"Amb els crits de – Ale, Ale – i paraules mal sonants i tot sent acompanyats i vigilats per soldats negres del Senegal, va arribar a la platja de nit i a punt d´alba va veure la gernació estirada per terra, alguns tenien fet un clot a la sorra per tal d´estar una mica més protegits, al migs del sorral, uns tubs clavats amb una simple bomba feia de fon de aigua, (salobre clar) a la vora del aigua era el lloc per fer les necessitats, quasi tothom tenia diarrea per l´efecta de l´aigua.
És cridaven noms per poder-se trobar, se sentien gemecs de dolor, gent de totes les edats amb poca o no tanta salut, ferits i gent que morien, dintre del camp se volia o intentada posar orde no era estrany que alguns grups potser més disciplinats i organitzats fessin valdrà amb violència un cert estatuts.
Formats en files de quatre i agafats de la mà, anaven a prop dels filfarrats, on un camió repartia un pa, ja et pots imaginar la cridòria, empentes i cops per poder tenir un tros més d´aliment, lo més cruel fet per els Francesos era la rampinya continuada, a més, el qui feia intent d´escapar aquells soldats senegalesos pegaven amb la culata del fusell, o disparaven trets, moltes persones van morir."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada