Ahir vaig tenir l'honor d'estar entre els 22 ponents que van donar suport públicament a la consulta popular sobre la Independència de Catalunya.
Com a historiadora, vaig pensar que m'agradaria entrar en un túnel del temps i avançar 100 anys per veure en perspectiva si avui, dia 13, havia estat un dia històric per la Història de Catalunya.
Com a ciutadana de a peu però, vaig tenir la sensació que alguna cosa es començava a bellugar dins la societat civil.
El referèndum d' Arenys, ha acabar sent molt útil i clarificador. D'entrada, ha posat al PSOE, PP i Falange tots junts dins el mateix sac.
També ha servit perquè la premsa estrangera s'estranyi de la tolerància del govern espanyol a l'hora de deixar fer els components de la Falange, amb tics inequívocament feixistes.
Cal que els partits polítics catalans en prenguin bona nota: quan el poble parla, el seu poder no té límits.
S'ha fet molt més País en 3 mesos des d'Arenys de Munt que en 8 anys de tripartit....deia ahir un assistent a l'acte, mentre els membres d'ERC, asseguts a primera fila, miraven cap a una altra banda...
Curiosa reacció vista des de la barrera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada