dijous, 23 de desembre de 2010

Elisabeth Eidenbenz des de Zuric



Aquests darrers dies, malgrat les vagues dels controladors i el temporal de neu i fred, he pogut anar fins a Zuric per a felicitar el Nadal a Elisabeth Eidenbenz.
Feia mesos que no la veia i en tenia moltes ganes, sobretot perquè volia anunciar-li que les seves memòries sortiran aviat, i també per veure com es trobava. Als seus 97 anys, sempre tinc la sensació que el seu temps s'apaga com una espelma...
Amb tot, la vaig trobar encara amb el seu punt de geni, tot i que cansada. No vam poder parlar com abans.
Vam comentar el proper llibre, on sortiran els seus companys del SCI (Servei Civil Internacional) sempre reivindicats per la mateixa Elisabeth...sense ells no hauria pogut fer res... em confirma.
Vam repassar aquells anys de joventut...que lluny queden... em va dir.
Vaig estar amb ella, dins la seva habitació de la residència de Zuric, amb moltes estones de silencis. Semblava com si necessités una comunicació diferent, de mirades, de gestos ( en va agafar la ma per primera vegada) i de silencis.
Potser ja ho ha explicat tot.
Mentre estava allà, vaig repassar l'estança, plena de volguts records. La seva vella taula i calaixera de Viena, els quadres de fotografies de la maternitat d'Elna, i una fotografia molt especial reposava en l'estanteria plena de llibres: la fotografia de les petites Elnes de Catalunya.
Allà, quietes, mentre a fora nevava amb ganes, vaig sentir com si el temps s'aturés, com si aquella dona gran tornés a ser aquella jove Bethli que lluitava en favor de la pau en un temps d'entreguerres.
Podrem mai entendre tota la força del seu treball?

Ara que s'apropen Festes de pau, que per edat ja començo a tenir cadires buides al voltant de la taula en el dinar de Nadal, que cada vegada penso més en els absents, que valoro més que mai els petits moments...pensaré amb l'Elisabeth, asseguda davant de la finestra mirant la neu com cau...allà lluny, a Zuric.
I no puc deixar d'entristir-me en veure la seva solitud. Com ella mateixa explica...les desavantatges d'arribar tan gran d'edat, es que et quedes sola, no queda ningú més per compartir camí...
Malgrat tot, penso que cal fer-nos nostre el seu missatge de pau i reenviar-lo per tot arreu, des de la xarxa, a cau d'orella, amb els amics, amb els que més estimem...
Per a tot plegat,i de manera molt especial pensant en Zuric, us desitjo un Bon Nadal!

8 comentaris:

JOSEP ha dit...

Persones com l'Elisabeth fan que mantinguem la certesa que hi ha gent bona, que posen per davant de tot el seu compromís amb la justícia i la solidaritat.
Persones com tu fan que, amb el vostre treball i entusiasme, recuperem la memòria històrica.
Moltes gracies a totes dues i Bon Nadal.

Glòria ha dit...

Bon Nadal Assumpta! Molt emotiu el post de l'Elisabeth. Esperem el llibre amb ganes. Una abraçada.

Neus Pinart ha dit...

Sento molt proper aquest teu comentari, perquè també ens ha tocat acompanyar familiars propers en la seva solitud. I tot i la nostra companyia, hi ha moments de molta, molta solitud, no tant física, sinó també mental.
Bones festes i molt bon any 2011; un petó molt fort, Assumpta, i records a n'en Jordi i la Joana

Assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Josep, moltes gràcies pel teu comentari. l'Elisabeth sempre deixa aquest sentiment de voler ser millors.

Glòria: jo també et desitjo un Bo Nadal i fins ben aviat!!

Neus: segueixo sovint el teu foc d'encenalls, sempre a vessar de sensibilitat. També un Bon Nadal per a tu i la família.

Fina de Manresa ha dit...

BON NADAL I MILLOR ANY 2011
Gràcies per compartir la teva visita a Zuric, tenia moltes ganes de saber de l'Elisabeth, encara prou lúcida per conpartir una estona de vivencies i records amb tu. Tinc ganes de llegir el llibre. Gràcies a tu per continuar amb la teva tasca tan valuosa, no t'aturis ens fas molta falta. Una abraçada ben forta

digue'm ariadna ha dit...

... bones festes...

Africa ha dit...

Bon Any a tothom!Assumpta, ja pots afegir una altra Elna a la llista.Nascuda el 30 de desembre,filla d'un molt bona amiga meva, a qui li vaig explicar moltes vegades la història de la Maternitat.Un petó.

Berta, Laia i Alba ha dit...

Hola, Assumpta

Som tres alumnes de 4t d'ESO de l'Escola Vedruna de Tona. Ens adrecem a tu perquè estem realitzant un treball de recerca, i ens va motivar especialment el tema de la Maternitat d'Elna.
Tot just estem als inicis del nostre projecte, i encara ho tenim bastant verd, però ens agradaria que fessis una ullada al nostre bloc: http://www.elnarecerca.blogspot.com/
També ens agradaria poder mantenir el contacte amb tu d'alguna manera, per així poder-nos donar algun cop de mà si és necessari i ajudar-nos a encarrilar la nostra recerca.

Moltes gràcies!

Alba Sánchez, Berta Velasco i Laia Vilar.