien...era massa jove, no sabia res, ni de la vida i molt menys de la guerra....
...els pares em van amagar però tot estava molt vigilat, i "els chivatazos" feien encara més por perquè aleshores obligaven al pare anar al front... finalment vaig sortir i em vaig allistar...a casa tot era un llanto....
Ho explica en Alejandro Garrigós, que finalment va ser un supervivent.
...jo vaig anar voluntari, amb disset anys. Hi havia el feixisme a casa nostra i s'havia de combatre. M'havia tocat viure un temps en el qual jo podia intervenir, lluitar per una causa, per una revolució social. El dia que vaig marxar, ja imaginava la meva particular batalla, aixecant el fusell i cridant: per la revolució! per la República!... però aleshores encara no sabia el que vindria de veritat...
En Pere Boix era un idealista, però aviat va conèixer l'altra cara de la Revolució, i va venir el desencís.
I així anem completant el llibre, amb 7 "biberons" i un joveníssim pontoner, en Manolo, l'estrella del llibre, el que posa l'humor enmig del drama. Us deixo un tastet de la realitat d'en Manolo.
...conocí a un brigadista internacional... esos eran la hòstia, eran unos tios que iban a por todas. La primera vez que conocí a Mike, me dijo que habia dejado la familia, el trabajo, el país... todo para frenar el fascismo... al principio yo pensé que era un chiste, y joder... era verdad.
I per començar amb bon peu, vaig voler algú que escrivís el pròleg amb coneixement de causa i alhora que no deixés indiferent a ningú. No podia ser un altre que Mossèn Ballarín, un altre biberó que va acabar sent capellà. El seu pròleg és autèntic!
...Allò era tan ferotge que els que no ho han viscut no ho poden entendre. Recordo que els Parenostres que jo resava allà eren diferents, tenien una densitat que en una altra circumstància no tindrien. Mira si ho veia negre...
No us ho podeu perdre!!
Us espero el dia 8, dissabte, a les 17h. a l'Església del Poble Vell de Corbera d'Ebre per gaudir d'una presentació ben especial.
No teniu excusa per no venir, ja que hi ha un servei de bus des de Barcelona fins a Corbera d'Ebre i tornar.
Per més informació: 115batallaebre@gmail.com
El "115 dies a l'Ebre" explicat en primera persona pels soldats de la lleva del biberó, encara vius, és una petita joia que conté les vivències d'aquests nois que van anar a la guerra, molts d'ells, sense saber-ho.
Por, desesperació, angoixa, terror, desesperança... són alguns dels sentiments que sentiren els "biberons" com els anomenaven per la seva joventut, quan foren cridats a lleves per anar a la Batalla del Merengue i de l'Ebre.
Només tenien 17 anys, els quals la majoria no sabien ni agafar un fusell i menys disparar-lo per a matar.
...jo no havia sortit mai de casa, i ara em cridaven per anar a la guerra...jo em sentia encara un noi, un nen...mare meva...quina por vaig agafar perquè sabia segur que no superaria aquella prova, que em matarien...era massa jove, no sabia res, ni de la vida i molt menys de la guerra....
...els pares em van amagar però tot estava molt vigilat, i "els chivatazos" feien encara més por perquè aleshores obligaven al pare anar al front... finalment vaig sortir i em vaig allistar...a casa tot era un llanto....
Ho explica en Alejandro Garrigós, que finalment va ser un supervivent.
...jo vaig anar voluntari, amb disset anys. Hi havia el feixisme a casa nostra i s'havia de combatre. M'havia tocat viure un temps en el qual jo podia intervenir, lluitar per una causa, per una revolució social. El dia que vaig marxar, ja imaginava la meva particular batalla, aixecant el fusell i cridant: per la revolució! per la República!... però aleshores encara no sabia el que vindria de veritat...
En Pere Boix era un idealista, però aviat va conèixer l'altra cara de la Revolució, i va venir el desencís.
I així anem completant el llibre, amb 7 "biberons" i un joveníssim pontoner, en Manolo, l'estrella del llibre, el que posa l'humor enmig del drama. Us deixo un tastet de la realitat d'en Manolo.
...conocí a un brigadista internacional... esos eran la hòstia, eran unos tios que iban a por todas. La primera vez que conocí a Mike, me dijo que habia dejado la familia, el trabajo, el país... todo para frenar el fascismo... al principio yo pensé que era un chiste, y joder... era verdad.
I per començar amb bon peu, vaig voler algú que escrivís el pròleg amb coneixement de causa i alhora que no deixés indiferent a ningú. No podia ser un altre que Mossèn Ballarín, un altre biberó que va acabar sent capellà. El seu pròleg és autèntic!
...Allò era tan ferotge que els que no ho han viscut no ho poden entendre. Recordo que els Parenostres que jo resava allà eren diferents, tenien una densitat que en una altra circumstància no tindrien. Mira si ho veia negre...
No us ho podeu perdre!!
Us espero el dia 8, dissabte, a les 17h. a l'Església del Poble Vell de Corbera d'Ebre per gaudir d'una presentació ben especial.
No teniu excusa per no venir, ja que hi ha un servei de bus des de Barcelona fins a Corbera d'Ebre i tornar.
Per més informació: 115batallaebre@gmail.com
dilluns, 16 de desembre del 2013
Entre telers
Aquests darrers dies, arran de la projecció de la telemovie "Olor de Colònia", hem tingut un repunt d'interès pel llibre "El Silenci dels Telers" i també per conèixer de prop aquell món de colònies.
Ahir diumenge, vaig acompanyar a components del club de lectura de la Biblioteca de l'Escala fins a Cal Vidal i a Viladomiu Nou.
Hi havia una antiga teixidora entre el grup que quan va veure els telers de Cal Vidal no se'n va poder estar i saltant-se la lleu barrera que separa els telers de les visites, de seguida va fer moure els seus dits per ensenyar-me con funcionava tot, mentre els ulls li brillaven d'emoció...
...i mira la llançadora, que la col·locàvem aquí...i això és el dibuix, i l'embarrat...que havies de vigilar que no s'enganxessin les trenes...
El seu home, a l'altra banda de la barrera, se la mirava amb tendresa. No va dir res a ningú i se'n va anar a la recepció de Can Vidal, per comprar-li una llançadora.
Quan la seva dona, encara emocionada anava explicant ...aquí les urdidores, i les bitlles... el seu home li diu: ...diguem un número de l'1 al 3.
I ella contesta amb un punt de rebel·lia: el 4.
El seu home li contesta suaument a cau d'orella: també t'ha tocat...
mentre li ensenya la llançadora que li acaba de comprar.
Em provocà un somriure aquella escena tendra, però també la reflexió de com el passat ens atrapa, amb aquella nostàlgia que ens fa pensar com els anys viscuts van ser millors que el nostre present.
I a qui no li agrada mirar enrere amb una banda sonora, la de la nostra vida, i poder contemplar aquells retalls viscuts que el cervell emmagatzema intel·ligentment perquè sigui fàcil recuperar-los quan algun mecanisme (olors, sorolls...) ens activa l'enyorament.
Com deia la teixidora de l'Escala, ...aquest soroll, aquesta flaire d'oli de màquina...
divendres, 13 de desembre del 2013
HISTÒRIA en majúscules
Ens queda lluny aquell matí de setembre de l'any 2009, quan alguns ciutadans d'Arenys de Munt van proposar fer una consulta popular no vinculant sobre la independència de Catalunya.
Molts van somriure davant d'aquella "ingenuitat política", i a Madrid no es van ni immutar, a banda d'uns quants hooligans de la Falange que volien una mica de marxa.
Fins i tot alguns polítics catalans de primera línia van menystenir aquella primera onada ...és exagerada l'atenció a la consulta d'Arenys ja que no porta enlloc... (el Periòdico 9/11/2009) deia en Jordi Hereu, alcalde de Barcelona.
Però aquella espurna d'Arenys de Munt va encendre la metxa, i ens va fer somniar a tots per fer possible allò que era impossible.
Després vindria la gran manifestació de l'11 de setembre de 2012, i la cadena humana de 2013. I els polítics van veure que aquella onada "sentimental" d'Arenys de Munt s'havia convertit en un tsunami que arrossegava a tots els incrèduls. En Jordi Hereu ja no hi és i el mapa polític català ha canviat vertiginosament a remolc de les riuades humanes que marquen el ritme de manera implacable, sense concessions...ja no, el poble està cansat, emprenyat...
En aquella assemblea d'Arenys de Munt del 2009, recordo que en Vicent Partal de Vilaweb va dir: només cal esperar que el govern de Madrid cometi un error, i aleshores esclatarà l'espurna...
I tenia raó, perquè s'ha produït més d'un error. El primer, l'escapçada de l'Estatut per part del Tribunal Constitucional.
El segon error, el cop de porta del President Rajoy al pacte fiscal, i aquest seria el determinant, el punt d'inflexió.
Ara ja tenim data pel somni: 9 de novembre de 2014. I és una data que m'agrada, perquè és el dia que es compliran 25 anys de la caiguda del Mur de Berlín, i també és el Dia Internacional contra el Feixisme i l'Antisemitisme. (...ai ai ai aquells que ens anomenen nazis...)
Ha començat el compte enrere.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)












