El SIlenci dels Telers a Terrassa

Avui tanquem la primera ronda de presentacions del llibre El Silenci dels Telers, arribant ja a Nadal amb 3 edicions al darrere. Això és tot un èxit! i si ha estat possible és gràcies a tots els lectors i amics que heu posat el llibre dins el rànking dels favorits per regalar per aquestes festes.

I per celebrar aquesta 3º edició, ens reunim avui, a les 19h,  al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya de Terrassa (Rambla d'Egara, 270).

La convocatòria és per presentar el llibre, una vegada més, i per explicar també el perquè d'aquest recorregut fulgurant de vendes de El Silenci dels Telers  en només 3 mesos.
Em ve molt de gust reflexionar en veu alta de les emocions de molta gent quan parlem de telers, i d'aquell passat de colònies, fàbriques i fabriquetes.
Us voldria explicar sentiments de lectors que m'han fet posar la pell de gallina, que m'han deixat sense paraules mentre m'explicaven el seu passat, recuperat tot llegint El Silenci dels Telers. 

Quan escric l'original, i el rellegeixo, a vegades penso ...hi haurà algú a l'altra banda d'aquestes lletres que llegiran el que escric? qui serà? com pensaran? ...
I quan el llibre està als aparadors de les llibreries, ja no hi ha marxa enrere. I els lectors llegeixen, reflexionen, i aleshores t'arriben, com onades... senyals, missatges... i t'adones que el llibre es mou entre la gent i els seus sentiments.

En aquests tres mesos, he paït totes les emocions  que m'han arribat en les presentacions, he ordenat cartes d'antigues teixidores, mails que m'han enviat lectors anònims. I a casa meva començo a tenir un petit museu del tèxtil amb regals que la gent m'ha fet del seu propi bagul dels records. Bitlles, llançadores, fils, boles de cotó...que m'ajuden a configurar un món tèxtil, del qual quasi no en queda rés.

En definitiva, un bagatge que m'ha vingut regalat amb El Silenci dels Telers, difícil d'explicar amb mots perquè són sentiments amb estat pur.

Avui, a Terrassa, intentaré explicar-ho.