una presentació especial

Sovint em demanen que faci la presentació d'un llibre per historiadors coneguts, amics...però avui m'ha tocat fer-na una de molt especial i difícil.
L'escriptora és la Maria Cuesta, fiola del meu home i filla de bons amics. Explica en el seu llibre la seva experiència sobre l'anorèxia que va patir des dels 12 anys fins als 16.
Sabia, per proximitat amb la família, que el tema era dur. la Maria ens feia patir a tots, però fins que no he llegit el llibre no he descobert que el seu infern particular era molt més escruixidor del que podia imaginar.
El seu capítol tocar fons, fa mal, perquè entre línies hi ha tant de dolor, i és tan íntim, que no pots continuar llegint.
De seguida vaig entendre que presentar aquest llibre no seria fàcil, em posaria a plorar...i així ha passat.
La veu m'ha començat a tremolar, i no he pogut continuar perquè tenia dins el meu cervell les seves paraules escrites...vaig tancar la boca definitivament, ni per menjar, ni per comunicar-me...
Malgrat les llàgrimes, he pogut dir el més essencial: escriure aquest llibre és com tenir l'alta mèdica definitiva, perquè haver de tornar a baixar en aquell pou per reviure i escriure el que va passar, a la força la Maria ha de ser una dona que ha tancat una etapa.
En el col.loqui posterior, amb la sala plena de gom a gom, s'ha reivindicat que cal una denúncia social per aquest culte al cos, talles petites, bombardeigs mediàtic per estar més primes...
Per tot el que ha sortit en la tertúlia penso que el llibre de la Maria Cuesta, lA MEVA ANORÈXIA, hauria de ser de lectura obligatòria en tots els IES de casa nostra.
i per si algú en vol saber més, us recomano que escolteu aquesta ENTREVISTA. No us deixarà indiferents.