Pels veïns del Barri de l'Havana de Mataró

Ahir tenia una cita especial: una conferència en el meu barri de naixement a Mataró. El barri de l'Havana.
Em vaig emocionar només començar quan en Joan, el President i vell amic meu, em va presentar com la filla de la Lola i en Joan. Vaig haver d'empassar una glopada de llàgrimes.
Al davant tenia antics companys del pare del seu equip de petanca, amigues de la mare...i tot d'una em va venir al cap com una seqüència, els meus anys d'infantesa, aquells carrers, els dies passats a l'ermita de Sant Simó quan eren temps de kumbaià i xiruques, aquell mar i la seva olor...
Ja fa molts anys que visc a Cardedeu però ahir vaig enyorar moltíssim les meves arrels mataronines...
La conferència va ser emotiva i amb un deix sentimental que no vaig poder ni voler amagar. Estava enmig de la meva gent, que malgrat la distància i els anys transcorreguts continuen sent una part molt important de la meva vida.
Després de la conferència, amb els membres de l'Associació fèiem balanç dels temps passats (serà que ens fem grans...) i vam arribar a la conclusió que els nostres fills no viuen la vida de la mateixa manera.
Nosaltres, a la seva edat, ja ens bellugàvem dins una societat, fent colònies pels nens del barri, excursions, treballant pels nostres veïns reivindicant les platges netes, un Callau decent...tot plegat, aquell grup de jovent són ara els membres de l'Associació.
Bona feina! perquè entre altres coses, porten un bagatge de molt temps a l'esquena.
Només volia deixar aquestes quatre ratlles per agrair-vos la vostra calidesa i afecte, per l'estona d'ahir, plena d'emocions compartides.
A tots moltes, moltes gràcies.
un dels meus carrers
el meu mar davant del Callao de Mataró (foto Q.Melero)