divendres, 5 de setembre de 2008

els gossos de la Gestapo



Les vacances meves han estat plenes de retalls d'episodis i converses de passadors recollides dies abans d'enclaustrar-me. No he tingut massa temps per a badar i pel dolce farniente perquè la data per entregar l'original del llibre dels passadors sempre està present.
Però he treballat a gust, recopilant testimonis, reflexionant sobre el que vam parlar, malgrat que també he tingut malsons després d'una trasncripció que estava fent d'un passador.
Ell m'havia explicat, amb poques paraules, els assots rebuts en un dels interrogatoris dels nazis...el fuet era de cuir i ens pegaven amb assots seguits que haviem d'anar comptant en alemany. Si t'equivocaves o tardaves massa en dir en veu alta el número, tornaven a començar...
Aquest relat i d'altres, m'han fet reflexionar en quan si cal escriure amb detall aquest horror, tal i com expliquen els seus protagonistes.
Penso que la violència soferta d'aquest tipus i el seu record ha de mantenir-se en un estadi íntim, de cada persona, i no em veig capaç de fer públic tot el que he escoltat aquests dies.
Podré explicar, també amb poques paraules, els assots i l'arrancada d'ungles...però no puc anar més enllà perquè em fa vergonya que l'ésser humà hagi assolit aquest grau de sadisme tan refinat que mai hauria imaginat.

22 comentaris:

Isabel de Llegim...? ha dit...

Hola Assumpta. Benvinguda desprès d'unes merescudes "vacances".
Et trobavem a faltar!.
Amb el que expliques, entenc que tinguessis malsons, no ni ha per menys.
Quan veiem escenes de tortura en pel.licules sempre ens sembla que alló és impossible que passi realment, però com sempre, es compleix aquella dita que "la realitat sempre supera la ficció".
Entenc la teva reflexió sobre si cal escriure els detalls de l'horror que van patir moltes persones, ja han patit prou com per haver-ho de tornar a recordar, però és que si no s'explica, de la manera mes delicada possible sense ferir mes a les persones que ho van viure en pròpia carn, hi haurà gent que encara es pensarà que aixó nomès passa o va passar a la ficció.
Costa molt d'entendre com hi han hagut i encara hi han persones que poden ser tan cruels i sàdics amb els seus iguals nomès perquè no pensen el mateix, perquè han nascut en un lloc i no un altre i podriem afegir un llarg etc...
De ben segur que el teu llibre enS farà reflexionar de nou sobre el comportament humà, desitjant i tenint el convenciment que la pau i el respecte entre les persones és possible i ha de ser una REALITAT.
Amb el coneixement cert de tot aquest horror no podem permetre que aixó passi mai més.
Una abraçada

Africa ha dit...

Assumpta: Acabo de llegir" El caçador d' estels "d' en Khaled Hosseini, un afganès que viu a Califòrnia.Explica la història de dos nens afganesos l' un fill d'un home ric, l'altre un servent d'una classe inferior.Una bonica i colpidora història d'amistat i lleialtats.Arrenca el 73 i va explicant la guerra que hi van viure.Escruixidor el relat,la tremenda crueltat d'un guerra dels nostres dies.No n'aprendrem mai?
Té raó la Isabel, has d' explicar el que va passar,malauradament no és ficció.Una abraçada

L'Espolsada llibres ha dit...

Fa estona que vull dir alguna cosa, però és que em quedo sense paraules de veure que contínuem reproduint les selvatjades més grans... sempre penso que no pot ser, però sí un cop més la realitat supera la ficció. Davant la brutalitat, educació. Davant el mal, cultura. I sobretot memòria per procurar no caure en els mateixos errors una i altra vegada.
Àfrica si llegeixes Mil sols esplèndids del mateix autor hi ha moments que se t'estremeix el cos.

Joana ha dit...

Entenc que ha de ser molt dur, però crec que és important fer saber què va passar, sobretot per els que encara ho neguen...
I descansa un xic dona!!
Ptonet

Africa ha dit...

Fe,ja et vindré a buscar el llibre.Per descomptat que pensava llegir-lo.

digue'm ariadna ha dit...

... Puc imaginar-me la situació que descrius. Escoltar de la viva veu dels seus protagonistes aquestes vivències, que durant molt de temps havien estat guardades entre els seus records, convertir-les en paraula escrita i treure-les a la llum, és una qüestió molt delicada i una gran responsabilitat. Per a tots és necessari saber i conèixer què va passar, però la recerca dels mots capaços de mantenir el difícil equilibri entre la brutalitat viscuda i la vida actual de tots aquells que ho van viure, és una tasca que comporta una gran sensibilitat, respecte i cura, una tasca gens senzilla...
... Una forta abraçada...

Glòria ha dit...

Deu se impressionant escoltar això i, haver de discernir fins on pots explicar...
Espero notícies teves del projecte que tenim entre mans.
Un petó i benvinguda.

Assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Realment la dificultat és trobar els mots precisos per descriure l'horror i el sadisme sense caure en una barroera descripció de les tècniques de tortura. Per exemple, els mots "nit i boira" de macabre significat pels nazis, són també paraules belles.
Els nazis eren grans amants de la música clàssica. Torturar i matar seguint la cadència de les notes de les Walquiries no s'ho va inventar F.Ford Coppola.
Peró per a mi la preocupació més gran és que els joves que llegeixin aquests mots, no en faci un mal ús.
És tan seductor el poder de la violència....

Vicenç Marquès i Sanmiquel ha dit...

La nostra estimada, apreciada i benvolguda Assumpta, ja la tornem a tenir entre nosaltres després d'unes merescudes vacances, que sembla ser que no han estat talment així. Han estat unes vacances de treballar molt. Ha fet descans de explicar-nos coses al seu bloc! Res més!
L'Assumpta no pot parar mai! No sé pas d'on treu tanta energia per estar sempre aquí i allà cercant, preguntant i remenant, tot allò que li servirà per tornar a recrear-nos la vista i encongint-nos el melic, llegint un altre llibre històric d'aquí a quatre dies.
Ens tornarà a fer posar la pell de gallina? Ens tornarà a fer emocionar fins el punt de plorar a llàgrima viva com ha succeït en altres llibres d'aquesta nostra gran historiadora i escriptora?
Ens emocionem pels trists fets que ens conte, i per la manera que té l'Assumpta de contar-nos les verídiques i esfereïdores històries, que uns no massa llunyans avantpassats nostres van haver de sofrir, per culpa de la incomprensió humana.
Endavant Assumpta! Ànims per acabar aquest llibre que parla de «Els Passadors»! Explica'n-s'ho tot per cru que sigui, amb aquesta narrativa tan planera i amb tan ric vocabulari que empres, que a totes i a tos ens agrada tant.
No puc parlar per totes i tos els que l'admirem, però per mi mateix sí, i dic, sense voler donar-li cap tipus de pressa que, per a mi, les màquines impressores del seu proper llibre ja haurien d'estar traient fum!

Un munt de petons i abraçades de retrobamnet, i al teclat!

Africa ha dit...

Assumpta,ja veus que hi ha unanimitat.Segur que sabràs trobar les paraules adients per a explicar-ho tot.Una abraçada

assumpta ha dit...

Hola des d'Andorra.
aquesta tarda tinc hora amb el Sr. Eduard Molner, que en l'època que ens ocupa va ser segrestat per la gestapo en territori andorrà. Un fet molt excepcional si tenim present la neutraltiat d'Andorra i que va fer moure tota la diplomàcia andorrana, espanyola i francesa. Com diuen els andorrans, ja m'han avisat que per entendre la seva història dins el context de la IIGM, tinc que mirar-m'ho des de dins, des de la perspectiva de país neutral.
Veurem que diu el Sr. Molner dels nazis.
De moment, us passo un tastet que vaig recollir ahir mateix d'un altre passador de la Seu d'Urgell. En JOan Català.
Quan li vaig preguntar com era la gestapo, va contestar-me amb mirada de murri:...eren "bona gent"...
quan més endavant ja parlavem de les dificultats en territori espanyol, va sortir dins el relat la Guardia civil, i recordant la frase d'abans, em diu sorneguer: aquests també eren "bona gent"...
Quan arribi aquest vespre a casa, faré un post nou per explicar les darreres novetats sobre passadors.
Em desanima una mica quan veig que hi ha tantes coses que podria explicar sobre passadors...que quan més conec sobre el tema, més m'adono que no en se res...
Em falta encara dos passadors de Perpinyà, un maqui de l'Ariège, un passsador de Girona i un altre de Sant Pere de Torellò.
Veurem quan entregaré l'original...

Vicenç Marquès i Sanmiquel ha dit...

Totes i tots els que seguim, admirem, estimem, i volem a l'Assumpta ens hauríem de reunir i posar-nos sota les seves sàvies directrius per ajudar-la a la recerca de tot el que li manca per acabar aquest fabulós i impactant llibre que està escrivint, ja sigui, recollint-ne dates, dades, fets, noms i llocs, que li poguessin anar bé.
Em sembla que el temps se li tira al damunt, i va molt justa per poder lliurar en les dates convingudes amb l'editorial, l'original de l'obra.
Si és que hi ha retard, però, l’editorial sabrà comprendre-ho i amb el bon fer que ha demostrat sempre, aviat ens posarà a l’abast el tan esperat llibre.
De moment, deixem-la fer. l’Assumpta és molta Assumpta, i se’n sortirà airosa de qualsevol entrebanc. Pensem que ella sempre diu que la tasca que fa la fa molt de gust. I quan una cosa es fa de gust i amb ganes com ella fa, gairebé es pot dir que tot ha de sortir a les mil meravelles.

Africa ha dit...

Ja m' imaginava que no havies anat a comprar perfums,sucre,xocolata o a reposar a Caldea.....Anims!

Assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Vicenç
moltes gràcies pel teu suport. Com tu dius, la feina feta des de la vocació és molt agraïda i l'esforç d'aquestes darreres setmanes es fa amb molt de gust.
Suposo que l'editorial podrà esperar un parell de setmanes més, perquè he trobat un parell de fils per estirar...

Africa:
aquest matí per un problema d'agendes i malentesos, m'he trobat amb un espai de 6 hores a Andorra sense saber que fer.
Havia quedat amb el Sr. Molner a les 11 del matí i per problemes vàris, m'ha retardat la visita fins la 5 de la tarda.
Quan he sortit al carrer, a la gran avinguda de la Mare de Deu de Meritxell, plena de botigues, m'he atordit. Gairebé mai disposo de 6 hores seguides per a no fer res.
He badat una mica mirant aparadors, però de seguida m'he atabalat.
He pensat en agafar el cotxe i anar.me'n muntanya amunt però tenia el cotxe molt ben aparcat...feia calor, hi havia molta gent...
He passat per davant de Caldea¡¡¡ però m'ha fet mandra compar-me un banyador...
fins que he arribat davant la Biblioteca Nacional d'Andorra. Com no se m'havia passat pel cap abans.
Han estat 6 hores ben aprofitades.
He escrit el comentari del blog que hi ha més amunt, he baixat correu, he llegit temes locals sobre passadors,...i el més important. He conegut dues bibliotecàries fantàstiques, que curiosament em coneixien pel Setè Camió però no en sabien res de la Maternitat d'Elna.
Els hi he fet cinc cèntims i de seguida m'han ofert la biblioteca per presentar la maternitat d'Elna a Andorra.
Finalment, les 6 hores m'han passat volant..., tant, que quasi faig tard a la meva cita de les 5 de la tarda.
El Sr. Molner de 91 anys, però molt ben portats, m'ha explicat històries sobre passadors, de com el van segrestar la Gestapo, de com va poder tornar...
el record del seu relat m'ha acompanyat tot el viatge de tornada.
Ara, ja estic a casa, però abans d'anar a dormir, volia agrair-vos a tots els seguiment i el vostre recolçament.
En referència a la violència i al sadisme dels interrogatoris, veig que hi ha una tendència a voler saber que passava dins els calabossos de la Gestapo.
Intentare trobar les paraules per explicar.ho tot sense necessitat de descripcions morboses. M'agradaria trobar els mots acurats que expliquin la mirada d'un passador quan recorda aquells moments...els mots precisos per definir el somriure trist d'un fill de passador que comparteix amb mi el record de la darrera mirada del pare enmig dels homes de la Gestapo quan el van detenir...trobar els mots ajustats per no anar més enllà de la línia que fa mal a aquells que m'han fet confiança...
i tot, sense deixar-me res perquè la bèstia del feixisme no torni a bategar.

Moltes gràcies amics.
Bona nit.
Bona nit.

Vicenç Marquès i Sanmiquel ha dit...

Dius Assumpta que has trobat un parell de fils per estirar. Molt bé. Però estic segur que amb dos fils no en tindràs prou. Per quedar-te tranquil·la hauràs d'aconseguir tota la «tela».
I en quan a les paraules que has de cercar per explicar segons quins horrors, estic plenament convençut que les trobaràs. Tingués tan clar jo els sis nombres de la primitiva com tu tindràs en trobar les paraules escaients!

Una abraçada i bona nit Assumpta!

Vicenç

Joaquim ha dit...

Bona nit.

Després de ser un lector del teu blog i dels teus llibres, crec que disposes de la suficient delicadesa com perque la descripció de les diverses tortures d'aquells sonats no esdevingui un relat sàdico-morbós per psicòpates. Imagino no obstant que deu ser molt fàcil de dir i no gens fàcil d'aconseguir. Explicar de forma delicada com a un pobre paio li arrenquen les ungles deu ser molt complicat. En tot cas, comparteixo amb la gent que ha fet comentaris la necessitat de reflexar tot el que va passar i, francament, dubto que una persona capaç de tornar a cometre aquest tipus de barbaritats s'acabi llegint aquest llibre: en principi, la teva bibliografia anterior diguessim que no crec que estigui a la tauleta de nit d'un neonazi o similar.

En fí, en tot cas només és la meva opinió.

Ànims amb tot i endavant!!

Assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Vicenç i Joaquim:
ja podeu veure..., les 2,36 h. i sense poder dormir...pensant en tot plegat.
Joaquim, estic d'acord en que els ximples neonazis no llegeixen la maternitat d'Elna, però si m'he trobat en algun IES alumnes que m'han fet preguntes directes sobre com reacionava l'Elisabeth Eidenbenz amb la gestapo, si l'havien torturat o violat.
Buscaven la morbositat, i la morbositat és la part fosca de l'ésser humà disfressada.
El que em fa por són els joves neonazis que disortadament són més dels que ens pensem.
2,44 h. Ara si me'n vaig a dormir, que demà, Diada Nacional de Catalunya, tinc una conferència a les Franqueses del Vallès, i al ritme que porto, no se com sortirà...
Bona nit

Vicenç Marquès i Sanmiquel ha dit...

Doncs a veure Assumpta si t'hauràs de posar un escuradents a cada ull per mantenir-los oberts a l'hora de la conferència!
No sé quantes hores necessites de dormir per quedar descansada, però és veritat, el ritme que portes i potser ara amb aquest neguit dels nazis, no et fan descansar massa i això no és bo per la ment ni per al cos en general.
Hauries de tenir de tant en tant, la sort que vas tenir ahir a Andorra, que vas haver d'esperar-te 6 hores per reunir-te amb el senyor Molner. Aquelles sis hores et van anar molt bé per relaxar-te un xic i reposar d'alguna manera.
Dius que t'ho vas passar molt bé anant a la Biblioteca Nacional d'Andorra, però millor hagués estat que haguessis pogut dormir al menys cinc horetes.T'haguessis llevat com nova!
Que vagi força bé de tota manera la conferència a Les Franqueses del Vallès i bona Diada!

Una abraçada!

Vicenç

Milton ha dit...

Bona nit Assumpta.
GRACIES, pel fantàstic estiu que he tingut gracies a tu. En principi aquest any tocaven vacances de pobre, com la gran majoria, casa, casa, i molta casa. Ja que desprès d’un “ annus horripilis“ divorci, advocats, custodies i moltes despeses, nomes tenia l’opció de vacances a casa.
I ves per on m’acosto a la biblioteca del poble, (cosa que feia molt de temps tenia oblidat), i dins de la vitrina de novetats trobo el teu llibre el Sete camió, li pregunto a la bibliotecària que, que tal aquest llibre i en fa un somriure dient que nassos os passa aquest estiu amb aquest llibre. Que??? li pregunto, i m’explica que no a parat des de que va arribar al poble, dons a llegir, i fet i fotut al dia següent ja el tornava a la biblioteca, la bibliotecària es queda parada i em demana, No t’agrada’t ??? , que??? Al contrari ja l’e llegit, la punyeta es que aquesta nit no he dormit gracies a aquesta escriptora.
Que tens d’aquesta tal Assumpta, i ves per on ja tenia a les mans la maternitat d’Elna i el mateix que amb l’anterior les hores es feien curtes.
Un cop llegits e visitat la mina i la maternitat. I els i he traspassat la passió dels fets als meus fills i gracies a tu uns adolescents ja son amics d’en Negrin, coneixen la mina i admiren a l’Elisabeth.
Gracies per un estiu fantàstic.
Per cert et coneixerem el dia 27, espero que no faltis.

assumpta ha dit...

Bones Milton,
moltes gràcies pel teu correu. Sempre és estimulant saber que hi ha algú a l'altra banda del llibre...
Estic a la teva disposició per si necessites quelcom.
Ahir també em comentaven varies bibliotecàries que el Setè Camió ha estat un dels llibres més sol.licitats d'aquestes vacances.
Referent al dia 27 de setembre, serà un dia molt especial perquè coneixerem una versió de la maternitat d'Elna envoltada de música.
Ens veurem doncs el 27?
Si tens pensat anar-hi ves amb temps suficient doncs la representació serà en la sala del museu de l'exili i les places són limitades.
ens veiem

Africa ha dit...

Ei! què passa el 27?.

assumpta ha dit...

Africa,
el 27 de setembre és l'estrena de l'obra de teatre la maternitat d'Elna en petit format on la música és el fil conductor.
Són un grup provinent de Dagoll Dagom que per fer aquest projecte han creat una companyia, Projecte Galilei.
Avui faré un post per explicar que és exactament, quan és l'estrena, el lloc, l'hora i els diferents municipis per on passaran. Tinc que parlar amb la Teresa Llobet per si interessa a Granollers.
En parlem Africa, perqué tenim una visita pendent a la zona de l'Alt Empordà i justament estrenen el 27 de setembre a la Jonquera, en el museu de l'exili.
Podriem lligar-ho tot, al matí anar al Castell de Figueres, i a la tarda a l'estrena.
Jo tinc que fer una conferència prèvia a l'obra de teatre, per si encara queda algú que no està al cs de la història, i seguidament comença l'obra.
Només puc dir, després de veure els assaigs, que és una petita joia.
En parlem