divendres, 18 de març de 2016

Ens ha deixat un altre biberó: Mossèn Ballarín


Així és com el recordaré, amb el seu batí, fumant el "montecristo" i un somriure als llavis, que es tornava sorneguer quan parlava de la política.
El vaig anar a veure per si em volia escriure el pròleg del llibre "115 dies a l'Ebre". I carai si el va escriure! Va haver-hi estopa per a tothom! Per en Negrín, l'Azaña, en Lister...

...jo hi era i sé com eren!... m'explicava amb passió. No perdonava que la República hagués enviat tanta jovenalla a morir.
Vam parlar dels fets històrics del 38, de la Batalla de l'Ebre, dels biberons i també de la política actual.
Tot va lligat... em deia. Del passat van quedar coses que no es van tancar bé i ara ens retorna, però hi tinc fe que ara sí que ho sabrem fer bé!

Parlant amb ell s'aturava el temps perquè la seva conversa t'embolcallava i et feia entrar en el relat de manera intensa.
De tant en tant parava de parlar i et mirava de fit a fit per comprovar que seguies el fil, i aleshores reia feliç.

I quan marxaves encara et recomanava: ara passeja una mica per Gósol...va bé per ordenar les idees...

Gósol, Ballarín, biberons, Ebre... tot això he pensat quan he sabut que ens havia deixat.

Mossèn, fins a sempre!