diumenge, 11 de novembre de 2007

Setanta anys mes tard, el bunquer d'en Negrin torna a l'activitat



Més de tres-centes persones van omplir el búnquer d'en Negrín, a la Vajol, per la presentació del llibre EL SETÈ CAMIÓ.
Fosquejava quan pel camí que porta al búnquer sorgien llumetes intermitents entre els arbres. Cada llum era una persona amb la seva llanterna com cuques de llum. Un cop arribats en el búnquer, era com entrar en el túnel del temps. Sonava la cançó "a las barricadas" mentre tothom prenia seient. HI havia des d'ancians de 90 anys cap amunt, fins a vells republicans, historiadors, empordanesos del territori, amics...i un munt de persones que veia per primera vegada.
Mentre esperavem a la Directora del Memorial Democràtic, la Sra. Bono, un crit aïllat: "Visca la República" va posar tothom en situació.
Vaig anar desgranant la història i el secret del Setè Camió enmig d'un silenci sepulcral. Només el xiulet de la tramuntana que bufava fora trencava el ritme de la narració.
Si hi ha vida després de la mort, segur que Negrín estava assegut entre els assistents, encuriosit per saber si sabríem desxifrar el seu secret més ben guardat.
Entre el públic, els fills del Tinent Blasi, l'heroi del Setè Camió. M'escoltaven amb l'emoció continguda, i vaig pensar que el seu pare, oficial de la República, va portar el seu compromís vers uns ideals fins a les darreres conseqüències. De fet, homes com ell eren el veritable tresor de la República.
Vaig veure llàgrimes...i jo que em pensava que haviem deixat enrera les emocions de la Maternitat d'Elna.
Però un dels assistents va dir-me: ...el teu llibre continua la mateixa línia...perquè està amarat de tristesa, la tristesa d'una derrota injusta.