dimecres, 26 de març de 2008

Homenatge a Josep Benet


Josep Benet va ser dels pocs que malgrat haver perdut la guerra, decideix quedar-se
De fet, va poder marxar a l'exili, però no ho va fer. Després de la Guerra Civil, Josep Benet va optar per quedar-se a Catalunya i, com ell mateix va dir alguna vegada, dedicar la seva vida a la resistència política i cultural. I és que, Josep Benet es va posar la toga per defensar nombrosos demòcrates que van haver de passar pels tristament famosos tribunals d'ordre públic, els TOP, i pels encara més temuts tribunals militars.
Com a activista cultural i com a creient, format a l'escolania de Montserrat i als jesuïtes, Benet, el 1947, va organitzar les festes populars d'entronització de la Mare de Déu de Montserrat, la primera manifestació catalanista de masses en temps del franquisme, on va penjar una senyera elaborada de forma rudimentària quan aquest símbol estava totalment prohibit.
Ja en el camp de la política, Benet, que havia militat a Unió Democràtica, va ser un dels molts companys de viatge del PSUC, els comunistes catalans. El 1977, en les primeres eleccions democràtiques posteriors a la dictadura, Benet va formar part de la coalició Entesa dels Catalans. Va ser el senador més votat de tot l'Estat, amb 1.300.000 vots. També va formar part de la comissió que va redactar l'Estatut de Sau.
A proposta del PSUC, tot i subratllar el seu perfil independent, el 1980 va encapçalar la llista d'aquest partit a la presidència de la Generalitat. No va guanyar, però els resultats obtinguts pels comunistes catalans van ser els millors de la democràcia.
Quatre anys al Parlament van ser suficients perquè Benet tingués clar què volia fer: deixar la política activa i dedicar-se a la seva passió, la història. Ja com a historiador, va ser nomenat director del Centre d'Història Contemporània i va escriure nombrosos textos pels quals va ser premiat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i la Medalla d'Or de la Generalitat.
Concretament, l'any 1961 va ser guardonat amb el premi Joan Maragall per l'Institut d'Estudis Catalans. El 1996 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, i el 2000, la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Bona tarda, Sra. Montellà.
Primer de tot, voldria donar-li l'enhorabona per la seva feina com a escriptora i encoratjar-la a seguir escrivint llibres com "La Maternitat d'Elna".

Em dic Cristina, i actualment estic estudiant segon de Batxillerat a l'Escola Pia de Granollers. No fa gaire va venir a fer-nos una xerrada sobre "La Maternitat d'Elna", ja que nosaltres estàvem tractant el tema de l'exili.
Haig de confessar-li que la xerrada em va encantar, i vaig decidir llegir el llibre. La veritat és que no vaig perdre el temps, en absolut.
A més a més, mesos més tard, amb l'escola, vam anar a visitar la maternitat. Va ser un moment força maco, i d'aquells que es recorden sempre. Alhora, que m’envoltava de totes aquelles fotografies d’infants, també recordava d’una manera especial tota la història que vostè mateixa narra.
Actualment, un grup de companyes i jo estem fent un treball sobre la memòria històrica que també recull, evidentment, la història de la maternitat. És per aquest motiu pel qual contacto amb vostè.
Si pogués ser, ens agradaria comptar amb la seva ajuda. Així doncs, ens agradaria fer-li una petita entrevista per incloure dins del treball, i així poder aconseguir una opinió personal sobre algú que de veritat coneix el tema tractat.

Li adjunto el meu correu electrònic per a que, si pot, contacti amb mi i em digui què en pensa de tot plegat:
csansponseti@hotmail.com
Moltes gràcies per la seva atenció.
Atentament,
Cristina.
P.D.: Perdó per escriure aquest comentari aquí. Sé que està fora de lloc, però realment no sabia com enviar-te’l.

L'Espolsada llibres ha dit...

Cristina, el millor homenatge que se li pot fer a en Benet es veure com gent jove reivindica la memòria.
Assumpta la teva feina recull els fruits.

Mireia ha dit...

Estic d'acord amb L'espolsada. El fet que la gent més jove estigui disposada a no oblidar i a cercar és gràcies a feina de gent com tu

Africa ha dit...

Assumpta:Em van agradar molt les paraules de Jordi Pujol:" T' en vas amb la motxilla plena,amb la feina ben feta.."Darrerament ens estan deixant puntals de la nostra història.Sort dels que quedeu per recollir totes les històries i memòries!

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Cristina,
encantada de treballar amb vosaltres. T'escric directament al correu electrònic.
moltes gràcies.

Mireia, l'Espolsada i Africa: és veritat, cada vegada que veig un jove que para l'orella i que s'atura a reflexionar després d'una xerrada meva, és el millor regal que em poden fer.
Des de fa temps porto a la cartera una petita nota d'una adolescent de Mataró que vaig deixar-me corpresa amb les seves paraules escrites a corre-cuita en un tros de paper i que va deixar-me en el parabrises del cotxe.
Diu així: "feia temps que no pensava, que no plorava, que no vivia, només estava...avui amb la Maternitat d'Elna he començat a sentir que sortia d'aquest forat. Gràcies."

Anònim ha dit...

Bona nit, Sra. Montellà.

Ja tinc l'entrevista a punt.
Quan vulgui, contacti amb mi i li entregaré un exemplar.

Si pogués ser, hauria de tenir l'entrevista abans del divendres, ja que, en principi, entregaré el treball durant aquesta setmana.
Sé que som dilluns, i li he dit amb molt poc temps...
Acostumo a deixar les coses per l'últim moment...

Perdó per totes les molèsties, i gràcies pel seu oferiment, de veritat.

Correu electrònic: csansponseti@hotmail.com

Atentament,
Cristina Sans

lola ha dit...

Assumpta, en nom de totes les persones que vam assitir a la conferència del divendres de Mollet, moltes gràcies, sobre tot per l'emoció que ens vas transmetre.
El dissabte serem 35 persones a Elna.
El cert que volen que tornis. Si et sembla be, potser cap a la tardor podries tornar, aquesta vegada per parlar-nos del setè camió.

lola ha dit...

Assumpta, en nom de totes les persones que vam assitir a la conferència del divendres de Mollet, moltes gràcies, sobre tot per l'emoció que ens vas transmetre.
El dissabte serem 35 persones a Elna.
El cert que volen que tornis. Si et sembla be, potser cap a la tardor podries tornar, aquesta vegada per parlar-nos del setè camió.

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Lola,
encantada de tornar a Mollet, realment va ser molt especial doncs hi havia una franja d'edat en les dones que anava des de molt joves a àvies, i a totes ens unia el mateix lligam, que era la nostra condició de dones.
una abraçada,