dijous, 8 de gener de 2009

neu...

La darrera tarda que em quedava de vacances va començar a nevar...feia molt de temps que no veia nevar des d'una finestra de casa meva, amb aquells flocs de neu que sembla que ballen abans d'arribar a terra.
Curiosament, la tarda de Reis estava fent tria de fotografies pel nou llibre de passadors Els contrabandistes de la llibertat. El llibre parla de fred...i de neu...i de llibertat.

... de Catalunya només recordo les muntanyes nevades, el fred i els arbres que lluien penjolls de gel. La neu m'arribava a la cintura i la meva mare em volia ajudar, però el passador no la deixava. Tenia que mantenir la meva sang corporal calenta, deia.
Però va arribar un moment que tot era blanc. Les meves cames, les meves mans, el meu cos...tot era blanc. M'estava començant a congelar i vaig perdre el món de vista.

(Alma Stern quan només tenia vuit anys va passar la frontera pel Pallars l'hivern del 1942, fugint dels nazis)

Aviat us faré cinc cèntims més d'aquest nou projecte, però mentrestant, us deixo una fotografia d'un dels meus racons preferits de casa meva. El meu txoco, com diria la meva amiga basca. Tot nevat...amb penjolls de gel.

14 comentaris:

Clara ha dit...

N'hi ha que esperem el llibre amb moltes ganes.
Felicitas i endavant!

Txaro Barinaga-Rementería ha dit...

Ay amiga! Como si estuviéramos a un paso... Tu txoko del jardín cubierto de nieve y la Concha y las otras playas donostiarras también! ¿Cuándo podremos leer el libro de los pasadores? Nos dejas siempre con la miel en los labios... Muxu bat.

Vicenç Marquès i Sanmiquel ha dit...

Ves qui ho diria que en aquest mateix jardí ens hi varem cruspir no fa gaire unes molt bones mongetes del ganxet i unes delicioses botifarres a la brasa, acompanyat amb bones llesques de pa amb tomàquet, retallons de cansalada i un vinet negre que posava el cos content!
mare de Déu, quanta neu! No me'n ser avenir!

Quan estarà llest el llibre que parla dels passadors, Assumpta?

Una abraçada!

El Vicenç

Assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Clara,
el llibre es presentarà el dia 27 de març, segurament a Barcelona. Falta confirmar el lloc encara però tot apunta que serà en una cèntrica llibreria. Aviat us podré donar detalls de l'hora i el lloc, però encara em cal que, des de l'editorial, em confirmin l'acte. Estàs convidada i així ens coneixerem!!

Txaro, ya ves como està tu txoko de las tumbonas..però dèu-di-do (expresión catalana que no acierto nunca a traducir) como estaba la playa de la Concha, toda nevada)

Vicenç: tornaran els dies en que farem tertúlia sota els immensos roures, però en aquesta zona del Baix Montseny on visc, l'hivern és molt fred, i fins per Sant Josep, el jardí ens el mirem des de la finestra.
Avui mateix, des de casa es veu el Montseny amb neu a vessar...no l'havia vist mai com està avui. Sembla un pastís de nata.
T'espero també el dia 27 de març per la presentació.

petons

Glòria ha dit...

Un imatge molt bonica, Assumpta.
Jo també espero el llibre, ens diràs quan vens a Mataró?
Un petó.

horabaixa ha dit...

Hola Assumpta,

Un plaer la teva visita al meu blog. M'ha agradat la descripció que fas en el teu perfil, referent a les histories de la gent. N'estic segura de que molts ànonims fan història.

Veig que tu també parles de neu. Maques les imatges, macos els teus textos. I si m'ho permets, la traducció del "dèu n'hi dó" seria semblant a el que en castellà és "vaya tela".

Una abraçada

lali ha dit...

Gracies per visitar-me, i pel teu comentari.

La neu , que tant quotidiana ens pot semblar en dies com aquets, calen que coincideixin diversos factors metereologics perque es dongui, i com la natura es tan sabia, cada floc de neu es diferent de l´altre, pero tots amb una estructura i forma PERFECTE.

Jo tambe espero la presentacio del llibre.

Una abraçada

Assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Glòria,
tenim pendent trobar una bona estona per posar-nos al dia.
a veure si vinc a Mataró i ens trobem i puc desitjar-te un bon començament d'any amb dos petons!!

horabaixa: va agradar-me el nom el teu blog. horabaixa, la millor hora del dia, la llum és especial i tot s'atura una mica...sobretot si estàs fora de la gran ciutat.
a les Balears en diuen s'horabaixa amb una sonoritat que enamora.
segur que et seguire les passes.i gràcies per la traducció del dèu-ni-dó!!

Laia: reseguint blogs amics vaig trobar-te i em van agradar els teus escrits. anirem seguint. petons

Africa ha dit...

Reconec que amb això de la neu sóc un "bicho raro".M' encanten les imatges nevades però quan cau pels carrers del meu poble em poso histèrica, només hi veig inconvenients i "pegues", paranoia total!Vès, algun defecte haig de tenir.Bon any a tothom i molt èxit Assumpta!

Vicenç Marquès i Sanmiquel ha dit...

A veure, a veure, a veure Assumpta! És que viviu sempre a la casa on varem fer la mongetada i la botifarrada? No em vas dir que teniu casa al mateix poble de Cardedeu?
Punyefla! Si viviu en aquest temps d'hivern també a la casa de Sant Antoni no m'estranya que us hàgiu de mirar el jardí des de la finestra! Oh, i potser fins i tot des de dins el llit i tapats amb trenta cinc mantes! Refonoll! Quin fred i deu cardar! Com diuen els de Vic!
Au! Tapa't bé i no et constipis que et queda molta feina a fer encara Assumpta!

Petonets i abraçadetes!

assumpta ha dit...

Vicenç,
abans viviem al centre de Cardedeu però des de fa tres anys estem a les afores, a la casa que vam fer la mongetada famosa.
però a dins de casa s'està calentonet, no pateixis.
a partir de mitjans de març, el jardí torna estar actiu.
quan vinguis per l'abril, ja podrem tornar a dinar sota el solet.
petons

Vicenç Marquès i Sanmiquel ha dit...

Ah caram! Això ja és una altra cosa! Si quan vingui a l'abril em puc estirar en una de les gandules que ara han estat plenes de neu, em semblarà que no m'ho puc creure! Com canvien les coses, oi? Ara no m'hi asseuria o estiraria pas!

Petons!

Isabel de Llegim...? ha dit...

Hola Assumpta

Que bonic casa teva amb neu!.
Prenc bona nota de la presentació del llibre el 27 de març, no hi faltaré.
I ja podem anar anunciat que el dia 15 de maig el presentarem Igualada.
A veure si trobem una estoneta per posar-nos al dia. Les d'Igualada t'enyorem.
Una abraçada

Assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Hola Isabel,
a Igualada també nevaria amb força...
aviat faré el calendari del trimestre per a compartir totes les activitats però el dia 27 encara balla perquè diuen des de l'editorial que els divendres no són bons...quan sàpiga el dia exacte el posaré oficialment en el blog.
estarem en contacte,
una abraçada,