Ahir al vespre plovia a les comarques tarragonines, divendres...segurament tothom estaria fent el sopar d'empresa per cel.lebrar el Nadal...no pintava massa bé la conferència.
Però quan vaig arribar a Torredembarra vells amics amatents amb la nostra història més propera ja m'esperaven a l'entrada del poble.
Amb tot, la sorpresa més gran va ser descobrir el lloc on s'havia de fer la presentació del meu llibre, El Setè Camió: Era un edifici gran i majestuós, il.luminat, i estava acaronat per totes les cases del barri antic. Era el Castellnou de Torredembarra. Vaig quedar impressionada de la seva bellesa.
A la fotografia podeu comprovar com estava fins fa pocs anys i com està ara.
L'interior, encara més bell que la seva façana.
El palau és una mostra importantíssima del Renaixement italià a Catalunya. L'estil del palau és de l'escola del Camp de Tarragona i l'edifici és atribuït als Blai, família d'arquitectes que també va construir la façana del palau de la Generalitat a Barcelona.
Va ser començat a construir el 1565 per Lluís d'Icart, senyor de la vila de Torredembarra.
L'edifici va ser projectat com una residència-fortalesa que dominés la població. Per aquest motiu es va construir al punt més alt de la vila i flanquejat per quatre torres que s'integraven dins el recinte murallat
Actualment el palau és la seu de l'ajuntament de la vila, el qual l'ha restaurat. En general, la majoria de castells i palaus no han tingut aquesta sort.
Tot un privilegi poder parlar entre aquelles parets tan plenes de Història.
I un regal de darrera hora. A Torredembarra vaig trobar el fill d'un dels conductors d'aquells camions que portava l'or de la República. No era el setè camió i conservava el resguard de l'or entregat, però és una peça més del nostre trencaclosques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada