dijous, 21 de febrer de 2008

Ceret


Ahir, quan feia el meme, una de els preguntes era que faria si fos multimillonaria. vaig dir comprar espai (pis, apartament o el que sigui) a Cadaquès, Donosti i Venezia.
M'havia deixat Ceret.
Avui he estat a Ceret i no recordava el plaer de passejar entre els ses carrers estrets i les places petites coronades de plataners monumentals.
Em tocava presetnar el Setè Camió en el Museu d'Art Modern, però he arribat d'hora.
Perdem entre els seus habitants i escoltar el francès del sud, seure en una de les cadires del Café Central amb aquell sol que feia avui quasi de primavera, i dinar un bon maigret ha estat el millor de la setmana.
Després, en una sala plena de gom a gom del Museu, he presentat el Setè Camió, amb la particularitat que en aquesta població era la primera parada que feien els quadres després d'aquella fugida d'Espanya.
Encara he trobat vells ceretans que recordaven el pas dels camions que anaven cap al Castell d'Aubry, punt de concentració per tot el Patrimoni Espanyol.
Al final de la conferència han sorgit nous testimonis d'or passat i or robat.
I es que el Setè Camió més que un punt final d'una història, és un punt d'inici.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Assumpta!
Una curiositat la xerrada de Ceret la vas fer en català?

Me n'alegro que hagi arribat la calma, avui vaig a veure l'obra.

Aquesta setmana he vist a la premsa un tio que busca l'or nazi i està perforant amb una màquina bestial per un poble alemany.

Salut!

CARLES d'Igualada

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Hola Carles,
la conferència la vam fer en bilingue, en català i en francès .
Espero que us agradi l'obra.
Ja em diràs.
una abraçada,
Assumpta

Anònim ha dit...

Doncs la veritat em va agradar ja que les actrius i l'escenografia estaven molt bé, però li faltava alguna cosa per fer arribar a l'espectador el mateix que al lector. Suposo que també és díficil fer-ho.
Tot i així me n'alegro que al final s'hagi pogut veure al meu poble ja que per uns dies em pensava que no arribaria a fer-se amb l'embolic que hi havia.
Total, des de fora valoro positivament que es faci difusió del que va passar al nostre país al final de la guerra, ja sigui per mitjà d'un llibre o d'una obra teatral.
Salut!
CARLES

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.