Estic ja escrivint les darreres pàgines del 115, el meu nou llibre sobre la Batalla de l'Ebre.
És un llibre explicat pels qui hi van ser, sovint sense l'objectivitat necessària perquè cadascú recorda el que va viure i veure, explicat més amb el cor que amb el cap, però amb l'autenticitat que van patir-ho en pròpia pell.
Alguns dels seus relats fan posar els pels de punta, altres t'emocionen, i algunes vegades fins i tot et fan riure. Però sempre et fan reflexionar del perquè d'aquella batalla.
Com aquest testimoni d'en Manolo
...a ver, en aquella època pocos eran los que sabian nadar. Y subir en una barca, madre mia... eso si que era un espectaculo. Todos se sentaban en el mismo lado y aquello empezaba a balancearse que ya se veia venir la tragedia...
Como se pretendia ganar esa batalla, con un rio de por medio y con esos marineros de agua dulce...eso estaba perdido desde el principio, vaya hombre, si lo se yo que estuve...
Veient aquesta barca fent aigües, podria ser una metàfora del que seria el final de la Batalla de l'Ebre.
El 115 el trobareu a primers d'octubre a totes les llibreries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada