dijous, 14 d’abril de 2016

SOLIDARITAT si us plau!


Avui em podeu trobar als Cinemes Girona de Barcelona, que juntament amb l'AVVAAPSJ farem un passi de l'audiovisual "El Llegat de la Maternitat d'Elna"

Després hi haurà un col.loqui per intentar visualitzar el paral.lelisme entre l'èxode republicà i l'actual.
De com l'any 1939 una jove mestra suïssa, Elisabeth Eidenbenz, obria una maternitat a Elna, salvant  d'una mort segura 597 infants dels camps de concentració francesos.

Avui continuen havent-hi moltes Elisabeths, com els voluntaris de Proactiva Open Arms.

I una manera d'ajudar i sumar-nos a les accions que estan fent, és venir!
Perquè  la recaptació de les entrades d'avui es destinaran  íntegrament per a ells.

I els que no puguin assistir, poden contribuir en una simbòlica fira 0 que estarà a la vostra disposició a la guixeta dels cinemes.

divendres, 18 de març de 2016

Ens ha deixat un altre biberó: Mossèn Ballarín


Així és com el recordaré, amb el seu batí, fumant el "montecristo" i un somriure als llavis, que es tornava sorneguer quan parlava de la política.
El vaig anar a veure per si em volia escriure el pròleg del llibre "115 dies a l'Ebre". I carai si el va escriure! Va haver-hi estopa per a tothom! Per en Negrín, l'Azaña, en Lister...

...jo hi era i sé com eren!... m'explicava amb passió. No perdonava que la República hagués enviat tanta jovenalla a morir.
Vam parlar dels fets històrics del 38, de la Batalla de l'Ebre, dels biberons i també de la política actual.
Tot va lligat... em deia. Del passat van quedar coses que no es van tancar bé i ara ens retorna, però hi tinc fe que ara sí que ho sabrem fer bé!

Parlant amb ell s'aturava el temps perquè la seva conversa t'embolcallava i et feia entrar en el relat de manera intensa.
De tant en tant parava de parlar i et mirava de fit a fit per comprovar que seguies el fil, i aleshores reia feliç.

I quan marxaves encara et recomanava: ara passeja una mica per Gósol...va bé per ordenar les idees...

Gósol, Ballarín, biberons, Ebre... tot això he pensat quan he sabut que ens havia deixat.

Mossèn, fins a sempre!



dissabte, 27 de febrer de 2016

Torna "La Maternitat d'Elna" en teatre




A partir del dia 4 de març fins el dia 13, torna La Maternitat d'Elna al teatre Eòlia (Bailèn, 23)
Dimarts fins dissabte a les 20,30h i el diumenge a les 19h.

Hi haurà funcions especials els dies:
-8 de març, dia Internacional de les dones treballadores amb col.loqui posterior.
-10 de març, amb una funció en benefici de Proactiva Open Arms, ONG de socorristes de Badalona, que ajuden a salvar vides dels refugiats que arriben a les costes gregues. Col.loqui posterior amb Anna Forés de Open Arms.

Jo hi seré en els dos col.loquis

Per a comprar entrades, és interessant fer-ho de manera anticipada perquè es preveu que serà un èxit. I també perquè tenen descomptes importants.
Tarifes especials per a grups i estudiants

Per reserves i informació: 933 192 397 




dilluns, 15 de febrer de 2016

Quan la pau és més cruel que la guerra

Aquests dies he escrit el pròleg d'un llibre que sortirà aviat a la llum. "MAS DURA SERÀ LA PAZ" darrer premi Romà Planas i Miró de Memorials Populars de la Roca del Vallès.

El concepte PAU és tan relatiu... sobretot després d'una guerra, perquè la pau pels vençuts comporta sovint un preu molt alt.

Rellegir el manuscrit m'ha fet reflexionar molt, i no he pogut evitar els paral.lelismes amb la campanya "Los XXV años de Paz" de Franco.
Tinc al cap imatges dels arxius dels afusellaments del Camp de la Bota. Una de les fitxes dels executats "Extremista CNT-FAI" justificava l'afusellament amb una frase curta, molt curta però molt explicita: "Indigno de vivir en la nueva España"


L'activitat d'execucions al Camp de la Bota va continuar fins  a l'any 1953 amb més de 1.700 morts.
Una pau plena de morts.

També he recordat una conversa que vaig tenir amb l'Elisabeth Eidenbenz.  M'explicava que després de l'etapa de la Maternitat d'Elna, ja instal.lada a la Viena soviètica just acabada la guerra,  veia com els russos violaven a les dones austríaques perquè eren dones dels vençuts.
Llegeixes memòries d'aquells soldats per entendre el perquè

...Recordo una dona alemanya, restant despullada després de violacions massives. Ara sento llàstima, però no la sentia en aquell moment... Penses que va ser fàcil perdonar els alemanys? Odiàvem veure les seves cases blanques, netes i intactes. Amb roses. Volia que sofrissin. Volia veure les seves llàgrimes...

I podríem anar repetint la mateixa seqüència en totes les guerres: Els Balcans, Txetxènia, Síria...

La paraula PAU hauria de ser sagrada, més enllà del poder humà. Hi ha deus que  vulguin fer-se-la seva?


dijous, 11 de febrer de 2016

Arrenquem de nou




Desprès de quasi 1 any sense bellugar aquest blog (Twitter i Facebook han robat protagonisme) he decidit que aquesta finestra torni a ser un enllaç potent per explicar sentiments, emocions, pensaments...no només meus, sinó també de molts lectors i persones que vaig trobant, que vaig coneixent, i que volen compartir amb mi tot el seu bagatge.

Molts de vosaltres m'heu acompanyat a les sortides històriques de "La Maternitat d'Elna", "115 dies a l'Ebre" o "el Silenci dels Telers", i per tant, sovint m'heu fet confiança en explicar-me retalls del vostre passat que d'una manera o altra us lliga al meu relat.

"...el meu avi va estar a Argelers...i el fred, la gana, els polls eren presents en el seu record..."
...el meu pare era de la lleva del biberó...mai explicava res. Ara entenc perquè no parlava... perquè feia massa mal...
...la meva mare treballava 14 hores i només tenia 12 anys... en una colònia..."

Sóc una privilegiada per la feina que tinc, per poder apropar-me i escoltar una i mil històries.

Fa poc un noi  va fer-me una descripció perfecte:
...tu ets una col.lecionista d'històries...
va dir-me, i em va fer somriure. Però després va continuar, i vaig acabar plorant.

...Quan has explicat que la sala de parts de la Maternitat d'Elna es diu "Marruecos" m'ha fet mal, ho he trobat injust.
Hauries de parlar amb algú del museu perquè canvïin el nom.
Perquè  d'exilis hi entenc. Jo també vaig haver de marxar del meu país, de "Marruecos".  No t'explicaré perquè vaig marxar, és massa llarg... però sí que vull que sàpigues que vaig arribar a Espanya dins un camió amb més gent.
Ens ofegàvem, ens faltava l'aire...i de menjar ben poc, quasi res. No em surten les paraules... em van fer mal...
Podràs canviar això de "Marruecos" de la Maternitat d'Elna?...



dissabte, 20 de desembre de 2014

LLIBRES DEDICATS PER REGALAR

 Un llibre dedicat és un regal pensat per algú molt especial.

Afegiu la "C" de Cultura a altres "C" (colònies, corbates, etc) i sigueu més originals.

Els llibres dedicats us arriben fins a la bústia de casa vostra sense despeses, ben embolicats i personalitzats

Podeu demanar-los a: llibresdedicats@gmail.com


Encara hi sou a temps!!



dimarts, 25 de novembre de 2014

Clavells vermells per dignificar la memòria




Ahir vam encetar una nova modalitat de sortides històriques:

2 dies per fer la ruta d'Exili.

El dissabte ens vam moure per l'eix Figueres-la Vajol per seguir la pista de El Setè Camió. 
I el diumenge vam continuar pel museu de l'Exili (MUME), Argelers, Cotlliure i Elna.

En 48 hores van passar mil anècdotes. Des de buscar l'or perdut d'en Negrín al voltant de la mina de la Vajol, fins veure plegats el partit del Barça a l'hotel de Figueres. 
I a l'endemà resseguir aquell mar fosc de l'exili, tot esperant entrar en la claror de la Maternitat d'Elna.  
I tot serveix per cohesionar el grup, crear lligams i compartir emocions.

El grup era de Vandellòs, excepcional!!
Sobretot quan davant delmar d'Argelers tothom va deixar el seu clavell vermell en memòria dels exiliats. 

...pel pare... jo li deixo un clavell vermell i me'n porto una pedra de la platja en record del lloc...

...esmicolo  aquest clavell en mil bocins perquè el vent s'emporti tots els trossets...

...porto tot lo dia pensant amb el pare...i ara ves, estic trepitjant la mateixa sorra... 

...el vermell del clavell destaca entre tanta grisor des records tristos que tenim de tots aquells que no van tornar...

...per a tu, avi...


I així tothom anava desgranant els seus particulars records davant d'aquell mar, mentre jo comptava 60 segons de silenci per posar solemnitat a  la memòria.

Amics de Vandellòs, gràcies!!!

dimecres, 29 d’octubre de 2014

Adolescents a la Maternitat d'Elna


Noranta alumnes del PIUS FONT i QUER de Manresa em van acompanyar ahir a la Maternitat d'Elna.
Noranta!!

Jo em pensava que no podria retenir l'atenció de tots, però aquesta història no deixa indiferent a ningú, i asseguts a les escales de la vella maternitat es va fer un silenci respectuós  mentre desgranava aquell exili de mares republicanes.

De totes  les experiències al voltant de la difusió de la Maternitat d'Elna, segurament compartir-la amb els adolescents dels instituts de casa nostra,  és la més gratificant.

Al final de la sortida, quan ens acomiadàvem, una noia se'm va apropar i em va dir:"...només una paraula: gràcies!"

Gràcies a vosaltres!!! que doneu sentit a la meva feina.

dilluns, 27 d’octubre de 2014

la Maternitat d'Elna torna al teatre

El llibre  La Maternitat d'Elna s'ha convertit ja en un clàssic. Només així s'entén la seva permanència en les llistes de llibres mes venuts, i  continua sent el fil conductor de moltes de les meves sortides d'exili.

En el seu dia va arribar als escenaris teatrals, de la mà de Rosa Galindo,amb la companyia GALILEI. I aviat podrem explicar novetats del projecte cinematogràfic. (lo bo és fa esperar...)

Mentrestant, us podem anunciar que pel proper dia 17/12 s'inicia la reposició de l'obra teatral fins el dia 23/12.

Si algú s'ho va perdre en el seu moment, ara pot aprofitar per anar-hi amb preus ajustadissims:

- 18€ tarifa normal
- 12€ tarifa per a grups (mínim10 persones)

Podeu fer ja les vostres reserves al 93.319.23.97 o entrades.plataforma@gmail.com

Recomanadíssim!!