L'exposició ART i GUERRA de Ca l'Arenas de Mataró prorroga un any més

fotografies Neus Pinart

Ahir encetàvem la primera conferència dins el marc de l'exposició ART I GUERRA de Ca l'Arenas de Mataró.
El tema era El Setè Camió, donat que un dels capítols del llibre i el seu final està fortament vinculat amb la salvaguarda del patrimoni artístic durant la Guerra Civil espanyola.
La conferència va estar seguida amb molta atenció pel nombrós públic assitent, cosa que confirma que la Història interessa a la societat civil.
Al final, una molt bona notícia. L'exposició permanent ART i GUERRA ha tingut una excel.lent acollida, rep moltes visites i ha despertat l'interès d'altres municipis perquè sigui itinerant.
Davant d'aquest èxit, es va decidir prorrogar un any més la seva estada a Ca l'Arenas.
Amb tot, no espereu el darrer dia per anar a visitar-la.
Val la pena, i no patiu si us quedeu estona llarga enganxats al tema. Preveient-ho hem posat tamborets per anar llegint còmodament...quedareu atrapats!!
ja m'ho sabreu dir!

l'obra de teatre La Maternitat d'Elna a Mataró

Per fi arriba a Mataró l'obra de teatre La Maternitat d'Elna. És el 12 de febrer a la Sala Cabanyes.
Després de la representació hi haurà un col.loqui amb els actors i responsables del projecte teatral.
Us espero!!

els passadors de persones encara avui

Amb el llibre Contrabandistes de la Llibertat vaig descobrir com persones, que feien de passadors, es jugaven la vida per creuar un territori portant de la ma a altres persones que els calia fugir clandestinament.
Ahir, en la presentació que vaig fer del llibre a Santa Margarida de Montbui, un assistent a l'acte va fer una reflexió molt interessant. Va dir que encara avui hi havien passadors moderns, on el perill no eren ni els nazis ni la muntanya, sinó els camps sembrats de mines.
Ells coneixen on han de posar els peus...per arribar a la llibertat. Però a vegades la mina esclata, com en la fotografia, i el passador perd la vida.
Vaig pensar una vegada més que la Història serveix també per fer reflexions sobre el present i entendre que el gènere humà no aprèn.
Continuen havent camps de refugiats, nens que es moren i mines que exploten.

mirar una mica més enllà....

Fotografia del blog de l'Eva

Avui he descobert que tinc seguidors del blog que no coneixia, i aprofito el post per donar-vos la benvinguda i les gràcies per voler compartir plegats aquest trosset de món virtual.
Justament, mentre recorria els perfils dels seguidors i dels seus blog, he trobat una fotografia en el blog de l'Eva, que m'ha impactat molt.
Ahir, parlant amb un avi de la guerra civil em deia que no tot és el que sembla, que cal observar les coses dues vegades, i més quan parlem de la complexitat d'una guerra.
Avui, quan he vist la fotografia de l'Eva, no m'he pogut ressistir en copiar-la per la seva bellesa i sobretot per el missatge implícit que porta. Com deia l'avi d'ahir: no tot és el que sembla...
Gràcies Eva.

p.d. veieu alguna cosa més que camells?
podeu senyalar amb el dit on estan els camells?

Més enllà de la Maternitat d'Elna

fotografia de l'obra de teatre La Maternitat d'Elna, amb Rosa Galindo interpretant a Elisabeth Eidenbenz

Comencem un nou any i quasi ja no queden dies de vacances.
Avui he engegat l'ordinador després de dies de desconnexió, sense mails, ni blogs, ni trucades de móbil...però cal tornar a la feina i enceto un nou any, el 2010, amb molta il.lusió.
El nou projecte, ara que Contrabandistes de la Llibertat ja marxa sol, és el nou llibre Més enllà de la Maternitat d'Elna, biografia d'Elisabeth Eidenbenz
El llibre va sorgir quan la mateixa Elisabeth Eidenbenz em va dir ...la Maternitat d'Elna és un capítol de la meva vida...
De seguida vaig pensar que seria molt interessant saber que havia fet abans i després. I així va néixer el projecte.
Han estat hores de gravacions amb ella, fent preguntes, a vegades sense resposta, i altres descobrint una nova Elisabeth que no podia ni imaginar.
Tot plegat serà el nou llibre, segurament amb el títol Més enllà de la Maternitat d'Elna.
Sortirà pels voltants de Sant Jordi, però si voleu un tastet:
...el meu pare era molt rigoròs amb els procediments de la vida, però jo, la petita de sis germans, necessitava fer-me a mi mateixa. Va ser així com vaig marxar a Dinamarca per treballar com a mestra dins l'estructura del Servei Civil Internacional. Allà em vaig sentir lliure de pensament, d'acció, era jo, el que pensava jo i prou...allà va néixer la meva vocació d'ajudar a les persones que tenim més a prop...tenia 22 anys, era jove, amb ideals i em menjava el món...