diumenge, 13 de setembre de 2009

Avui, tots pendents d'Arenys de Munt


Ahir vaig tenir l'honor d'estar entre els 22 ponents que van donar suport públicament a la consulta popular sobre la Independència de Catalunya.
Com a historiadora, vaig pensar que m'agradaria entrar en un túnel del temps i avançar 100 anys per veure en perspectiva si avui, dia 13, havia estat un dia històric per la Història de Catalunya.
Com a ciutadana de a peu però, vaig tenir la sensació que alguna cosa es començava a bellugar dins la societat civil.
El referèndum d' Arenys, ha acabar sent molt útil i clarificador. D'entrada, ha posat al PSOE, PP i Falange tots junts dins el mateix sac.
També ha servit perquè la premsa estrangera s'estranyi de la tolerància del govern espanyol a l'hora de deixar fer els components de la Falange, amb tics inequívocament feixistes.
Cal que els partits polítics catalans en prenguin bona nota: quan el poble parla, el seu poder no té límits.
S'ha fet molt més País en 3 mesos des d'Arenys de Munt que en 8 anys de tripartit....deia ahir un assistent a l'acte, mentre els membres d'ERC, asseguts a primera fila, miraven cap a una altra banda...
Curiosa reacció vista des de la barrera.

3 comentaris:

Josep Jallé ha dit...

De cançons i alegries

La meva sensació, des de fa uns dies, és que vivim uns moments de plena alegria i corresponsabilització amb tots els anhels de llibertat pel nostre país, aquell que “ ... és tan petit que mai està (el Sol) segur d’haver-lo vist” que va escriure el noi de Verges.
Dissabte l’Assumpta i d’altres estimats companys i companyes de treballs diversos per temptar els camins de ser lliures tenint Estat propi dins la U.E., van esperonar els sentiments que ahir, diumenge, van sortir a flor d’Arenys, de l’Arenys de Munt, de molt amunt.
Ha estat una primera, puntera jornada, del que cal escampar per arreu del país: el dret a decidir el nostre futur com a poble que vol esdevenir lliure de tanta submissió a l’arrogància d’altre Estat, l’espanyol, que ens fa sentir sempre malament pel que volem fer o ens culpabilitza de les seves incapacitats per governar, amb la basarda del “café para todos”. Nosaltres hem de fer realitat aquelles lletres tan futuristes del noi de Xàtiva “ Ja no ens alimenten molles (finançament. Estatut), ja volem el pa sencer (Independència, Estat propi)”. I ..... via fora!, abans de que el desgovern dels espanyols ens arrossegui al forat dels pidolaires internacionals. Som una nació i tindrem un Estat, perquè.... si volem, podrem!.
Josep Jallé i Alari – Cardedeu - El Vallès Oriental

Anònim ha dit...

Gràcies per la vostra generositat al vessar.vos en aquests actes de suport a la iniciativa del MAPA.
Ha servit perquè tot un poble comenci a fremir i desitjo que aquest tremolor s'encomani a tot Catalunya despertant-la de l'ensopiment amb que ens han endogallat uns polítics que han perdut, pel camí, els sentits de la vergonya, del ridícul i el de pertinença a una Pàtria.
Recordo un cartell amb la foto del president Macià, amb dues paraules: Catalans: Catalunya!
Això és el que no recorden o no volen recordar.
Repeteixo les gràcies.
Quim.

assumpta ha dit...

Josep,
crec que hem començat a caminar, però el camí és llarg. Serà la nostra Itaca.
petons

Quim,
gràcies a vosaltres!!!
una abraçada
Assumpta