dimecres, 21 de maig de 2008

el dia 8 de juny, tothom que vulgui acompanyar-nos, a l'Hivernacle


Aquests dies molta gent m'ha preguntat si la trobada de les Elnes el dia 8 de juny era exclusivament per elles.
Doncs a tothom els he dit que pot venir qui vulgui, sense límit de noms ni edat, i que només reservarem les Elnes per la fotografia. Però m'han sorgit dos casos curiosos.
Ahir vaig rebre una trucada d'una mare amb una filla amb el nom d'Elisabeth, en honor a la nostra heroina particular, i em preguntava si també podia venir a fer-se la fotografia, perquè el motiu de la crida també l'afectava a ella...
Avui, he rebut un mail d'una dona embarassada que porta a dins seu una petita Elna...i que també desitjava venir.
Us adoneu de la força que agafa aquesta trobada?
Quan he acabat de llegir aquest mail m'he emocionat veient com podem avançar donant-nos les mans.
Som incapaços d'aturar guerres i conflictes armats però no per això hem de desistir en intentar-ho de nou.
Històries com la trobada d'Elnes em fa reflexionar que encara hi som a temps si a aquestes petites Elnes els hi expliquem el perquè de tot plegat.
Potser quan siguin grans recordaran aquesta fita i això les ajudarà a encarar un mon millor.

4 comentaris:

Mireia ha dit...

Apa Assumpta, no et queixaràs de com respon la gent a la trobada!!

Glòria ha dit...

Aquest cas últim... m'ha arribat, preciós!!!
Sembla l'ecografia del meu fill de fa 20 anys.
Un petó, Assumpta.

Marta Grau ha dit...

Hola Assumpta!

Em dic Marta Grau i sóc amiga desde petita de l'Anna que escriu al Bloc: Viure a Estocolm. He llegit el teu comentari al seu bloc i curiosament tinc a part de l'Anna una coneguda que té una nena d'uns dos anys que es diu ELNA. Estic intentant localitzar-la i fer-li arribar la data de la Trobada i que pogui contactar amb tu a través del mail.

Meritxell de Fàbregas i Torner ha dit...

Des de la sèrie el Compte Arnau de TV3 i el paper d’Elna fet per l’Ariadna Gil vaig dir-me que si mai tenia una filla es diria així , llavors, tan sols era una adolescent. Més endavant, vaig descobrir la història de la Maternitat d’Elna , però sobretot, el paper rellevant de l’Elisabeth Bidenbenz i com una dona, per ideals, conviccions i sobretot moral, va ser capaç de salvar tota una generació de nens/es perduts .... I és que sense ella, aquesta odissea no s’hagués escrit mai. Aquesta fita històrica, no cal oblidar que sóc néta d’exiliats republicans, va fer-me decidir encara més pel nom d’Elna si mai tenia una nena....

La Setmana Santa de l’any passat, quan ja estàvem a la recerca d’un/a fill/a, de tornada de Carcassone vaig voler parar per visitar la Maternitat, però estava tancada. Tanmateix, l’emoció d’estar-hi davant i de pensar en el miracle de la vida i la bondat entre aquelles quatre parets em va emocionar.... Quatre fotos d’aquell dia plasmen aquesta emoció...

Avui, estic embarassada de cinc mesos i mig i el destí a volgut obsequiar-me amb una Elna ... em sento molt feliç i afortunada per portar una nena al món i sobretot per donar-li aquest nom... un nom és per sempre, i dirà molt de la meva filla.... per això, no em val només que m’agradi sonorament, o perquè és curt, vull que signifiqui alguna cosa important. Aquest gest, és un petit homenatge a tots aquells nens/es que no van ser salvats; a tots els infants d’Elna; a la protagonista d’aquesta història, l’Elisabeth, pel seu coratge i valentia; a tots els republicans que van creure perdre-ho tot, menys la dignitat humana i, sobretot, perquè en la consciència de tots evitem tanta i tanta misèria a través de les guerres.

També vull aprofitar per felicitar l’Assumpta Montellà pels seus dos llibres, per la valentia de fer públic i accessible a molta gent aquestes veritats de la nostra història recent que, sovint, alguns volen tapar amb el vel del pas del temps. Gràcies!

Finalment, voldria saber si, les no nascudes, però ja presents, (la meva Elna ja belluga amb força dins meu) també podem afegir-nos a la crida del 8 de juny. Seria tot un plaer poder participar en aquesta crida, al cap i a la fi la meva nena portarà aquest nom en honor a tot aquest capítol de l’èxode dels republicans, a la desfeta de la guerra i a un cant per l’esperança, perquè és l’últim que es perd quan tot està perdut perquè, al cap i a la fi, sempre queda, en algun racó de món, una bona persona que fa possible la llum. Estaríem molt agraïdes de poder ser-hi....

Meritxell de Fàbregas
St. Vicenç de Castellet, 26 de maig de 2008