diumenge, 18 de novembre de 2007

Igualada, com a casa


Ahir vaig fer la tercera presentació del SETÈ CAMIÓ a Igualada, a la llibreria Llegim?.
Feia fred, com arreu del país, però dins aquesta llibreria hi havia el caliu per sentir-te com a casa. I així, enmig d'amics i amigues, vaig anar explicant aquesta història sobre secrets inconfessables.
Al final, una sorpresa d'aquelles preparades amb afecte i ganes; una caixa de lingots...de xocolata¡¡
Si la Maternitat d'Elna va proporcionar-me l'oportunitat de fer bones amistats, el Setè Camió és el pretext per a trobar petits tresors entre les persones que m'escolten.
Una vegada més, gràcies, moltes gràcies.
I una mostra de l'empenta que tenen les seves propietaries, Concepció i Isabel, és que ja han anunciat una sortida cap a la Vajol per conèixer de prop la història.
Serà el febrer, data conmemorativa de retirada i d'exili. Per tant, igualadins/ines, prepareu la bufanda per fer la ruta de l'exili i del Setè Camió.
interessats: Llibreria Llegim.

2 comentaris:

Mar ha dit...

Va ser una alegria per a mi poder compartir tota la història i anècdotes que ens vas explicar sobre el procès de creació del Setè Camió.
T'haig de dir que diumenge vaig començar a llegir el llibre i avui estic a punt d'acabar-lo...
Penso que és molt diferent de la Maternitat d'Elna però que si em fèssin triar entre un dels dos no sabria per quin decidir-me! ;)
La Maternitat és carregat de sentiments i, per a mi, és un llibre molt dur. En canvi el Setè camió és una història intrigant i plena de secrets que fa que no puguis deixar la lectura fàcilment.
A més a més, alguns dels aspectes que vas comentar dissabte i que trobem en el llibre (les obres d'art que havien de partir cap a Mèxic) m'ha fet recordar d'un dels treballs que vaig fer quan cursava el doctorat en Història de l'Art sobre una pintora anomenada Carme Cortés. Va ser una artista vinculada a la República i el seu marit va ser el darrer alcalde de Barcelona Jaume Aiguadé. Part de les seves obres també apareixien en un dels vaixells que havien d'anar cap a Mèxic. Ella s'exilià a aquell país i fundà la Universitat d'Art de MOnterrey...
Em va fer molta gràcia poder relacionar aquest tema amb una petita part del Setè Camió. Una història fascinant sense cap mena de dubtes...

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Mar:
moltes gràcies per la teva opinió.
El Setè Camió està a l'alçada de les espectatives segons els comentaris que m'arriben i això és molt engrescador.
Ja em diràs quan acabis el llibre,
una abraçada,
Assumpta