Assumpta Montellà

GLOSSA D’UN INFANTAMENT

Arran de la lectura : “La Maternitat d’Elna”

Vençuts i humiliats, els perdedors

avancem vers la fam d’una França inhòspita

amb la por arrapada a la pell.

Hem fugit despullats, hem esbalçat records,

i el passat l’enterrem als Pirineus.

França és tota grisa i tota blava;

grisa dels llargs sorrals alçats per tramuntanes,

blava del mar immens inaccessible,

tornaveu dels gendarmes de lladruc mesquí

que borden: Allez, allez, allez...

Filferros espinosos barrant el camp d’Argelers

m’esgarrinxen el cor com l’argelaga.

He guardat els colors a la capsa dels fils

que porto amagada a la butxaca de l’ànima,

i un terròs del meu hort que servo encara

al palmell constret de la mà enutjada.

El joiell del meu ventre germina

la tendra llavor de l’hora perfectiva.

Sebollit el país, prohibida la parla,

tancades les comportes del retorn,

el mal tracte em fereix les cavitats.

El cos gràvid, feixuc, la pensa mutilada,

avortats els anhels, foraviat l’amor;

¿em queda solament la por del batec dèbil

que es gesta tement la llum?

¿O bé, estic gestant l’esperança del somni

que es belluga dins d’aquest clos damnat?

Les llàgrimes caient impotents humitegen

la màrfega atrotinada,

l’únic arrop que em queda del desarrelament.

Enmig del desesper pareixo l’alba.

Sorra, sang, aigua, dolor,

crit, plor, vida.., mortalla.

Tot en un instant.

Nascut el fill, la fam, el fred...

La mort, l’única sortida!

Embolcallat de mar,

allibero la nit dels seus ullets d’estrella.

Montserrat Altarriba