dilluns, 26 de maig de 2008

la carta d'una embarassada que també vindrà a la convocatòria de les Elnes. I ja són 48 nenes les confirmades¡¡


De fet, són 44 més dues embarassades que porten l'Elna encara dins la panxa, i 2 Elnes que estan lluny i no podran venir. Una a Alcarràs i una altra a Estocolm. Les dues ens han enviat una fotografia perquè malgrat la distància d'una manera o altra surtin a la fotografia col.lectiva.
Reprodueixo la carta que he rebut de la mare embarassada perquè penso que explica perfectament el sentiment d'aquesta trobada.

Des de la sèrie el Compte Arnau de TV3 i el paper d'Elna fet per l'Ariadna Gil vaig dir-me que si mai tenia una filla es diria així , llavors, tan sols era una adolescent. Més endavant, vaig descobrir la història de la Maternitat d'Elna , però sobretot, el paper rellevant de l'Elisabeth Bidenbenz i com una dona, per ideals, conviccions i sobretot moral, va ser capaç de salvar tota una generació de nens/es perduts .... I és que sense ella, aquesta odissea no s'hagués escrit mai. Aquesta fita històrica, no cal oblidar que sóc néta d'exiliats republicans, va fer-me decidir encara més pel nom d'Elna si mai tenia una nena....

La Setmana Santa de l'any passat, quan ja estàvem a la recerca d'un/a fill/a, de tornada de Carcassone vaig voler parar per visitar la Maternitat, però estava tancada. Tanmateix, l'emoció d'estar-hi davant i de pensar en el miracle de la vida i la bondat entre aquelles quatre parets em va emocionar.... Quatre fotos d'aquell dia plasmen aquesta emoció...

Avui, estic embarassada de cinc mesos i mig i el destí a volgut obsequiar-me amb una Elna ... em sento molt feliç i afortunada per portar una nena al món i sobretot per donar-li aquest nom... un nom és per sempre, i dirà molt de la meva filla.... per això, no em val només que m'agradi sonorament, o perquè és curt, vull que signifiqui alguna cosa important. Aquest gest, és un petit homenatge a tots aquells nens/es que no van ser salvats; a tots els infants d'Elna; a la protagonista d'aquesta història, l'Elisabeth, pel seu coratge i valentia; a tots els republicans que van creure perdre-ho tot, menys la dignitat humana i, sobretot, perquè en la consciència de tots evitem tanta i tanta misèria a través de les guerres.

També vull aprofitar per felicitar l'Assumpta Montellà pels seus dos llibres, per la valentia de fer públic i accessible a molta gent aquestes veritats de la nostra història recent que, sovint, alguns volen tapar amb el vel del pas del temps. Gràcies!

Finalment, voldria saber si, les no nascudes, però ja presents, (la meva Elna ja belluga amb força dins meu) també podem afegir-nos a la crida del 8 de juny. Seria tot un plaer poder participar en aquesta crida, al cap i a la fi la meva nena portarà aquest nom en honor a tot aquest capítol de l'èxode dels republicans, a la desfeta de la guerra i a un cant per l'esperança, perquè és l'últim que es perd quan tot està perdut perquè, al cap i a la fi, sempre queda, en algun racó de món, una bona persona que fa possible la llum. Estaríem molt agraïdes de poder ser-hi....

Meritxell de Fàbregas

2 comentaris:

Mar ha dit...

Una carta preciosa, gràcies per mostrar-la Assumpta!

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Mar,
a mi també va emocionar-me
una abraçada,
Assumpta