neu...

La darrera tarda que em quedava de vacances va començar a nevar...feia molt de temps que no veia nevar des d'una finestra de casa meva, amb aquells flocs de neu que sembla que ballen abans d'arribar a terra.
Curiosament, la tarda de Reis estava fent tria de fotografies pel nou llibre de passadors Els contrabandistes de la llibertat. El llibre parla de fred...i de neu...i de llibertat.

... de Catalunya només recordo les muntanyes nevades, el fred i els arbres que lluien penjolls de gel. La neu m'arribava a la cintura i la meva mare em volia ajudar, però el passador no la deixava. Tenia que mantenir la meva sang corporal calenta, deia.
Però va arribar un moment que tot era blanc. Les meves cames, les meves mans, el meu cos...tot era blanc. M'estava començant a congelar i vaig perdre el món de vista.
(Alma Stern quan només tenia vuit anys va passar la frontera pel Pallars l'hivern del 1942, fugint dels nazis)

Aviat us faré cinc cèntims més d'aquest nou projecte, però mentrestant, us deixo una fotografia d'un dels meus racons preferits de casa meva. El meu txoco, com diria la meva amiga basca. Tot nevat...amb penjolls de gel.