Les vacances meves han estat plenes de retalls d'episodis i converses de passadors recollides dies abans d'enclaustrar-me. No he tingut massa temps per a badar i pel dolce farniente perquè la data per entregar l'original del llibre dels passadors sempre està present.
Però he treballat a gust, recopilant testimonis, reflexionant sobre el que vam parlar, malgrat que també he tingut malsons després d'una trasncripció que estava fent d'un passador.
Ell m'havia explicat, amb poques paraules, els assots rebuts en un dels interrogatoris dels nazis...el fuet era de cuir i ens pegaven amb assots seguits que haviem d'anar comptant en alemany. Si t'equivocaves o tardaves massa en dir en veu alta el número, tornaven a començar...
Aquest relat i d'altres, m'han fet reflexionar en quan si cal escriure amb detall aquest horror, tal i com expliquen els seus protagonistes.
Penso que la violència soferta d'aquest tipus i el seu record ha de mantenir-se en un estadi íntim, de cada persona, i no em veig capaç de fer públic tot el que he escoltat aquests dies.
Podré explicar, també amb poques paraules, els assots i l'arrancada d'ungles...però no puc anar més enllà perquè em fa vergonya que l'ésser humà hagi assolit aquest grau de sadisme tan refinat que mai hauria imaginat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada