diumenge, 23 de setembre del 2007
adreça desconeguda
Aquesta nit he començat i he acabat de llegir el llibre "Adreça desconeguda" de Kressmann Taylor.
Són poques pàgines, 76, i amb lletra grossa.
Mai havia trobat una millor síntesi de l'explicació del nazisme, del perquè els alemanys del 1933-1934 van quedar atrapats per la seducció de Hitler.
El llibre és la correspondència de dos amics, un jueu de San Francisco i un alemany de Munic.
Amics de l'ànima, com germans...
Poc a poc l'alemany justifica la dolorosa necessitat de purgar els jueus.
Com diu literalment:
...et parlo amb tota franquesa si et dic amic meu que no t'he estimat per la teva raça, sinó malgrat la teva raça...i al cap i a la fi el problema dels jueus només és un incident...el que compta és el renaixement d'aquesta nova Alemanya de la ma del seu gentil lider...
La resta continua amb un ritme in crescendo de dolor contingut per ambdues parts fins que un dia una carta és retornada. El motiu: "adreça desconeguda"
El final, en part previsible i en part inesperat. S'ha de llegir.
A mi m'ha recordat una escena de la pel.licula CABARET de Bob Fosse, quan en una festa campestre un noiet ros amb ulls blaus canta l'exaltació dels valors de la raça ària.
Avui, diumenge gris i plujós, recomano la lectura i la pel.licula.
És una bona manera de saber història i entendre moltes coses.
Assumpta
Són poques pàgines, 76, i amb lletra grossa.
Mai havia trobat una millor síntesi de l'explicació del nazisme, del perquè els alemanys del 1933-1934 van quedar atrapats per la seducció de Hitler.
El llibre és la correspondència de dos amics, un jueu de San Francisco i un alemany de Munic.
Amics de l'ànima, com germans...
Poc a poc l'alemany justifica la dolorosa necessitat de purgar els jueus.
Com diu literalment:
...et parlo amb tota franquesa si et dic amic meu que no t'he estimat per la teva raça, sinó malgrat la teva raça...i al cap i a la fi el problema dels jueus només és un incident...el que compta és el renaixement d'aquesta nova Alemanya de la ma del seu gentil lider...
La resta continua amb un ritme in crescendo de dolor contingut per ambdues parts fins que un dia una carta és retornada. El motiu: "adreça desconeguda"
El final, en part previsible i en part inesperat. S'ha de llegir.
A mi m'ha recordat una escena de la pel.licula CABARET de Bob Fosse, quan en una festa campestre un noiet ros amb ulls blaus canta l'exaltació dels valors de la raça ària.
Avui, diumenge gris i plujós, recomano la lectura i la pel.licula.
És una bona manera de saber història i entendre moltes coses.
Assumpta
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada