Avui, que és el bicentenari del naixement de Poe, i com un petit homenatge he reproduít un fragment dels "seus" esgarrifosos contes.
Una petita juguesca: algú en sap dir el títol?
Van trucar lleugerament a la porta de la biblioteca i, esgrogueït com un estadant de la tomba, un
domèstic va entrar de puntetes. Les seves mirades eren folles de terror, i em parlà amb una veu trèmula,
escanyada, molt baixa. Què va dir? Vaig sentir unes quantes frases deslligades. Contava d'un crit foll que
havia torbat el silenci de la nit, que tots els criats s'havien aplegat, que havien cercat en la direcció del so; i a la
fi el seu to esdevingué punyentment distint, quan em mormolava d'una tomba violada, d'un cos desfigurat,
amortallat, però encara alenant, encara palpitant, encara viu!
Assenyalà els meus vestits: eren bruts de fang i de grumolls de sang. Jo no vaig dir un mot, i ell
m'agafà gentilment de la mà, que tenia estigmes d'unes ungles humanes. Dirigí la meva atenció cap a un objecte
posat contra la paret; el vaig mirar durant uns quants minuts: era una aixada. Amb un crit vaig saltar cap a
la taula, i vaig aferrar la capsa que hi havia al damunt. Però no tenia força per a obrir-la; i en el meu
tremolor, em va lliscar d'entre les mans i va caure feixugament i es trencà a trossos; i de dins, amb un dring
d'acer, rodolaren algunes eines de cirurgia dentària, mesclades amb trenta-dues petites coses blanques i ebúrnies,
que s'esbarriaren d'ací i d'allà pel paviment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada