divendres, 7 de desembre de 2007

Memòria Oral

En Joan, blogaire, em passava en un comentari de post el record i malsons que tenia el seu pare d'Argelers. No calen més paraules.

"Amb els crits de – Ale, Ale – i paraules mal sonants i tot sent acompanyats i vigilats per soldats negres del Senegal, va arribar a la platja de nit i a punt d´alba va veure la gernació estirada per terra, alguns tenien fet un clot a la sorra per tal d´estar una mica més protegits, al migs del sorral, uns tubs clavats amb una simple bomba feia de fon de aigua, (salobre clar) a la vora del aigua era el lloc per fer les necessitats, quasi tothom tenia diarrea per l´efecta de l´aigua.

És cridaven noms per poder-se trobar, se sentien gemecs de dolor, gent de totes les edats amb poca o no tanta salut, ferits i gent que morien, dintre del camp se volia o intentada posar orde no era estrany que alguns grups potser més disciplinats i organitzats fessin valdrà amb violència un cert estatuts.

Formats en files de quatre i agafats de la mà, anaven a prop dels filfarrats, on un camió repartia un pa, ja et pots imaginar la cridòria, empentes i cops per poder tenir un tros més d´aliment, lo més cruel fet per els Francesos era la rampinya continuada, a més, el qui feia intent d´escapar aquells soldats senegalesos pegaven amb la culata del fusell, o disparaven trets, moltes persones van morir."

3 comentaris:

JRoca ha dit...

La fotografia posa els pèls de punta i el relat deixa el cos i la ment en un estat estrany, allò va ser molt dur.
Salut

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

JRoca. si, realment podem aproximar-nos una mica per entendre aquell infern, però ems embla que ens quedem curts.
una abraçada,

Africa ha dit...

Malgrat tot, val la pena que no caigui en l' oblit.El més dur és constatar que no n' aprenem...les guerres continuen.