dimarts, 18 de desembre de 2007

noves generacions


Ahir vaig donar una conferència a l'IES Banús de Cerdanyola del Vallès. El tema era la Maternitat d'Elna i els valors pedagògics d'aquesta història.
A l'acabament vaig demanar als alumnes assistents que aprenguessin de la solidaritat, la generositat, el pacifisme de l'Elisabeth Eidenbenz, la protagonista de la Maternitat d'Elna, doncs si aprofitaven aquests valors podien millorar el nostre futur dins un mon malmès.
La seva reflexió però va ser: ...si el mon està malament és per culpa de la vostra generació...la vostra herència no podia ser pitjor...i ara la responsabilitat és nostra per redreçar el rumb.

Doncs això, Reflexionem tots plegats. S'accepten comentaris.

7 comentaris:

Africa ha dit...

Assumpta: Em costa creure que t' hagin dit això després del que els deuries explicar...tinc l' esperança que d' altres joves tinguin una reacció més emotiva i solidària.De fet, però, a la foto fan cara de passotes.

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Africa: crec que van per la via fàcil: eludir responsabilitats. Amb tot, vaig tenir molt bona impressió d'ells, atents, respectuosos i concienciats amb la recuperaciño de la memòria històrica.
Però en quan els hi demanes que s'arremanguin...

Striper ha dit...

I tu creus que tenen raó, no se?

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Striper. estem on estem en aquest mon amb els valors fonamentals sota mínims, conseqüència de molts errors acumulats.
Però els joves haurien de ser conscients que ells tenen el futur de tots a les seves mans, i que no cal salvar vides com l'Elisabeth Eidenbenz, o anar a l'altra punta de mon per fer d'ONG, sinó ser generós, solidari...amb el qui tens al costat, amb el company de classe, amb un familiar, etc.
Si cada nano d'ahir fes això amb la seva proximitat més immediata, ja hauriem fet un gran pas.
petons

digue'm ariadna ha dit...

Crec que la solidaritat, com dius, comença en el nostre dia a dia, que no cal anar-se lluny. Crec que cal saber estar i mirar als ulls, i veure que potser, el del costat, necessita una mirada, un somriure, ser abraçat o ser escoltat, i aquí comença tot. Però... en part, entenc el que aquests adolescents van dir, després d'escoltar-te i ser correctes durant la xerrada: és com la mare que porta el nen a l'escola, fa tard i creua en vermell, un detall sense importància, però que el nen veu, i un dia pot repetir i no entendrà perquè la mare el renya si ella ho fa. Es troben una sèrie de coses que els hi venen donades per generacions més grans, i se'ls demana que ells no ho facin, quan veuen que aquestes generacions no s'han mogut massa per evitar-les o canviar-les. Sempre m'han agradat els indis americans, i en la carta de Seattle, el gran cap fa una reflexió que sembla haver-se oblidat: la terra no és de la generació present, sinó que és per les generacions futures...
... Una abraçada

Africa ha dit...

Vaig sentir, a la ràdio, un comentari que anava d' una manera semblant al del cap indi però més nostrat.Anava un pagès a plantar uns arbres joves i un company força més jove li deia:"vos no els veureu pas grans,aquests arbres"i el pagès li va respondre"Quan vaig nèixer, ja n'hi havia d'arbres, algú els deuria haver plantat molt temps abans"....

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Ariadna:tots tenim herències, bones i dolentes.
Els fills, quan són petits, dels 5 als 12 anys sobretot, són un fidel reflexe dels pares que tenen. Si són maleducats, despotes, cruels...mires els seus pares i veus una desatenció cap als seus fills brutal. Si veus nanos alegres, carinyosos, responsables, al darrera hi ha uns pares aents amb la seva educació, tot i que sempre hi ha excepcions.
Però aquest és l'inici de la persona, i després venen els inputs de collita pròpia, puntuals, que ens fan reflexionar i que ens acaben de situar en aques món.
Personalment puc dir que després de conèixer de primera ma la història de la Maternitat d'Elna, on he pogut "tocar" la generositat i la solidaritat, crec que sóc una mic millor com a persona, i això em passa als 49 anys.

Africa: per descomptat que plantar la lalvor avui és preparar el fruit per demà. La mateixa Elisabeth va treballar amb la llavor del futur: els nadons. I no és una frase feta, sinó una reflexió d'ella mateixa, però quan me la va dir vaig entendre la seva filosofia en que un treballa no per un mateix, sinó per tota la humanitat.

petons