la Fira de Frankfurt

Avui moltes persones em preguntaven si no havia anat a Frankfurt, per allò que els escriptors desplaçats amb la delegació del govern de la Generalitat han estat curosament seleccionats i restringits.
Sempre he vist l'ampolla mig plena i per tant penso que els escollits finalment, podran representar molt be, no només les lletres, sinó tota la nostra cultura.
Amb tot, voldria dir que mai m'he sentit escriptora. La meva professió és historiadora, i en tot cas, he intentat posar per escrit allò que he trobat i penso que val la pena explicar.
Res més, cap més pretensió.
No obstant, us explicaré una anècdota que va relacionat amb l'ofici d'escriure, sigues escriptora oficial o no.
En una diada de Sant Jordi, va tocar-me anar a signar "Maternitats d'Elna" a la llibreria ONA de Barcelona. Hi havia un munt d'escriptors, tots molt coneguts i de vàlua, que esperaven el seu torn.
Jo entre ells em sentia una mica fora de lloc.
Tots anavem desfilant per la taula presidencial on els propietaris de la llibreria ONA ens donaven la benvinguda i el torn per prendre la paraula davant el públic assistent.
A mi em tocava entre "L'àvia Remei", una senyora simpatiquíssima que fa llibres sobre cuina, i una altra escriptora que no diré el nom per educació.
L'escriptora en questió, molt coneguda, va dir en veu alta i clara que es negava a participar en una taula rodona on hi havia bacallaneres (es referia a l'àvia Remei perquè el seu darrer llibre tractava de receptes vàries sobre el bacallà) i altres professions que no tenien l'estatus d'escriptors.
Làvia Remei i jo ens vam mirar i només ens va sortir una riallada que va contagiar a totes les persones que ens escoltaven.
L'escriptora famosa es va aixecar i va sortir dignament de la sala.
Des d'aquell incident a vegades m'he preguntat qui és escriptor? neix d'un mateix? ho decideixen els lectors? les editorials? cal escriure molts llibres per aconseguir la categoria d'escriptor? i si no que li preguntin a l'autor de "l'Esglèsia del Mar".
Ara, en ocasió de la Fira de Frankfurt, no ens han convidat ni a mi ni a la bacallanera, però a l'escriptora famosa, tampoc.
I aixó em demostra que a Frankfurt s'està fent bona feina.

Assumpta