Historiadora de professió, per devoció, per vocació, amb passió, amb vehemència, amb intensitat. Això comporta que sigui una historiadora poc convencional...i també perquè m'agraden les històries de les persones anònimes, històries menudes, d'herois que no surten en els manuals d'Història, històries que mai faran història...o potser si.
dilluns, 10 de febrer del 2014
en memòria de Maria Garcia
70 anys separen les dues fotografies. Són l'Elisabeth Eidenbenz i la seva fidel amiga Maria Garcia, una mare d'Elna que va quedar-se a la Maternitat d'Elna després de parir, per ajudar. I així va encetar-se una gran amistat entre les dues dones.
La Maria Garcia, nascuda a un poblet d'Almeria, estava a Barcelona quan va començar la Retirada cap a França.
Ella, enmig d'aquella riuada de gent, va anar a parar als camps de concentració francesos, i al saber que estava embarassada, va donar llum a la maternitat de la "señorita Isabel" a un nen preciós, en Felipe.
La Maria va estar-se a casa meva uns dies després de l'homenatge que li van fer des del Memorial Democràtic l'any 2006. D'ella recordo la seva veu càlida, i les seves "tortitas de maiz", que ens feia amorosament cada matí.
Avui m'ha arribat la notícia de la seva mort, i m'ha vingut al cap el retrobament de les dues amigues, ara ja per fi sense més separacions.
Descansa en pau, Maria. Des de casa nostra sempre et recordarem


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada